Venta del Moro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaVenta del Moro
Escut de Venta del Moro
Venta del Moro 03.jpg
Ajuntament

Localització
Localització de Venta del Moro respecte del País Valencià.png
39° 29′ 02″ N, 1° 21′ 25″ O / 39.4839281°N,1.3568721°O / 39.4839281; -1.3568721
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
Comarcala Plana d'Utiel-Requena

Capital Venta del Moro
Municipi 7
Població
Total 1.242 (2018)
• Densitat 4,56 hab/km²
Gentilici Ventamorí, ventamorina
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 272,6 km²
Altitud 730 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Història i celebracions
Festa major
Patrocini Verge de Loreto
Organització política
• Alcalde Luis Francisco López Yeves
Identificador descriptiu
Codi postal 46310
Fus horari
Codi de municipi INE 46254
Codi ARGOS de municipis 46254
Altres

Lloc web www.ventadelmoro.es
Modifica les dades a Wikidata

Venta del Moro és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

Geografia[modifica]

El seu terme municipal, de 272,60 km² és el tercer en extensió de la província de València. Limita amb Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Requena i Villargordo del Cabriol (a la mateixa comarca); amb Casas-Ibáñez i Villamalea (en la província d'Albacete, Castella-la Manxa); i amb Minglanilla i Iniesta (a la província de Conca).

La capital municipal es troba a una altitud sobre el nivell del mar de 725 metres, oscil·lant les altituds del terme municipal des dels, aproximadament, 500 metres de la ribera del riu Cabriol fins als 1.000 metres de la serra del Rubial, passant pels 700-800 metres dels plans on es troben les principals zones agrícoles.

El terme municipal està dividit en dues zones paisatgístiques molt diferents: la part oriental està composta per extenses zones de cultiu de vinya, esquitxades de petites extensions de pinedes, i l'occidental, que coincideix amb la serra del Rubial i la ribera del riu Cabriol, aquesta última més agresta i muntanyenca, amb nombrosos barrancs, recull paratges de bellesa indescriptible com les espectaculars "Gorges i Ganivets del Cabriol", el pont de Vadocañas, construït en el segle XVI sobre una bassa d'origen romà, El Retorno, El Tete, Tamayo, Los Cárceles, La Fonseca, etc.

Nuclis[modifica]

Història[modifica]

La història de Venta del Moro està fortament lligada a la de Requena, de la qual ha estat llogaret fins a la seva definitiva segregació en 1836.

El primer document que ens parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en 1579 del Bisbe de Conca i cita Venta del Moro com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en altra visita pastoral de 1588 es convertirien en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobretot en el cas dels llogarets més petits), encara que només sembla endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un altell de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la seva proximitat a unes salines d'explotació antiga. Tots els nuclis de població es troben prop d'una font o rambla que actuaria com raó inicial de l'hàbitat.

L'origen del topònim i poble de Venta del Moro es basa en la hipotètica existència d'una venda regentada per algun musulmà en el camí que anava de Toledo a València i que comunicava Iniesta amb Requena pel pont de Vadocañas.

L'any 2001 s'inventarià l'Arxiu Municipal de Venta del Moro tenint com a resultat mil caixes amb alguns documents del segle XIX i molts del segle XX.[2]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2016
1.952 1.728 1.659 1.636 1.601 1.567 1.543 1.493 1.413 1.455 1.299

Economia[modifica]

En l'actualitat es basa pràcticament en el cultiu de la vinya, olivera i ametller, havent adquirit la viticultura un auge creixent per la cada dia més important demanda dels extraordinaris brous que s'elaboren en la comarca sota la Denominació d'Origen Utiel-Requena.

En els últims anys s'ha originat un creixement important d'empreses vinculades amb el turisme rural (albergs, hostal, cases rurals, empreses dedicades a l'esport d'aventura).

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Cecilio García Onielfa PSPV 19/04/1979 --
1983 - 1987 Cecilio García Onielfa PSPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Luis Beltrán Jiménez CI 30/06/1987 --
1991 - 1995 Luis Beltrán Jiménez PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Luis Beltrán Jiménez PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Mª Amparo Cárcel Castillo PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Mª Amparo Cárcel Castillo PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Luis Beltrán Jiménez PSPV 16/06/2007 --
2011 - 2015 Luis Francisco López Yeves PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 n/d n/d 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

  • Església de Crist Rei. Casas del Rey.
  • Església de La nostra Senyora de Loreto. Edifici d'interès arquitectònic.
  • Església de La nostra Senyora del Carme. Las Monjas.
  • Església de Sant Antoni Abat. Casas de Moya.
  • Església de Sant Francesc Xavier. Jaraguas.
  • Església de Sant Gregori. Casas de Pradas.
  • Església de Sant Isidre Llaurador. Los Marcos.

Monuments civils[modifica]

  • Pont Vadocañas. D'interès arquitectònic.
  • Pont Vell. D'interès arquitectònic.
  • Plaça de Bous. Edifici d'interès arquitectònic.

Llocs d'interés[modifica]

  • Gorges del Cabriol. Parc natural.
  • Jaciment Paleontològic. Descobert a principis dels anys setanta del passat segle, posseïx una immensa riquesa en mamífers i en plantes fòssils de l'època del Miocè terminal (fa aproximadament uns 7 milions d'anys) que van ser trobats en argiles amb lignit i margues.

Festes i celebracions[modifica]

  • Setmana Santa.
  • Los Mayos. Tradició ancestral molt arrelada en el poble i en alguns dels seus llogarets. Consisteix en uns cants populars que tenen lloc la nit del 30 d'abril.
  • Sant Isidre Llaurador. Té lloc el 15 de maig.
  • Festes Patronals. Se celebren del 5 a l'11 de desembre en commemoració de la seva Patrona la Verge de Loreto.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Jaraguas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Arxius: punt per punt». Compactus: Revista d' Arxius i Biblioteques, 1, 2001, pàg. 19-20.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venta del Moro Modifica l'enllaç a Wikidata