Verderol anisat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaVerderol anisat
Clitocybe odora
Clitocybe-odora.jpg
Coloured Figures of English Fungi or Mushrooms - t. 42.jpg
Il·lustració de l'any 1797
Bolet
Capell

capell pla

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni decurrent

Comestibilitat

bolet comestible

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color blanc

Ecologia

micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaTricholomataceae
GènereClitocybe
EspècieClitocybe odora
(Bull.) P. Kumm., 1871[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Agaricus moschatus (J.F. Gmel., 1792)
  • Agaricus odorus (Bull., 1784)
  • Agaricus odorus var. odorus (Bull., 1784)
  • Agaricus trogii (Fr., 1838)
  • Agaricus virens (Scop., 1772)
  • Agaricus viridis (Huds., 1778)
  • Clitocybe odora var. alba (J.E. Lange, 1930)
  • Clitocybe trogii ((Fr.) Sacc., 1887)
  • Clitocybe virens ((Scop.) Sacc., 1887)
  • Clitocybe viridis ((With.) Gillet, 1874)
  • Geophila aeruginosa ((Curtis) Quél., 1886)
  • Gymnopus odorus ((Bull.) Gray, 1821)
  • Lepista odora ((Bull.) Harmaja, 1976)
  • Rubeolarius odorus ((Bull.) Raithelh., 1981)[2]
Modifica dades a Wikidata
Verderol anisat
Exemplar fotografiat a Commanster (Bèlgica).
Un altre exemplar

El verderol anisat, bolet anisat o bolet d'anís (Clitocybe odora) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.[3]

Etimologia[modifica]

Del grec klytós (enfonsat) i kybe (cap), i del llatí odora (perfumat) pel seu intens aroma.[4][5]

Morfologia[modifica]

  • Capell: de 4 a 8 cm de diàmetre, al principi convex amb els marges incurvats i, amb el temps, més pla i estès i algunes vegades amb els marges aixecats i ondulats. Té la cutícula llisa i separable, de color blau grisós a blau verdós, més descolorit amb l'edat.
  • Himeni: format per làmines una mica decurrents, denses i atapeïdes, d'un color més pàl·lid que el capell i que baixen una mica per la cama.
  • Peu: cilíndric, curt, fibrós, llis, del mateix color que el capell, però més clar.
  • Carn: de blanquinosa a verd clar, de gust dolcenc i fort aroma a anís
  • Espores: el·líptiques de 6-7 x 3-4 micres i de color blanc.[6][7][8][9]

Hàbitat[modifica]

Creix en alzinars i pinedes, entre virosta, des de la terra baixa fins a l'alta muntanya (entre 0-2.500 m d'altitud), i des de començaments de l'estiu fins a molt avançada la tardor.[10][11][12]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a les zones de clima temperat d'Euràsia i Nord-amèrica.[13]

Comestibilitat[modifica]

És un bolet comestible que es pot menjar torrat o barrejat en una fritada de bolets variats, però el fort aroma que desprèn fa que quedi amagat el sabor de la resta. N'hi ha que el fan servir, assecat i polvoritzat, com a condiment, i, també en forma de melmelades i dolços.[14][7][15]

Risc de confusió amb altres espècies[modifica]

El color del seu capell i el característic aroma que desprèn la carn, fa molt difícil que es pugui confondre amb un altre bolet. Es podria arribar a confondre amb altres bolets que desprenen olor d'anís i són tòxics com Clitocybe fragans, però és de color pàl·lid i de mida molt més petita.[16]

Propietats medicinals[modifica]

Sembla que alguns dels seus polisacàrids podrien inhibir, parcialment, el creixement d'alguns tipus de càncers.[17][18]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. Giovanni Pacioni, (1993). The Macdonald Encyclopedia of Mushrooms and Toadstools. Little, Brown & Company Ltd. ISBN 0-316- 90625-5.
  5. bolets.info (català)
  6. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 83.
  7. 7,0 7,1 Bolets de les illes Balears (català)
  8. MushroomExpert.Com (anglès)
  9. FirstNature (anglès)
  10. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets.
  11. ZipCodeZoo (anglès)
  12. RedNaturaleza (castellà)
  13. David Arora, (1986). Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4.
  14. Richard Maybe, (1975). Food For Free, a guide to the edible wild plants of Britain. Fontana/Collins.
  15. Sociedad Micológica Errotari (castellà)
  16. fungipedia.es (castellà)
  17. Ohtsuka S, Ueno S, Yoshikumi C, Hirose F, Ohmura Y, Wada T, Fujii T, Takahashi E. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513, 26 de setembre del 1973.
  18. Medicinal Mushrooms (anglès)


Bibliografia[modifica]

  • Rapior S, Breheret S, Talou T, Pelissier Y, Bessiere JM. The anise-like odor of Clitocybe odora, Lentinellus cochleatus and Agaricus essettei. Mycologia. 2002 94(3):373-6. [1]


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Verderol anisat Modifica l'enllaç a Wikidata