Velitres
 Velitres | ||||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
Velitres (llatí Velitrae) fou una ciutat del Laci, a la part sud de les colines albanes, mirant a les maresmes Pomptines, a l'esquerra de la via Àpia. Encara que dins els límits de Laci no se sap si era una ciutat llatina o dels volscs. Dionís inclou la ciutat entre les trenta ciutats de la Lliga Llatina però ell mateix la descriu en un altre lloc com a ciutat dels volscs que va combatre contra el rei de Roma Anc Marci, i fou assetjada pels romans i sotmesa, i es va establir una aliança en termes favorables a la ciutat.[1]
El 494 aC, període en què Dionís l'esmenta com a part de la Lliga Llatina, Tit Livi l'esmenta com a ciutat dels volscs que fou arrabassada a aquest poble pel cònsol P. Virginius. Segons Livi s'hi va establir un colònia romana que fou enviada allí el mateix any i reforçada amb nous colons el 492 aC. Dionís només parla de la colònia del 492 aC que diu va substituir a l'exhaurida població de la ciutat, reduïda per causa de la pesta.
La colònia va caure aviat en decadència i es van enviar més colons el 404 aC. Els colons no foren lleials i després de la guerra contra els gals els colons es van unir als volscs contra Roma i es van revoltar. Foren derrotats el 381 aC juntament amb Praeneste i els volscs, i la ciutat fou ocupada el 380 aC per Roma.
Després d'aquest any es van produir una sèrie de revoltes i lluites contra Roma que van alternar amb períodes de pau, el que voldria dir que eren una ciutat independent; sembla que els romans la van ocupar més d'una vegada però no va tornar a ser colònia. Així sabem que el 370 aC estaven en guerra amb Roma i van assolar el territori dels llatins (aliats romans) i van assetjar Tusculum, però foren derrotats i la ciutat fou assetjada pels romans durant dos anys sense que se sàpiga si finalment fou presa.
El 358 aC tornava a estar revoltada i saquejava territoris romans, i res se sap de la resposta romana.
El 340 aC la ciutat es va unir a la Lliga Llatina contra Roma i va no es va escapar de la derrota de tots els llatins a Astura el 338 aC. La ciutat fou elegida per un càstig exemplar per haver estat formada per antics ciutadans romans i les muralles foren destruïdes i el senadors expatriats. Llavors es va tornar a enviar un grup de colons romans i va esdevenir una municipalitat romana.
Durant el període dels Gracs va rebre un nou cos de colons. Va romandre municipi sota l'imperi, ja que era la ciutat natal de la família Octaviana, ancestres d'Octavi August (el seu avi i el seu besavi foren cavallers que van exercir magistratures locals a la ciutat).[1]
Fou municipi fins al temps de Claudi quan es va rebre una colònia militar i fou regida com a colònia i va existir durant tot l'imperi i va seguir a l'edat mitjana.
Avui es diu Velletri.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Bunbury, Edward Herbert. «Velitrae (Οὐέλιτραι)». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.