Verdinaso

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióVerdinaso
Verdinaso2.jpg
Dades
Tipus partit polític
Ideologia política feixisme
Història
Creació 1931
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

Verdinaso o Dinaso era un grup pòlític flamenc de caràcter feixista, fundat l'octubre del 1931 en una reunió a l'Hotel Richelieu de Gant per Joris van Severen, Jef François, l'escriptor Wies Moens i Emile Thiers. El nom és l'acrònim de Verbond van Dietsche Nationaal-Solidaristen (Federació dels Nacional-Solidaristes del poble neerlandès).[1][2]

Afirmaven que el moviment nacionalista hauria d'adoptar el nacional-solidarisme i ser disciplinat, jeràrquic i militant.[3] El principi del solidarisme s'apropava fort del solidarisme cristià, propaga a les encícliques papals.[3] D'antuvi era separatista (només tenia 169 membres), però el 1934 adoptaria la defensa del Gran Estat Belga (les disset províncies de Carles V,[4] que ocupaven de Frísia a Burgúndia, la imatge dels quals era representada pel Leo Belgicus). Els valons eren considerats part del mateix arrel racial, només diferents per la parla i rebrien autonomia. El Verdinaso advocava per «l'aristocràcia natural» del poble sota un estat corporatiu i imperial de caràcter autoritari. Tenia orientació feixista i era antisemita, però també antialemany, i algunes tendències paramilitars. El 1932 François i van Severen obtingueren l'acta de diputat i reberen l'adhesió de Victor Leemans, qui havia escrit l'opuscle Het nationaal-socialisme on defensava el nazisme.

A les eleccions del 8 d'octubre del 1936 es presentà amb altres grups flamencs, agrupats en la plataforma Vlaams Nationaal Blok, obtingueren el 13% dels vots i 16 diputats, que es repetiren a les del 1939 (15% i 17 diputats). Però no evitaria la deriva paramilitar. El 1937 Verdinaso fundava la milícia paramilitar Dinaso Militanten Orde (Orde militar Dinaso), amb uns 3.000 membres militars dirigits per Jef François i que editaven el diaris Recht en Trouw (Dret i Lleialtat) i De Vlag amb Wies Moens.

El 20 de maig de 1940 el seu cap, Joris van Severen, amb alguns rexistes i comunistes belgues, fou afusellat per soldats francesos a Abbeville. El Verdinaso es va dividir en una part que volia crear un estat autoritari amb un moviment a l'entorn del rei Leopold III i una altra part, conduït pel pronazi Jef François, que tenia menys carisma que el fundador va col·laborar amb els nazis. Fou obligat per les forces d'ocupació nazis, el 5 de maig del 1941 a fusionar l'organització amb la VNV, a la qual va cedir protagonisme fins a la fi de la Segona Guerra Mundial.[5]

Referències[modifica]

  1. La paraula neerlandesa diets significa «del poble» i era antigament sinònim amb neerlandès, llengua del poble, contràriament amb el llatí. En el context del feixisme neixent dels anys 1920-1930 diets i un mític país Dietsland van rebre una connotació racista parent amb l'alemany völkisch.
  2. Geerts, Guido; den Boon, Ton. «diets, Dietsland». A: Van Dale Groot woordenboek der Nederlandse Taal (Van Dale Gran diccionari de la llengua neerlandesa). vol. 1. Utrecht-Antwerpen: Van Dale Lexicografie, 1999, p. 740. ISBN 90 6648 421 7. 
  3. 3,0 3,1 De Wilde, Maurice. «3. Het Verdinaso». A: dbnl. België in de Tweede Wereldoorlog (en neerlandès). 5. De Nederlandsche Boekhandel, 1985 [Consulta: 7 juliol 2019]. 
  4. «Bèlgica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. de Wever, Bruno. «Verbond van Dietsche Nationaal-Solidaristen» (en neerlandès). België in oorlog. [Consulta: 7 juliol 2019].

Enllaços externs[modifica]