Vés al contingut

Venstre (Dinamarca)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Venstre (Noruega)».
Infotaula d'organitzacióVenstre, Danmarks Liberale Parti
Dades
Nom curtV i V Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític danès
IdeologiaLiberalisme
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1870, reformat el 1910
Activitat
Membre dePartit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Internacional Liberal Modifica el valor a Wikidata
Membres30.791 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
PresidènciaJakob Ellemann-Jensen (2019–) Modifica el valor a Wikidata
President Modifica el valor a WikidataJakob Ellemann-Jensen Modifica el valor a Wikidata
JoventutsVenstres Ungdom (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Empleats35 Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Afiliació europeaPLDRE
Representació46 escons al Folketing
Parlament de Dinamarca
23 / 179
Parlament Europeu
4 / 720 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.venstre.dk/
Twitter (X): Venstredk Modifica el valor a Wikidata

Venstre (oficialment en danés, Venstre, Danmarks Liberale Parti, lit.'Esquerra, Partit Liberal de Dinamarca')[1] és un partit polític liberal-conservador,[2][3][4] agrarista[5] de Dinamarca. Va ser fundat amb base en el liberalisme i actualment es troba ideològicament en el centredreta danés.[6] El partit és membre de la Internacional Liberal i forma part del Partit Europeu Liberal Demòcrata Reformista en el Parlament Europeu.[7] A les eleccions legislatives daneses de 2007 va rebre el 26% dels vots i va obtenir 46 de 179 escons.

El seu cap és el primer ministre Anders Fogh Rasmussen, i actualment governa en coalició amb el Partit Popular Conservador, amb suport del Partit Popular Danès. Venstre és un partit liberal, de vegades descrit com a representant del liberalisme clàssic. El seu actual cap, Anders Fogh Rasmussen, és l'autor del llibre Fra Socialstat til Minimalstat (De l'Estat Social a l'Estat Mínim), on es refereix a la reforma de l'Estat del Benestar danesa des d'una òptica liberal clàssica, incloent-hi retallades d'impostos i menor interferència estatal en matèries corporatives i individuals. Posteriorment, canviaria moltes de les seves antigues idees i diria que el liberalisme és una ideologia obsoleta.[8]

Història

[modifica]

Venstre, va ser fundat en 1870 sota el nom de Det Forenede Venstre (L'Esquerra Unida). Va ser format per la unió de tres faccions parlamentàries, totes identificades com d'esquerra en el context de l'època. En el període 1895-1910 va ser conegut com a Venstrereformpartiet (Partit Reformista d'Esquerra), i després com a Venstre (Esquerra).

Venstre fou tradicionalment un partit enfocat al lliure mercat i als interessos dels grangers danesos.[6] Aquest base electoral camperola va resultar en una relativa baixa en influència a causa de l'accelerada urbanització de la societat danesa. Al començament de la dècada de 1980, el partit va començar a expandir-se en àrees urbanes. Després de la dècada de 1960, Venstre es va orientar com un partit liberal clàssic. Sota el lideratge d'Anders Fogh Rasmussen, la línia del partit es va enfocar més cap a una posició de centredreta.

Llista de participació en el govern

[modifica]

Primers ministres del Venstre

[modifica]

Líders de Venstre des de 1929

[modifica]

Origen del nom

[modifica]

El fet que el més gran partit liberal d'un país s'anomeni Esquerra sovint és confús per a molts observadors estrangers. El nom té, no obstant això, una explicació històrica. En l'època de la seva fundació, Venstre defensava idees progressistes al Parlament Danès. Els seus oponents d'aleshores, H (Dreta), és l'actual Partit Popular Conservador. En la política danesa actual es fa una clara diferència entre els conceptes de Venstre (Esquerra, en el sentit del partit), i Venstreflj (ala esquerra, per a referir-se a partits socialistes i comunistes). L'ús de la paraula «esquerra» en el nom del partit danès Det Radikale Venstre i en el partit noruec Venstre es refereixen al Liberalisme i no al Socialisme.

Política d'Impostos

[modifica]

Des de les eleccions legislatives daneses de 2001, Venstre s'ha enfocat a una política de detenir la pujada d'impostos que es va veure durant els vuit anys anteriors de govern dels socialdemòcrates. Aquesta política ha estat molt criticada per altres partits d'esquerra, acusada de ser "asocial" i "només per als rics". La política sobre control del creixement de la despesa estatal, no obstant això, va tenir menys èxit del que originalment s'esperava. El despesa públic va continuar creixent aproximadament un 1% més que la inflació cada any. El 2004 van efectuar una sèrie de retallades d'impostos per a incentivar la recerca d'ocupacions i desincentivar l'ús de la seguretat social, però han deixat de fer declaracions sobre la seva intenció de baixar, en un futur, l'«impost màxim» a un 15% i de deixar l'Impost al Valor Afegit en un 25%. L'actual política danesa d'impostos va d'un rang entre el 9%-44% per a famílies d'ingressos modests i augmenta progressivament fins a un rang de 44%-62% per a famílies de classe mitjana. 850.000 danesos (aproximadament el 31% de la població) paga un impost del 62%.

Resultats electorals

[modifica]

Parlament

[modifica]
Any Vots % Escons +/- Govern
1872
53 / 104
Nou Oposició
1873
51 / 104
Disminució 2 Oposició
1876
74 / 104
Augment 23 Oposició
1879
65 / 104
Disminució 9 Oposició
1881 (I)
69 / 102
Augment 4 Oposició
1881 (II)
75 / 102
Augment 6 Oposició
1884 80,000 56.3 (#1)
81 / 102
Augment 6 Oposició
1887 132,000 58.1 (#1)
74 / 102
Disminució 7 Oposició
1890 123,000 53.0 (#1)
75 / 102
Augment 1 Oposició
1892 63,000 28.1 (#3)
30 / 102
Disminució 45 Oposició
1895 89,530 40.5 (#1)
53 / 114
Augment 23 Oposició
1898 98,070 43.6 (#1)
63 / 114
Augment 10 Oposició
1901 103,495 45.9 (#1)
76 / 114
Augment 13 Majoria
1903 121,357 49.4 (#1)
73 / 114
Disminució 3 Majoria
1906 94,272 31.2 (#1)
56 / 114
Disminució 17 Minoria
1909 77,949 24.0 (#1)
37 / 114
Disminució 19 Minoria (1909)
Oposició (1909–1910)
1910 118,902 34.1 (#1)
57 / 114
Augment 20 Majoria
1913 103,917 28.6 (#2)
44 / 114
Disminució 13 Oposició
1915 8,081 62.8 (#1)
43 / 114
Disminució 1 Oposició
1918 269,646 29.4 (#1)
45 / 140
Augment 2 Oposició
1920 (I) 350,563 34.2 (#1)
48 / 140
Augment 3 Minoria
1920 (II) 344,351 36.1 (#1)
51 / 140
Augment 3 Minoria
1920 (III) 411,661 34.0 (#1)
51 / 149
= Minoria
1924 362,682 28.3 (#2)
44 / 149
Disminució 7 Oposició
1926 378,137 28.3 (#2)
46 / 149
Augment 2 Minoria
1929 402,121 28.3 (#2)
43 / 149
Disminució 3 Oposició
1932 381,862 24.7 (#2)
38 / 149
Disminució 5 Oposició
1935 292,247 17.8 (#2)
28 / 149
Disminució 10 Oposició
1939 309,355 18.2 (#2)
30 / 149
Augment 2 Oposició (1939–1940)
Coalició (1940–1943)
1943 376,850 18.7 (#3)
28 / 149
Disminució 2 Coalició
1945 479,158 23.4 (#2)
38 / 149
Augment 10 Minoria
1947 529,066 27.6 (#2)
49 / 150
Augment 8 Oposició
1950 438,188 21.3 (#2)
32 / 151
Disminució 14 Coalició
1953 (I) 456,896 22.1 (#2)
33 / 151
Augment 1 Coalició
1953 (II) 499,656 23.1 (#2)
42 / 179
Augment 9 Oposició
1957 578,932 25.1 (#2)
45 / 179
Augment 3 Oposició
1960 512,041 21.1 (#2)
38 / 179
Disminució 7 Oposició
1964 547,770 20.8 (#2)
38 / 179
= Oposició
1966 539,027 19.3 (#2)
35 / 179
Disminució 3 Oposició
1968 530,167 18.6 (#3)
34 / 179
Disminució 1 Coalició
1971 450,904 15.6 (#3)
30 / 179
Disminució 4 Oposició
1973 374,283 12.3 (#3)
22 / 179
Disminució 8 Minoria
1975 711,298 23.3 (#2)
42 / 179
Augment 20 Oposició
1977 371,728 12.0 (#3)
21 / 179
Disminució 21 Oposició (1977–1978)
Coalició (1978–1979)
1979 396,484 12.5 (#2)
22 / 179
Augment 1 Oposició
1981 353,280 11.3 (#4)
20 / 179
Disminució 2 Oposició (1981–1982)
Coalició (1982–1984)
1984 405,737 12.1 (#3)
22 / 179
Augment 2 Coalició
1987 354,291 10.5 (#4)
19 / 179
Disminució 3 Coalició
1988 394,190 11.8 (#4)
22 / 179
Augment 3 Coalició
1990 511,643 15.8 (#3)
29 / 179
Augment 7 Coalició (1990–1993)
Oposició (1993–1994)
1994 775,176 23.3 (#2)
42 / 179
Augment 13 Oposició
1998 817,894 24.0 (#2)
42 / 179
= Oposició
2001 1,077,858 31.2 (#1)
56 / 179
Augment 14 Coalició
2005 974,636 29.0 (#1)
52 / 179
Disminució 4 Coalició
2007 908,472 26.2 (#1)
46 / 179
Disminució 6 Coalició
2011 947,725 26.7 (#1)
47 / 179
Augment 1 Oposició
2015 685,188 19.5 (#3)
34 / 179
Disminució 13 Minoria (2015–2016)
Coalició (2016–2019)
2019 825,486 23.4 (#2)
43 / 179
Augment 9 Oposició
2022 460,546 13.3 (#2)
23 / 179
Disminució 20 Coalició

Eleccions locals

[modifica]
Eleccions municipals
Any Escons
# ±
1925
2.291 / 11.289
1929
2.615 / 11.329
Augment 324
1933
2.692 / 11.424
Augment 77
1937
2.374 / 11.425
Disminució 318
1943
2.217 / 10.569
Disminució 157
1946
2.519 / 11.488
Augment 302
1950
2.342 / 11.499
Disminució 177
1954
2.353 / 11.505
Augment 11
1958
2.405 / 11.529
Augment 52
1962
2.196 / 11.414
Disminució 209
1966
1.747 / 10.005
Disminució 449
Reforma municipal
1970
1.080 / 4.677
Disminució 667
1974
1.277 / 4.735
Augment 197
1978
1.155 / 4.759
Disminució 122
1981
1.240 / 4.769
Augment 85
1985
1.201 / 4.773
Disminució 39
1989
1.261 / 4.737
Augment 60
1993
1.601 / 4.703
Augment 340
1997
1.557 / 4.685
Disminució 44
2001
1.666 / 4.647
Augment 109
Reforma municipal
2005
804 / 2.522
Disminució 862
2009
699 / 2.468
Disminució 105
2013
767 / 2.444
Augment 68
2017
688 / 2.432
Disminució 79
2021
620 / 2.436
Disminució 68
 
Eleccions regionals
Any Escons
# ±
1935 217,375
124 / 299
Nou
1943 300,241
123 / 299
Disminució 1
1946 368,040
139 / 299
Augment 16
1950 348,861
128 / 299
Disminució 11
1954 355,295
127 / 299
Disminució 1
1958 412,111
135 / 303
Augment 8
1962 387,628
127 / 301
Disminució 8
1966 402,574
115 / 303
Disminució 12
Reforma municipal
1970 449,479
95 / 366
Disminució 20
1974 400,062
98 / 370
Augment 3
1978 411,812
90 / 370
Disminució 8
1981 457,565
84 / 370
Disminució 6
1985 418,149
83 / 374
Disminució 1
1989 451,807
89 / 374
Augment 6
1993 717,536
125 / 374
Augment 36
1997 665,857
124 / 374
Disminució 1
2001 963,220
139 / 374
Augment 15
Reforma municipal
2005 744,466
60 / 205
Disminució 79
2009 648,903
54 / 205
Disminució 6
2013 809,664
62 / 205
Augment 8
2017
54 / 205
Disminució 8
2021
54 / 205
= 0
 
Alcaldies
Any Escons
No. ±
2005
35 / 98
2009
31 / 98
Disminució 4
2013
48 / 98
Augment 17
2017
37 / 98
Disminució 11
2021
35 / 98
Disminució 2

Parlament Europeu

[modifica]
Any Vots % Escons +/-
1979 252,767 14.5 (#3)
3 / 16
1984 248,397 12.5 (#4)
2 / 16
Disminució 1
1989 297,565 16.6 (#3)
3 / 16
Augment 1
1994 394,362 19.0 (#1)
4 / 16
Augment 1
1999 460,834 23.4 (#1)
5 / 16
Augment 1
2004 366,734 19.4 (#2)
3 / 14
Disminució 2
2009 474,041 20.2 (#2)
3 / 13
=
2014 379,840 17.7 (#3)
2 / 13
Disminució 1
2019 648,203 23.5 (#1)
4 / 14
Augment 2
2024 360,212 14.7 (#3)
2 / 14
Disminució 2

Referències

[modifica]
  1. Spearing Ortiz, A. I. «The Road to Strasbourg (1/2)» (en anglès). The New Federalist, 10-01-2014. [Consulta: 12 abril 2014].
  2. Kirchner, Emil J. Liberal Parties in Western Europe (en anglès). Cambridge University Press, 1988-11-03, p. 280. ISBN 978-0-521-32394-9. 
  3. Slomp, Hans. Europe, A Political Profile: An American Companion to European Politics [2 volumes: An American Companion to European Politics] (en anglès). ABC-CLIO, 2011-09-26, p. 415-420. ISBN 978-0-313-39182-8. 
  4. «Parties and Elections in Europe». [Consulta: 27 desembre 2022].
  5. Kildal, Nanna; Kuhnle, Stein. Normative Foundations of the Welfare State: The Nordic Experience (en anglès). Routledge, 2007-05-07, p. 74. ISBN 978-1-134-27283-9. 
  6. 6,0 6,1 Bengtsson, Åsa; Hansen, Kasper; Harõarson, Ólafur Þ; Narud, Hanne Marthe; Oscarsson, Henrik. The Nordic Voter: Myths of Exceptionalism (en anglès). ECPR Press, 2013-11-15, p. 206. ISBN 978-1-907301-50-6. 
  7. «Europavalg - dr.dk/Nyheder/Temaer/Europa» (en danés). DR, 21-10-2012. Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 27 desembre 2022].
  8. «Berlingske». Arxivat de l'original el 2005-02-06. [Consulta: 14 abril 2009].

Enllaços externs

[modifica]