Vella Quaresma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de la Vella Quaresma

La Vella Quaresma és, als Països Catalans, la representació gràfica de la Quaresma, el temps que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa. El període penitencial, dins la litúrgia catòlica, és temps de dejuni i abstinència, allò que popularment s'anomena fer magre. Tot plegat és una preparació ascètica per a la Pasqua.[1] També és present a altres zones de la mediterrània, a Grècia se l'anomena la senyora Quaresma, on se la representa sense boca i amb una creu sobre el cap.

Actualment, malgrat que el temps de Quaresma ha perdut intensitat per la laïcització de la societat, la Vella Quaresma continua vigent i adopta noves formes de representació i de celebració. En són exemples s’Àvia Corema a Maó o el Serra la Vella d’Ullastrell. En totes dues poblacions tenen una geganta que és la Vella Quaresma, evolució que garanteix la supervivència del personatge. També hi ha escoles que han adoptat aquest personatge entre el carnaval i les vacances de Setmana Santa per treballar diversos aspectes del currículum educatiu.[1]

Descripció i simbologia[modifica | modifica el codi]

Té la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Les singularitats que defineixen el personatge són que té set cames –a voltes, set arengades– i que a la mà hi duu un bacallà i un cistell de verdures, normalment bledes.[1] A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella.[1]

És molt representada en la imatgeria popular impresa i té una funció de calendari: per mitjà de les cames ens duu a Setmana Santa. La ritualització i ús de la Vella Quaresma té variants locals, però amb uns trets comuns. Cada setmana li arrenquem o tallem una cama i quan arriba al final és cremada igual que seu predecessor, el Carnestoltes. D'aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament el període. En alguns llocs, quan s'arriba a la meitat de la Quaresma (a la quarta setmana), serren la vella per la meitat. Grups d’infants fan captes de diners o aliments i fan veure que serren un bastó o l'estampa de la Vella Quaresma, tot seguint el ritme d’una cançó. Amb la recaptació s’organitza un berenar col·lectiu.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha representacions antigues de la Vella Quaresma fetes per gravadors, mitjançant tècniques com ara la xil·lografia –o, més tard, la litografia o la calcografia. Aquests artistes van trobar en el tema costumista quaresmal un motiu per a exhibir el seu mestratge. Però també n’hi havia de molt senzilles i humils: una simple silueta de paper de diari. Com a reclam de venda, les peixateries i parades de pesca salada feien un calendari similar al de la vella amb un bacallà sec en què penjaven set bacallanets petits o set arengades.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Vella Quaresma». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).