Veit Stratmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVeit Stratmann
Biografia
Naixement1960 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Activitat
Ocupacióartista visual Modifica el valor a Wikidata

Veit Stratmann (nascut el 1960 a Alemanya) és un artista contemporani que viu a París.

Anys 90[modifica]

El treball de Veit Stratmann es desenvolupa des dels anys 90, influenciat per artistes de la neo-vanguardia dels anys 70, com Michael Asher. Dibuixa algunes de les característiques de la seva obra: la polarització fixa d'una intervenció al lloc i no a la producció d'una obra d'art en el sentit tradicional del concepte i l'elecció deliberada d'una forma del seu valor estètic.

El 1998, Stratmann, invitat per la galeria Roger Tator[1] (Lyon) presenta una finestra que dona al carrer per empènyer fins al fons de la galeria. Això elimina l'espai expositiu i deixa la primera dins d'una petita àrea d'accés a una escala alliberant el carrer de la finestra. Una zona estranya sense afectació possible, d'una forma d'acomiadament.

Für den Alten Garten, Schwerin, 2005[2]

Stratmann és l'hereu de l'art de Asher, però no va mantenir la retòrica, ni tampoc lo que li va ensenyar. Demostrat a tots els dispositius que l'artista ha dissenyat per oferir a l'espectador del que, si no és res, almenys no molt. Considerem Anells (1999), grups de seients de plàstic mòbils, que ofereixen al públic una sessió amb diferents direccions possibles, amb la intenció de fer una mica el ruc. Creiem que aquests inusuals mobles urbans, temporalment visibles des de 1996, a Berlín, Reno, Porto, Noisy-le-Sec i Pancevo, que ofereix a l'espectador la barra rodona sobre la qual construir un moment per observar el que realment no mereix estar. A l'interior, la maniobra és probablement més cruel per l'usuari d'aquests mobles. Situat al racó d'una habitació, en l'Angle (1999), una petita plataforma enrajada separada del sòl amb una escala, ràpidament dona sensació de malestar psicològic ¿Per què és allà dalt?

Anys 2000[modifica]

Contrariant el lloc, i tancant gent a dins, genera molèsties, Stratmann pensa lo mateix de les obres d'art. El 2001, el Musée des Moulages de Lyon, que té una col·lecció de còpies en guix d'escultures de l'antiguitat fins al segle xix, instal·lades a una xarxa de cables que cauen de les cortines de plàstic transparents de formes arbitràries, dividint l'espai en llocs quadrats, dificultant la circulació del públic i l'augment de grups de peces sense tenir en compte la història de l'art i de les normes del museu. Instal·lació, joc magnífic ple de reflexions i ones de tires de plàstic, la primera experiència va ser perfecta, però, sense un sentit concret.

En una corba d'una carretera als afores de Rio de Janeiro, Veit Stratmann, el 2003, va estirar una bandera on es podia llegir en lletres vermelles sobre un fons blanc, una inscripció que quasi sembla art poètic. Es descriu en només dues paraules, l'art que semblar tenir una finalitat provocativa: e aì ?

Exposicions seleccionades[modifica]

Des de 1986, Stratmann ha participat en nombroses exposicions[3] dont:

Articles a la premsa[modifica]

  • "Expositions/Reviews", in Art Press n°310/mars 2005
  • Michel Gauthier, "Les Intransitifs (sur quelques pièces de Veit Stratmann)" in Art Présence n° 40 - octubre - novembre - desembre 2001

Notes[modifica]

  1. adreça web a la galeria de Roger Tator
  2. (alemany) Veit Stratmann - Exposició al Musée d'État de Schwerin (27.08. - 09.10.05) sur art-in.de
  3. «Veit Stratmann expositions». Arxivat de l'original el 2007-05-01. [Consulta: 13 abril 2013].
  4. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. 1a edició. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS