Verdesca

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Verdesques en la reconstrucció d'un campament romà (castrum)
a l'Arqueòdrom de Beaune (França)

Una verdesca és una construcció militar defensiva feta de fusta. Es construïa damunt d’una torre, dalt d’una muralla, sobre un pont, en un giny d’assalt... etc., per a protegir els combatents dels trets dels enemics.[1][2] Les referències semblen indicar que s’empraven bastons en la seva construcció. Això és: fusta en estat natural, amb branques de secció rodona. Més econòmica i resistent que la fusta escairada en taulons.[3]

Etimologia[modifica]

Del baix llatí bretesca, influenciat per l’adjectiu verd. Els termes occitans antics (bertresca, verdesca), francesos antics (bretesche, berteiche, bretesse), italians antics (bertesca, bertescha) provenen igualment del baix llatí.[4][5][6][7][8][9][10]

Història i documents[modifica]

Malgrat la raresa i especialització del terme, la documentació sobre verdesca (en les seves variants gràfiques) és prou abundant. Començant per la forma llatina bretesca i seguint amb les versions en les llengües vulgars.

  • Abans de 1198. En la fortificació del castell de Dover, en època d’ Enric II d'Anglaterra: “Pro una bretesca facienda 3 s.” [11]
  • 1392. En la seva obra Lo Crestià, Francesc Eiximenis tractava (entre altres temes) d’aspectes bèl·lics, aconsellant sobre armes ofensives i defensives. Una de les fortificacions descrites era la verdesca. El text d’Eiximenis especifica que l’estructura principal d’una verdesca ha de ser de bastons gruixuts i disposats molt junts.[12]
« ...E consellen, per guardar-se de scalar, que facen verdescha engir lo mur pertot qui siga sobre bastons forts e spessos per tal que ells no puxa entrar negun qui puig per scala sino ab afany en guisa que abans puxa esser ferit que no haja trencat lo dit bastó de la verdescha. La dita verdescha aximateix defen aquells qui son al mur de les tretes d’aquells de fora ... »
— Francesc Eiximenis. Dotzé del Crestià. Capítol CCCX. Com los assetjats deuen fer defensió contra ginys e trabuchs
  • 1433. L’estol d’Alfons el Magnànim que salpà cap a Sicília, va carregar a Barcelona moltes "artilleries" (molts ginys d'assalt), fabricades segons Melcior Miralles a Catalunya. Dins d'una llarga descripció, el cronista esmenta unes escales molt altes fortificades a la part superior amb una verdesca cadascuna. És important que la descripció especifiqui "a manera de castell". Això indica que una de les formes de la verdesca imitava un petit castell, construït de fusta.
« ... En cascuna nau portava dues escales –cascuna era pus alta que no la gàbia de la nau .XXXX. palms–, e heren entoldades e cubertes, en manera que ells que pugaven sens peril, e dalt, al cap de les escales, tenien huna verdesca a manera de castel, ab dos portes ab perns, en manera que's podien tanquar e hobrir e fer armes, e podien estar en cascuna verdesca XV hòmens d'armes o balestés ... »
— Melcior Miralles. Dietari.

Referències[modifica]

  1. DCVB: Verdesca.
  2. Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans, p. 207–. GGKEY:BRJ7TQUTRGL. 
  3. Mateu Rodrigo Lizondo. Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 183–. ISBN 978-84-370-8296-7. 
  4. Francois Juste Marie Raynouard; Raynouard (M., François-Just-Marie) Lexique roman; ou, Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l'Europe latine, précédé de nouvelles recherches historiques et philologiques, d'un résumé de la grammaire romane, d'un nouveau choix des poésies originales des troubadours, et d'extraits de poëms divers. Silvestre, 1838, p. 281–. 
  5. Henri Pascal de Rochegude. Essai d'un glossaire occitanien: pour servir à l'intelligence des poésies des troubadours. Bénichet cadet, 1819, p. 326–. 
  6. Sainte-Palaye (M. de La Curne de, Jean-Baptiste de La Curne). Dictionnaire historique de l'ancien langage françois: ou Glossaire de la langue françoise depuis son origine jusqu'au siècle de Louis XIV. Champion (T. 01-09), 1877, p. 119–. 
  7. John Henry Parker. A glossary of terms used in Grecian, Roman, Italian and Gothic architecture [by J.H. Parker]. 2 vols. [in 3 pt.]., 1850, p. 90–. 
  8. Pompeu Fabra. Miscel·lània Fabra: recull de treballs de lingüística catalana i romànica dedicats a Pompeu Fabra. Institut d'Estudis Catalans, 1943, p. 172–. ISBN 978-84-7283-419-4. 
  9. Lodovico Ariosto. The Orlando Furioso; Tr. Into English Verse, by W.S. Rose, 1825, p. 98–. 
  10. Antoine Furetière. Dictionnaire universel: contenant generalement tous les mots françois tant vieux que modernes, & les termes des sciences et des arts ... : et enfin les noms des auteurs qui ont traitté des matieres qui regardent les mots, expliquez avec quelques histoires, curiositez naturelles, & sentences morales, qui seront rapportées pour donner des exemples de phrases & de constructions : le tout extrait des plus excellens auteurs anciens & modernes. Chez Arnoud et Reinier Leers, 1701, p. 420–. 
  11. Royal Archaeological Institute of Great Britain and Ireland. Memoirs Chiefly Illustrative of the History and Antiquities of Northumberland: Feudal and military antiquities of Northumberland and the Scottish borders, by C. H. Hartshorne. Bell and Daldy, 1858, p. 82–. 
  12. Dotzè del Crestià, F 129v
  13. Pere. Crónica del rey de Aragón D. Pedro IV el Ceremonioso, ó del Punyalet, 1850, p. 50–. 
  14. Ramon Muntaner. Crónica catalana. Imprenta de Jaime Jepús, 1860, p. 425–. 

Vegeu també[modifica]