Venera 2

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialVenera 2
Zond 2.jpg
Tipus de missió 3MV Tradueix
Operador Enérguia
COSPAR ID 1965-091A
Núm. SATCAT 01730
Propietats de la nau
Fabricant Enérguia
Inici de la missió
Llançament espacial
Data12 novembre 1965
LlocBaikonur Cosmodrome Site 31 Tradueix, cosmòdrom de Baikonur
Vehicle de llançament Molniya Tradueix

Modifica les dades a Wikidata


La Venera 2 (Венера 2) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un sobrevol o flyby.[1] Fou llançada el 12 de novembre de 1965 i duia, entre altres instruments científics, un sistema de televisió per captar imatges de Venus. La Venera 2 sobrevolà Venus el 27 de febrer de 1966 a una distància de 24.000 km i entrà en òrbita heliocèntrica, però la comunicació amb la sonda es va perdre durant sobrevol del planeta.

La missió[modifica]

El Venera 2 va fer servir un coet portador Molniya per a vèncer la força d'atracció de la terra.[2] El llançament es va fer des de l'àrea 31/6 del cosmòdrom de Baikonur a les 05:02 UTC del 12 de novembre de 1965.[3] Les tres primeres etapes van situar la nau espacial i l'estadi superior de Blok-L en una òrbita terrestre baixa, abans que el Blok-L disparés per a propulsar la Venera 2 en una òrbita heliocèntrica destinada a trobar Venus. Aquesta òrbita tenia un periheli de 0,716 UA, un afeli de 1,197 UA, una excentricitat de 0,252, una inclinació de 4,29 graus i una període orbital de 341 dies.

La sonda Venera 2 estava equipada amb càmeres, així com un magnetòmetre, detectors de rajos X solars i còsmics, detectors piezoelèctrics, trampes d'ions, un comptador Geiger i receptors per a mesurar les emissions de ràdio còsmica.[4] El 27 de febrer de 1966 va ser quan la nau espacial es va apropar més a Venus, va ser a les 02:52 UTC i hova fer a una distància de 23.810 quilòmetres (14.790 milles).[5]

Durant el sobrevol venusià, tots els instruments de la Venera 2 eren activats, cosa que requeria suspendre'n el contacte per ràdio: la sonda havia d’emmagatzemar dades utilitzant els gravadors de bord i posteriorment havia de transmetre-les a la Terra una vegada se'n recuperés el contacte. Tanmateix, la nau espacial no va restablir les comunicacions amb la terra un cop finalitzat el sobrevol. Van declarar la Venera 2 perduda el 4 de març.[4] Una investigació sobre aquest fracàs va determinar que la nau espacial s'havia sobreescalfat a causa d'un mal funcionament del radiador.[4]

Referències[modifica]

  1. «Zond 2, 3 / Venera 2 (3MV-4 #1, 2, 3, 4)» (en anglès). Space skyrocket. [Consulta: 8 juliol 2019].
  2. «Molniya and Soyuz with upper stages» (en anglès). Space skyrocket. [Consulta: 6 juliol 2019].
  3. «Launch Log» (en anglès). McDowell, Jonathan. [Consulta: 8 juliol 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 Siddiqi, 2002, p. 47-52.
  5. «Venera 2» (en anglès). NASA - U.S. National Space Science Data Center. Retrieved. [Consulta: 8 juliol 2019].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]