Vergassovaïta

Vergassovaïta
Fórmula química	Cu₃O(MoO₄)(SO₄)
Epònim	Lidia Vergassova
Localitat tipus	fumarola Treschina, Segon con d'escòria, Avanç nord (North Breach), Gran erupció fissural (Main Fracture), volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.BB.30
Nickel-Strunz 9a ed.	7.BB.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/G.02
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Color	verd oliva
Tenacitat	fràgil
Duresa	4 a 5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	groc clar
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,870 nγ = 1,980
Birefringència	δ = 0,110
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1998-009
Símbol	Vgs
Referències

La vergassovaïta o vergasovaïta és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Lidia Vergassova (1941-), de l'Institut de Vulcanologia de l'Acadèmia Russa de les Ciències.

Característiques

La vergassovaïta és un sulfat de fórmula química Cu₃O(MoO₄)(SO₄). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1998. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vergassovaïta pertany a «07.BB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: caminita, hauckita, antlerita, dolerofanita, brochantita, klebelsbergita, schuetteïta, paraotwayita, xocomecatlita, pauflerita i grandviewita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la fumarola Treschina, al segon con d'escòria de l'avanç nord de la "Gran erupció fissural" del volcà Tolbàtxik, que es troba a l'óblast de Kamtxatka, al districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.

Enllaços externs

• Galeria d'imatges