Verd e Blu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióVerd e Blu
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1987
Activitat
MembresJoan Francés Tisnèr, Marc Castanet i Lionel Dubertrand
GènereMúsica tradicional

Lloc webverdeblu.org Modifica el valor a Wikidata
Souncloud: verd-e-blu Musicbrainz: 1bc47ce3-a9d0-4781-84b2-ca723edb5e49 Discogs: 6919858 Modifica el valor a Wikidata

Verd e Blu és un grup de música occitana per dansar, creat el 1987 per Joan Francés Tisnèr, Joan Baudoin i Marie-Claude Hourdebaigt.

Verd e Blu [1] treballen amb el desig de lligar tradició i modernitat, recerca sonora i interpretació. Músics occitans confirmats formen part del conjunt, són de referència. El crític Alain Bormann diu que són "l'une des plus belles dynamiques de l'hexagone, voyage chez les Compay Segundo de la musique de Gascogne" ("una de les dinàmiques més belles de l'hexàgon, un viatge amb els Compay Segundo de la música de la Gascunya").[2]

Verd e Blu ha participat a diversos festivals d'Occitània, com ara al Hestiv'Òc de Pau, al Trad'Estiu de Foix, al festival de Chomeirac, a la festa seuvetona de La Seuva i han passat pel Seixal de Lisboa, als Rencontres d'Ars, al Tradicionàrius [3] a Catalunya i al festival Pir' d'Ansó (Aragon), e DansÀneu [4] entre molts altres.

Discografia[modifica]

Verd e Blu han editat sis discs:

  • Jòcs de Dança (2010) [5]
  • Baladas e danças (2005)
  • Musicas a dançar: dus (2001)
  • Ompra o só? (1996)
  • Musicas a dançar (1993)
  • Musicas de Gasconha (1991)

Referències[modifica]

  1. «Verd e Blu» (en francès). Blibliothèque nationale de France. [Consulta: 28 desembre 2016].
  2. Portrait: Verd e Blu de Trad Magazine n° 137, maig-juny 2011, pàg. 44-45.
  3. «Folk de vellut al Tradicionàrius». El Punt Avui, 09-01-2009.
  4. «Verd e Blu sur Lleida TV» (en catalan). [Consulta: 5 març 2019].
  5. Bormann, Alain (en francès) Trad magazine, abril 2010. «L'ensemble atteste, si besoin était, de la richesse et la diversité des répertoires de Gascogne. Sont ainsi mis, entre autres, à la disposition des danseurs, la Rédowa, Eth Molinet ou Era Pastorèla de Sasòs (contredanses de Bigorre), ainsi qu’une version du quadrille de Salies-de-Béarn, jamais enregistré à ce jour. Aux côtés des arrangements et de la voix de Joan Francés Tisnèr officient aujourd'hui Marc Castanet et Lionel Dubertrand... Une brochette de multi-instrumentistes (voix, boha, diatonique, flabuta, tambourin à cordes, percussions...) de haute volée, pour lancer sur les rails l'une des meilleures dynamiques et qualités de musique à danser qu’il soit possible de rencontrer aujourd'hui. Et ceci n'est pas le fruit du hasard. C’est la résultante d'un cheminement d'apprentissages, de collectages et de recherches, étroitement associé à une démarche d'enseignement et de formation, tant vers les musiciens que vers les danseurs. Voici qui autorise la pratique musicale innovante et la liberté de ton des productions de ce groupe, autour de l'élément culturel essentiel qu’est la langue occitane.»

Enllaços externs[modifica]