Verónica (pel·lícula espanyola)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaVerónica
Verónica- Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPaco Plaza Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPaco Plaza Modifica el valor a Wikidata
GuióPaco Plaza Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEugenio Mira Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPablo Rosso Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMarti Roca de Torres Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTelevisió Espanyola Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena25 agost 2017 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació3.525.648 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de terror Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMadrid Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt5862312 Filmaffinity: 716361 Allocine: 244298 Rottentomatoes: m/veronica Letterboxd: veronica-2017-1 TMDB.org: 441701 Modifica el valor a Wikidata

Verónica és una pel·lícula de terror espanyola estrenada el 2017 dirigida per Paco Plaza. Per a la seva realització, el director ha comptat amb quatre joves debutants: Sandra Escacena, Bruna González, Clàudia Plaer i Iván Chavero, a més de la coneguda actriu Ana Torrent.[1]

El guió de Paco Plaza i Fernando Navarro està inspirat en una història real (expedient Vallecas), que va tenir lloc als anys 1990 a Vallecas, Madrid.[2]

Argument[modifica]

Any 1991. Verónica és una nena de 15 anys que viu amb la seva mare i tres germans en un apartament en el districte de classe treballadora de Vallecas, a Madrid. El seu pare va morir recentment i la seva mare treballa moltes hores en un bar per a mantenir a la família, deixant a Verónica a càrrec dels seus germans menors: les bessones Lucía i Irene, i Antoñito. En el dia de l'eclipsi solar, la seva mestra explica com algunes cultures antigues van usar eclipsis per a organitzar sacrificis humans i convocar esperits foscos.

Mentre l'escola es reuneix en la teulada per a veure l'eclipsi, Verónica, la seva amiga Rosa i la seva companya Diana ingressen al soterrani per a realitzar una sessió utilitzant una taula de ouija. Verónica vol contactar al seu difunt pare, i Diana vol acostar-se al seu difunt xicot, qui va morir en un accident de motocicleta. La taula respon immediatament, però Rosa i Diana retiren les seves mans del got quan comencen a notar que s'està reescalfant massa. La mà de Verónica hi roman, i en el moment de l'eclipsi, la tassa es trenca, tallant el seu dit i degotant sang en el tauler. Verónica deixa de respondre i de sobte solta un crit demoníac. Després de desmaiar-se, es desperta a la infermeria de l'escola, i una infermera li diu que probablement s'hagi desmaiat per deficiència de ferro.

Verónica comença a experimentar esdeveniments paranormals. En intentar menjar, sent com si una mà invisible li estigués impedint controlar les seves mans. De sobte apareixen marques d'urpes i mossegades al seu cos i escolta sorolls estranys. Els seus amics comencen a evitar-la. Buscant respostes, torna al soterrani de l'escola i troba a l'anciana monja cega de l'escola als qui els estudiants diuen «Germana Mort». Verónica li conta a la monja tot el succeït i aquesta li renya per fer una cosa tan perillosa i li explica que la sessió li va atribuir un esperit fosc; i que ara ella necessita protegir als seus germans. La monja tracta d'obligar l'esperit a deixar-la, però s'adona que tot el que fa no ajuda perquè l'esperit es vagi.

Verónica comença a dibuixar símbols vikings protectors per als nens, només perquè el dimoni no els destrueixi. Verónica en adonar-se que l'esperit estava ofegant Lucía intenta ajudar-la, però Lucía li diu a la seva mamà que va ser Verónica qui l'estava asfixiant. Aquesta nit, Verónica somia que els seus germans se l'estan menjant. Ella es desperta i descobreix que està en el seu primer període. Mentre neteja el seu matalàs, troba marques de cremades en la part inferior. Més tard, ella troba a cadascun dels matalassos dels nens una gran marca de cremades en forma de cos humà. La Germana Mort li diu que pot obligar els esperits a anar-se'n fent el que va fer malament. Verónica aprèn que és important acomiadar-se de l'esperit al final de la sessió. Ella li demana a Rosa i Diana que l'ajudin a tancar la sessió d'ouija que van obrir, però ambdues es neguen.

Desesperada, decideix realitzar la sessió amb els seus germans petits. Ella li dona a Antoñito un llibre perquè dibuixi els símbols de protecció en les parets, però canvia a la pàgina equivocada i en canvi dibuixa símbols d'invocació. Quan ella li diu a l'esperit que s'acomiadi, aquest es nega. Telefona a la policia quan l'esperit li arrabassa a Antoñito i ajuda a Lucía i Irene a escapar. Ella torna per a buscar al seu germà i el troba amagat i dient el seu nom. Al Verónica trobar-ho s'adona que ell no anirà amb ella a cap lloc. Verónica es mira en el mirall i veu al dimoni, adonant-se que ha estat posseïda pel dimoni tot el temps, i ha estat fent-los mal als seus germans. Ella intenta acabar la possessió tallant-se la gola, però el dimoni li ho impedeix. La policia entra per a ajudar i en entrar queda impressionats amb l'escena en veure a Verónica intentar penjar-se posseïda per un dimoni. Els metges la treuen a ella i a Antoñito mentre un detectiu commocionat observa l'escena. Mentre el detectiu mira una fotografia emmarcada de Verónica que de sobte es cala foc, se l'informa que va morir i cinc anys després, en 1996, es van produir informes d'activitat paranormal inexplicada a Madrid. S'explica que la pel·lícula es basa en els fets reals del primer informe policial a Espanya on un oficial certifica haver presenciat activitat paranormal.[3][4]

Repartiment[modifica]

  • Sandra Escacena és Verónica Gómez
  • Bruna González és Lucía Gómez, la germana mitjana
  • Claudia Placer és Irene Gómez, germana de Verónica
  • Iván Chavero és Antoñito Gómez, germà petit
  • Ana Torrent és Ana, la mare de Verónica
  • Consuelo Trujillo és la Germana Mort
  • Leticia Dolera és la professora d'Història
  • Sonia Almarcha és la doctora
  • Maru Valdivieso és Josefa
  • Ángela Fabián és Rosa
  • Carla Campra és Diana
  • Samuel Romero és la criatura
  • Gaspar Leyva Chamoso és el pare de Verónica.

Premis[modifica]

Premis Goya
Any Categoria Nominats Resultat
2017 Millor Pel·lícula Verónica Nominada
Millor Direcció Paco Plaza Nominat
Millor Actriu Revelació Sandra Escacena Nominada
Millors Efectes Especials Raúl Romanillos i David Heras Nominats
Millor So Aitor Berenguer, Gabriel Gutiérrez i Nicolás de Poulpiquet Guanyadors
Millor Guió Original Fernando Navarro i Paco Plaza Nominats
Millor Música Original Eugenio Mira Nominat
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5][6]
Any Categoria Nominats Resultat
2017 Millor guió original Fernando Navarro i Paco Plaza Nominats
Actriu revelació Sandra Escacena Guanyadora
Millor muntatge Martí Roca Guanyador
Millor música Eugenio Mira Nominat
Premis Feroz
Any Categoria Nominats Resultat
2017 Millor Pel·lícula Dramàtica Verónica Nominada
Millor Direcció Paco Plaza Nominat
Millor Actriu Protagonista Sandra Escacena Nominada
Millor Guió Fernando Navarro i Paco Plaza Nominats
Millor Música Original Eugenio Mira Nominat
Millor Tràiler Rafa Martínez Nominat
Premis Fugaz
Any Categoria Resultat
2018 Millor llargmetratge Nominat

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Trailes de ‘Verónica’, la nueva apuesta por el terror de Paco Plaza», 30-03-2017. [Consulta: 20 setembre 2017].
  2. «El caso real que inspiró 'Verónica': Expediente Vallecas», 29-08-2017. [Consulta: 21 setembre 2017].
  3. Whalen, Andrew. «Investigating the true story behind Veronica, the new Netflix horror movie about summoning a demon during an eclipse». Newsweek, 02-03-2018. [Consulta: 19 març 2018].
  4. «"Is Veronica, the New Netflix Horror Movie, a True Story?"». [Consulta: 18 abril 2018].
  5. «Nominaciones a las medallas del CEC». Círculo de Escritores Cinematográficos. [Consulta: 29 abril 2018].
  6. «Premiados en la 73 gala de las medallas CEC. Pasen y vean». Círculo de Escritores Cinematográficos. [Consulta: 29 abril 2018].