Vela quadra

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Vaixell amb veles quadres
Baix relleu d'un vaixell de càrrega fenici.

La vela quadra o vela rodona va ser un tipus de vela utilitzat pels naus antigament. Rep aquest nom perquè tenia forma rectangular o trapezoïdal i perquè treballava en angle recte respecte al rumb de la nau. Anava lligada a un pal horitzontal o verga i les seves vores eren tensades mitjançant escotes lligades al pont o a la coberta. Es fabricava cosint costat a costat diverses teles de lona de cànem reforçant el seu perímetre amb cordes i posant-hi peces dobles als punts de major tensió.

L'origen del terme "quadra" s'associa a la forma de la vela, mentre que la denominació de "rodona" i "aparell rodó" faria referència a la forma de marejar i bracejar aquesta mena de veles.[1]

Una vela quadra té dos gràtils i dos caients :

  • el gràtil és la vora superior
  • els caients són les vores del costat (normalment identificats a partir del vent: caient de sobrevent, caient de sotavent)
  • el gràtil d'escota és la vora inferior[2]

Veles utilitzades en embarcacions de vela quadra[modifica]

Les gàbies eren unes veles utilitzades en els mastelers dels vaixells equipats amb veles quadres. S'hissaven per sobre de la cofa i eren les segones del seu pal comptant des del pont. Els mariners assignats per maniobrar aquestes veles eren els gabiers.

Aparell rodó o caire[modifica]

[3][4]

Aparells primitius[modifica]

Les primeres embarcacions de vela tenien un arbre i una vela quadra. Des de les més petites fins a les més grans. Alguns vaixells antics arboraven un pal més petit a proa, l'artemon (artimó).

Egipcis, romans, fenicis[modifica]

Vaixells medievals[modifica]

Les embarcacions medievals, fins i tot les més grosses, disposaven d'un únic arbre.

  • El document més antic que esmenta una coca (vaixell) de dos arbres a la Mediterrània és un contracte de construcció català de l'any 1353.[5][6]
  • Pel que fa a les naus, el document més antic que en mostra una de tres pals és un dibuix de 1409 en el “Libre d'Ordinacions de l'administrador de les places” de Barcelona.[7]

Aparells evolucionats[modifica]

Els velers caires del segle XIX assoliren un cert grau de perfeccionament i complexitat pel que fa a arbres, veles, eixàrcia ferma i eixàrcia de maniobra. Aquesta complexitat de les peces materials es reflecteix en la terminologia corresponent.

  • Alguns aparells es poden considerar més freqüents: bergantins (sempre de dos pals), fragates de tres pals i bricbarques de tres pals.

Exemple 1: el Kruzenshtern, un bricbarca de quatre pals[modifica]

Cada tipus d'aparell rodó presenta aspectes particulars. Hi ha, però, alguns trets comuns en la terminologia que simplifiquen una mica la descripció. Des del bauprès fins al trinquet hi ha els estais de proa i els flocs (aquesta disposició és gairebé universal). Cada arbre o pal té un nom precís: trinquet, mestre i mitjana (quan hi ha tres arbres). La vela més baixa (i més gran) agafa el nom de l'arbre (vela de trinquet, vela mestra, vela de mitjana). Les veles que s'hissen per damunt són les gàbies (que poden ser simples o dobles). Damunt de les gàbies hi ha les gonetes (simples o dobles). Damunt de les gonetes hi ha les sobregonetes.

  • Entre els arbres hi ha estais que poden portar veles d'estai.
  • Hi ha aparells que encara tenen més veles.

Les imatges de la galeria, amb algunes veles acolorides de rosa, poden ajudar a repassar els termes de les veles.

Veles d’una bricbarca semblant al Kruzenshtern. La cangrea és diferent.

Exemple 2: fragata de cinc pals[modifica]

El vaixell Preussen: amb aparell de fragata de cinc arbres.

Aparells caires innovadors[modifica]

El iot Maltese Falcon a tota vela (2008)

Els vaixells tradicionals amb aparell de creu tenien limitacions mecàniques que impedien orientar les vergues a menys de 45 graus en relació amb la línia de crugia. En la pràctica això suposava no poder cenyir a menys de 60 graus. Aquest fet ja fou demostrat, amb proves pràctiques, per Jorge Juan. (I exposat per escrit en a seva obra Examen marítimo theórico práctico).[8][9][10]

Un exemple modern de iot amb aparell rodó sense fletxadures, estais, burdes i obencs que impedeixin la lliure orientació de les vergues és el Maltese Falcon. Vaixell que pot cenyir igual que amb un aparell bermudià. Segons proves, l'angle òptim de cenyida és d'uns 35 graus.[11][12][13]


Hi ha altres aparells moderns, més o menys experimentals, que permeten cenyir molt amb veles quadres.

Documents[modifica]

L'Argo, de Lorenzo Costa (1500-1530)
« ... La vela quatra ch’usano i nelle nave have la maestra, et quattro bonecte, et deve havere dui maestre, la una de respecto, deve havere anchi la vela de la meçana, la vela delo trinchecto, de castel de prova. Lo qual trinchecto serve allo girare della nave et allo oscire dello portu, et anchi quando lo nauchiero vole che la nave faccia pocho cammino, et anchi adiuta andare la nave a l’orça. Et anchi si fa lo trinchecto alla gagia per rispecto chella nave se adiuta ad fare più cammino. Et anchi in nelle navi grosse fanno la meçana in su lo castello de poppe, et queste sonno le vele della nave ... »
— Benedetto Cotrugli . De Navigatione.
  • 1493? Cinc fustes turques a Santanyí. Dues de rem i dues amb aparell caire.[15]
« ...devant cala Santanyí han surgides sinch fustes, so és tres de rems e dues cayres, les quales són los turchs... »
— Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana. 1904 .
  • 1604. En un viatge per mar a Terra Santa s'esmenten els vaixells llatins i caires.[16]
« …aqueix mateix dia, a la matinada, que estàvem en lo golph de Venècia, descobrirem tres vexells: dos cayres y altre llatí... »
— Miquel Mates. Devota peregrinacio de la Terra Sancta y civtat de Hiervsalem.
  • 2002. Ricard Jaime Pérez. La maniobra en els velers de creu. Obra especialment detallada i completa.[17]

Referències[modifica]

  1. Labernia, Pere; Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, Volum2; 1865
  2. «GDLC - caient». [Consulta: 17 desembre 2017].
  3. Jacinto Herrero Esteban. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 31–. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  4. Pedro LABERNIA. Novisimo diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana .... Espasa Hermanos, 1866, p. 262–. 
  5. Peregrine Horden; Sharon Kinoshita A Companion to Mediterranean History. Wiley, 21 gener 2014, p. 193–. ISBN 978-1-118-51933-2. 
  6. Robert Gardiner; Richard W. Unger Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650. Naval Institute Press, 1994. ISBN 978-1-55750-124-0. 
  7. Lawrence V. Mott. The Development of the Rudder: A Technological Tale. Texas A&M University Press, gener 1997, p. 144–. ISBN 978-0-89096-723-2. 
  8. Jorge Juan. Examen marítimo theórico práctico, ó Tratado de Mecánica aplicado á la construccion, conocimiento y manejo de los navíos y demás embarcaciones. en la imprenta de D. Francisco Manuel de Mena, 1771, p. 196–. 
  9. Cartilla de construccion y manejo de los buques para instruccion de los guardias marinas. Imprenta de la Revista Médica, 1864, p. 235–. 
  10. Francisco Ciscár. Reflexiones sobre las máquinas y maniobras del uso de á bordo. Imprenta Real, 1791, p. 319–. 
  11. Video del Maltese Falcon en una regata al Carib
  12. “The Maltese Falcon: the realisation”.Hiswa Symposium 2004. By Tom Perkins, owner and project manager (USA), Gerard Dijkstra, naval architect G Dijkstra & Partners (NL),Perini Navi project team (IT, TK), Damon Roberts, Director Insensys Ltd (UK).
  13. ...from the crew's diary...
  14. Benedetto Cotrugli. De Navigatione (1464-65). Trascrizione del testo del ms. 557 della Beinecke Rare Book and Manuscript Library (Yale University ) a cura di Piero Falchetta
  15. Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana. Societat Arqueologica Luliana., 1904. 
  16. Miquel Mates; Berenguer Doms; Portillo del Carmen La Devota peregrinacio de la Terra Sancta y civtat de Hiervsalem. en la estampa de Gabriel Graells y Giraldo Dotil, 1604, p. 5–. 
  17. Ricard Jaime Pérez. La maniobra en els velers de creu. Univ. Politèc. de Catalunya, 2002, p. 121–. ISBN 978-84-8301-590-2. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vela quadra Modifica l'enllaç a Wikidata