Venera 2

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialVenera 2
Zond 2.jpg Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missió3MV (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OperadorEnérguia Modifica el valor a Wikidata
COSPAR ID1965-091A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT01730 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantEnérguia Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data12 novembre 1965
LlocBaikonur Cosmodrome Site 31 (en) Tradueix, cosmòdrom de Baikonur Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentMolniya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata


La Venera 2 (Венера 2) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un sobrevol o flyby.[1] Fou llançada el 12 de novembre de 1965 i duia, entre altres instruments científics, un sistema de televisió per captar imatges de Venus. La Venera 2 sobrevolà Venus el 27 de febrer de 1966 a una distància de 24.000 km i entrà en òrbita heliocèntrica, però la comunicació amb la sonda es va perdre durant sobrevol del planeta.

La missió[modifica]

El Venera 2 va fer servir un coet portador Molniya per a vèncer la força d'atracció de la terra.[2] El llançament es va fer des de l'àrea 31/6 del cosmòdrom de Baikonur a les 05:02 UTC del 12 de novembre de 1965.[3] Les tres primeres etapes van situar la nau espacial i l'estadi superior de Blok-L en una òrbita terrestre baixa, abans que el Blok-L disparés per a propulsar la Venera 2 en una òrbita heliocèntrica destinada a trobar Venus. Aquesta òrbita tenia un periheli de 0,716 UA, un afeli de 1,197 UA, una excentricitat de 0,252, una inclinació de 4,29 graus i una període orbital de 341 dies.

La sonda Venera 2 estava equipada amb càmeres, així com un magnetòmetre, detectors de rajos X solars i còsmics, detectors piezoelèctrics, trampes d'ions, un comptador Geiger i receptors per a mesurar les emissions de ràdio còsmica.[4] El 27 de febrer de 1966 va ser quan la nau espacial es va apropar més a Venus, va ser a les 02:52 UTC i hova fer a una distància de 23.810 quilòmetres (14.790 milles).[5]

Durant el sobrevol venusià, tots els instruments de la Venera 2 eren activats, cosa que requeria suspendre'n el contacte per ràdio: la sonda havia d’emmagatzemar dades utilitzant els gravadors de bord i posteriorment havia de transmetre-les a la Terra una vegada se'n recuperés el contacte. Tanmateix, la nau espacial no va restablir les comunicacions amb la terra un cop finalitzat el sobrevol. Van declarar la Venera 2 perduda el 4 de març.[4] Una investigació sobre aquest fracàs va determinar que la nau espacial s'havia sobreescalfat a causa d'un mal funcionament del radiador.[4]

Referències[modifica]

  1. «Zond 2, 3 / Venera 2 (3MV-4 #1, 2, 3, 4)» (en anglès). Space skyrocket. [Consulta: 8 juliol 2019].
  2. «Molniya and Soyuz with upper stages» (en anglès). Space skyrocket. [Consulta: 6 juliol 2019].
  3. «Launch Log» (en anglès). McDowell, Jonathan. [Consulta: 8 juliol 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 Siddiqi, 2002, p. 47-52.
  5. «Venera 2» (en anglès). NASA - U.S. National Space Science Data Center. Retrieved. [Consulta: 8 juliol 2019].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]