Velma Wallis
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1960  (63/64 anys)Fort Yukon (Alaska) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Alaskan Athabaskans (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura i escriptura creativa i professional |
| Ocupació | novel·lista, escriptora |
Premis
| |
  | |
Velma Wallis (Fort Yukon, 1960) és una escriptora nadiua americana d'ètnia kutchin.
Va néixer a Fort Yukon, un petit poble d'uns 650 habitants, situat a uns 250 km al nord-est de Fairbanks, ja per sobre del cercle polar àrtic.[1]
Va anar poc temps a l'escola perquè el pare va morir quan ella tenia tretze anys i va haver d'ajudar la mare a cuidar els germans més petits (tenia dotze germans). A la cabana que el seu pare havia tingut per a caçar, a uns 20 km del poble, va aprendre dedicà a caçar i pescar per sobreviure.[1] Lectora autodidacta, ha escrit històries ambientades en els costums del seu poble i la seva lluita per la supervivència.[2] El primer llibre que va publicar estava basat en una llegenda que havia après de la seva mare sobre dues dones velles abandonades que va lluitar per la seva supervivència.[1] El llibre va tenir molt d'èxit, tant de vendes (més de 250.000 exemplars) com de crítica, i va ser traduït a setze llengües.[1]
Obres[modifica]
- Two old women: An Alaska legend of betrayal, courage and survival (1994), que va rebre el premi de l'Associació de Llibreters del Nord-oest Pacífic.[3]
- Bird girl and the man who followed the Sun: An Athabascan Indian legend from Alaska (1996) ISBN 0945397348
- Raising Ourselves:ÝA Gwich'in Coming of Age Story from the Yukon River (2002)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Chapman, Jonathan D. «Voices from the Gaps - Velma Wallis» (pdf) (en anglès). Driven to Discover, 2004, pàg. 1-3 [Consulta: 9 març 2024].
- ↑ «Velma Wallis on Native American Authors» (en anglès). Native American Authors. [Consulta: 9 març 2024].
- ↑ «Pacific Northwest Booksellers Association Award» (en anglès). Pacific Northwest Booksellers Association. [Consulta: 9 març 2024].
Enllaços externs[modifica]
- Entrevista Arxivat 2005-01-15 a Wayback Machine.