Verdolaga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Verdolaga
Portulaca oleracea MHNT.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Caryophyllales
Família: Portulacaceae
Gènere: Portulaca
Espècie: P. oleracea
Nom binomial
Portulaca oleracea
Linnaeus
Il·lustració d'una verdolaga feta a Alemanya al segle XIX
Verdolaga conreada a Turquia.

La verdolaga (Portulaca oleracea) és una planta amb flor comestible del gènere Portulaca.

Amb Ipomoea pes-caprae, Melanthera biflora i Digitaria ciliaris, la verdolaga és una de les primeres espècies de plantes que colonitzen zones degradades a les zones tropicals del planeta.[1]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

El mot llatí portulaca és un derivat de portula, porteta, cosa que fa referència a l'opercle amb què s'obre el fruit per alliberar les llavors. I oleracea significa herbàcia.

És una herba anual molt ramificada, amb tiges de fins a 40 cm de llargada, que generalment -tot i que no sempre- creixen arrapades a terra, de consistència carnosa, vermellosa, d'on surten fulles gruixudes, d'1 a 3 cm, suculentes, senceres, en forma d'espàtula, sèssils, oposades o gairebé oposades.

Les flors, de color groc, també són sèssils, no arriben a 1 cm d'amplada i són solitàries o bé surten en petits grups. Els pètals, en nombre variable, cauen aviat. La floració s'esdevé entre maig i octubre.

El fruit és una càpsula amb una mena de tapadora que s'obre i que conté moltes granes menudes, que són les llavors.

La verdolaga és molt vital: es reprodueix per esqueix amb molta facilitat, sempre que disposi d'aigua; si hi ha prou humitat, fins i tot arrela si hom deixa unes branques simplement damunt de terra.

Localització i collita[modifica | modifica el codi]

És molt abundant enmig dels conreus i dels horts de regadiu, de terra baixa i de muntanya mitjana, formant part de les comunitats arvenses, és a dir, de les anomenades males herbes.

Hom la pot collir en qualsevol època de l'any, però -si es vol ben tendra- s'ha d'agafar abans que floreixi.

Ús gastronòmic[modifica | modifica el codi]

La verdolaga es pot considerar una planta medicinal, ja que és molt rica en omega 3, vitamines, bioflavonoides, antioxidants, així com neurohormons i neurotransmissors. És un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment es consumeix molt poc a les zones urbanes.[cal citació]

Amanida grega amb verdolaga.

Tradicionalment la tija i les fulles crues de la verdolaga formaven part de les amanides en les zones rurals, fins que va ser desplaçada per l'enciam i l'escarola. Combina bé amb tota mena d'herbes i hortalisses, però especialment amb la pastanaga. També es pot menjar cuita com a verdura o guisada amb patates, o amb llegums: se'n poden fer truites, barrejant-la amb ceba, espinacs, ou, etc. Es pot conservar confitada amb vinagre i sal.

A Grècia la verdolaga (Αντράκλα) es menja en amanida amb tomàquet i formatge i a la cuina dels països àrabs tallada en trossos menuts per fer amanides locals.[2] En la cuina turca la verdolaga ("semizotu") es consumeix com meze,[3][4] plant calent (saltat[5] o semizotu bastısı[6]) o amanida.[7][8]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 50.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Heatwole, H., Done, T., Cameron, E. Community Ecology of a Coral Cay, A Study of One-Tree Island, Great Barrier Reef, Australia. Series: Monographiae Biologicae, Vol. 43, p. 102
  2. Amanida àrab
  3. http://turkishfood.about.com/od/MezeStarters/r/Purslane-With-Strained-Yogurt-And-Garlic.htm
  4. http://hbogm.meb.gov.tr/modulerprogramlar/kursprogramlari/yiyecekicecek/moduller/ordovrvemezeler.pdf
  5. Helen Saberi. Cured, Smoked, and Fermented: Proceedings of the Oxford Symposium on Food and Cooking, 2011. Oxford Symposium, 2011, p. 329–. ISBN 978-1-903018-85-9. 
  6. http://megep.meb.gov.tr/mte_program_modul/moduller_pdf/T%C3%BCrk%20Mutfa%C4%9F%C4%B1na%20%C3%96zg%C3%BC%20Sebze%20Yemekleri.pdf
  7. Roger Frankham. Bite Size World: Eating my way Around the Planet. Memoirs Publishing, 28 juliol 2014, p. 143–. ISBN 978-1-86151-184-3. 
  8. http://www.turkish-cuisine.org/print.php?id=69&link=http://www.turkish-cuisine.org/ingredients-7/ingredients-used-in-turkish-cuisine-66/vegetables-69.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]