Vella Quaresma

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Representació de la Vella Quaresma

La Vella Quaresma és, als Països Catalans, la representació gràfica de la Quaresma, el temps que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa. El període penitencial, dins la litúrgia catòlica, és temps de dejuni i abstinència, allò que popularment s'anomena fer magre. Tot plegat és una preparació ascètica per a la Pasqua.[1] També és present a altres zones de la mediterrània, a Grècia se l'anomena la senyora Quaresma, on se la representa sense boca i amb una creu sobre el cap.

Actualment, malgrat que el temps de Quaresma ha perdut intensitat per la laïcització de la societat, la Vella Quaresma continua vigent i adopta noves formes de representació i de celebració. En són exemples s’Àvia Corema a Menorca, o el Serra la Vella, a Ullastrell. També hi ha escoles que han adoptat aquest personatge entre el carnaval i les vacances de Setmana Santa per treballar diversos aspectes del currículum educatiu.[1]

Descripció i simbologia[modifica]

Té la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Les singularitats que defineixen el personatge són que té set cames –a vegades, set arengades– i que a la mà hi duu un bacallà i un cistell de verdures, normalment bledes.[1] A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella.[1]

És molt representada en la imatgeria popular impresa i té una funció de calendari: per mitjà de les cames ens duu a Setmana Santa. La ritualització i ús de la Vella Quaresma té variants locals, però amb uns trets comuns. Cada setmana li tallem una cama i quan arriba al final és cremada igual que seu predecessor, el Carnestoltes. D'aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament el període. En alguns llocs, quan s'arriba a la meitat de la Quaresma (a la quarta setmana), serren la vella per la meitat. Grups d’infants fan captes de diners o aliments i fan veure que serren un bastó o l'estampa de la Vella Quaresma, tot seguint el ritme d’una cançó. Amb la recaptació s’organitza un berenar col·lectiu.[1]

Història[modifica]

Hi ha representacions antigues de la Vella Quaresma fetes per gravadors, mitjançant tècniques com ara la xil·lografia –o, més tard, la litografia o la calcografia. Aquests artistes van trobar en el tema costumista quaresmal un motiu per a exhibir el seu mestratge. Però també n’hi havia de molt senzilles i humils: una simple silueta de paper de diari. Com a reclam de venda, les peixateries i parades de pesca salada feien un calendari similar al de la vella amb un bacallà sec en què penjaven set bacallanets petits o set arengades.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Vella Quaresma». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).