Verano azul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de sèrie de televisióVerano azul
Gènere Comèdia, drama
Època d'ambientació L'Espanya de la Posttransició dels anys 1980
Espai d'ambientació Nerja (Màlaga)
Organització de les càmeres Múltiples
Director(s) Antonio Mercero
Actors
País de producció Espanya
Llengua original Espanyol
Doblada al català style="background: #ffdddd" | No
Canal original TVE
Durada dels capítols 60 minuts aprox.
Primer episodi emès el 11 d'octubre de 1981
Últim episodi emès el 14 de febrer de 1982
Nombre de temporades 1
Nombre d'episodis 19
Més informació
IMDB Fitxa a IMDB
Modifica dades a Wikidata

Verano azul és una sèrie de televisió espanyola produïda el 1981 i dirigida per Antonio Mercero amb música de Carmelo Bernaola. Va ser rodada durant 16 mesos, entre finals d'agost de 1979 i desembre de 1980, a la localitat malaguenya de Nerja. L'emissió original va tenir lloc a la primera cadena de RTVE entre l'11 d'octubre de 1981 i el 14 de febrer de 1982 a les tardes del diumenge. Consta de 19 episodis d'aproximadament una hora de durada cadascun.

Quan va sortir, a l'Estat hi havia només TVE amb dues emissores, totes oficials i en castellà.[1] És una de les primeres sèries que dona una imatge de l'Espanya tot just després de la Transició (1975-1978) a la qual les joves representen l'obertura a un món més igualitari i utòpic, mentrestants els adults representen la vella Espanya.[2] S'hi tractaven per la primera vegada a la pantalla temes fins aleshores prohibits per la censura nacionalcatòlica com, entre d'altres el divorci, la regla, una mare soletera i la mort presentades de manera una mica melodramàtica i pedagògica vist amb ulls d'avui, però és considerada una sèrie que va formar i influir tota una gerneració dels anys vuitanta del segle passat.[3] Va tenir mol èxit i es va tornar a emetre deu vegades, la darrera vegada el 2014.[4] La sèrie queda considerada com una de les produccions mítiques de la televisió moderna,[5] tot i tenir un llenguatge televisiu força moralista i vintage i un ritme narratiu molt més lent que avui.[6] Tractava temes prou universals per ser comprada per emissores de molts països.[3]

Argument[modifica | modifica el codi]

Relata les aventures de diversos amics, nens i adolescents, de vacances d'estiu en una localitat de la Costa del Sol andalusa. Encara que mai es nomena aquesta localitat a la sèrie, es tracta de Nerja (Màlaga). Tracta de les aventures d'una colla composta per cinc nois i dues noies de diferents edats, entre els vuit i disset anys, aproximadament, i dos adults amics seus: una pintora i un mariner retirat. En la seva banda sonora es recuperen cançons com No nos moverán de Joan Baez o Amor de verano del Duo Dinámico que tornen a adquirir popularitat entre el públic més jove a Espanya.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Principals[2]
  • Chanquete (Antonio Ferrandis), vell mariner que viu a La Dorada 1ª, un vaixell de pesca habilitat com a casa de terra. Mor al penúltim capítol.
  • Tito (Miguel Joven), és el més petit de la colla. L'actor que li va donar vida, Miguel Joven, tenia només sis anys i mig quan va començar el rodatge. Company de Piraña i germà de Bea.
  • Bea (Pilar Torres), germana de Tito, és la guapa del grup, el amor de la qual es disputen Javi i Pancho.
  • Javi (Juan José Artero) és el líder de la colla. Orgullós i independent, xoca sovint amb el seu pare, defensor de la mà dura i dels vells valors.
  • Pancho García ( José Luis Fernández) és el repartidor d'una botiga d'alimentació regentada pels seus oncles, amb qui viu.
  • Piraña (Miguel Ángel Valero) es diu en realitat Manolito, però li diuen d'aquesta manera a causa de la seva voracitat. És enginyós i culte, i company habitual de Tito.
  • Quique (Gerardo Garrido), és el millor amic de Javi, situat entre els dos nois més grans i els dos petits, és un personatge una mica desdibuixat.
  • Desi (Cristina Torres), és la noia lletja, inseparable amiga de Bea i filla de pares divorciats, el que en aquella època era tota una novetat: és comentari habitual entre els pares dels altres nois.
  • Julia (Maria Garralón) és una pintora solitària de vacances al poble. En un dels capítols es revela que la seva soledat és perquè dos anys abans de l'estiu que retrata la sèrie va perdre el seu marit (Carlos) i la seva filla (Esther) en un accident de trànsit.
Secundaris

Episodis[modifica | modifica el codi]

La Dorada: el vaixell de Chanquete
  1. El encuentro
  2. No matéis mi planeta, por favor
  3. Pancho Panza
  4. Eva
  5. A lo mejor
  6. La sonrisa del arco iris
  7. Beatriz, Mon amour
  8. El visitante
  9. La burbuja
  10. La cueva del Gato Verde
  11. Las botellas
  12. La bofetada
  13. La navaja
  14. La última función
  15. El ídolo
  16. El guateque de papá
  17. No nos moverán
  18. Algo se muere en el alma
  19. El final del verano

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cebrián, Mercedes. Verano azul: Unas vacaciones en el corazón de la Transición (en castellà). Barcelona: Alpha Decay, 2016, p. 160. ISBN 9788494511318. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  1. Araguás, Natalia «'Verano azul', trenta anys després». Ara, 09-10-2011. «Tres dècades després de la popular sèrie de TVE, les vides de Tito, Bea i el Piraña han pres camins divergents. La setmana vinent es reuniran al poble on es va rodar Verano azul per commemorar la fita.»
  2. 2,0 2,1 Aller, Diana «¿Reconocerías hoy en día a los protagonistas de 'Verano Azul'?» (en castellà). El País, 27-05-2016.
  3. 3,0 3,1 Piñeiro, Raquel «¿Y si Verano azul fue en realidad una serie transgresora?» (en castellà). Vanity Fair, 06-06-2016.
  4. Riba, Tian «Chanquete». El Punt Avui, 22-04-2014.
  5. Vall, Toni «‘Verano azul' i Chanquete». El Punt Avui, 14-10-2011.
  6. Planas, Mònica «El retorn de ‘Verano azul’». Ara, 01-07-2014.