Veri de la fletxa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Els verins en les fletxes es fan servir per enverinar les puntes de les flexes o els darts per a la cacera. Els pobles de caçadors-recol·lectors de tot el món havien utilitzat aquest verins i actualment encara es fan servir en algunes zones d'Amèrica del Sud, Àfrica i Àsia.

Exemples notables són el verí secretat per la pell de la granota dendrobàtid i el curare (o 'ampi'), que és un terme genèric per a un conjunt de plantes verinoses usades pels indígenes d'Amèrica del Sud.[1]

En la mitologia grega apareixen les fletxes enverinades d'Heracles contra el centaure Nessus. També Ulisses utilitza fletxes enverinades amb la planta marxívol i a la Guerra de Troia, segons Homer, les utilitzaven els aqueus contra els troians.[2] Els termes moderns "tòxic" i "toxina" deriven de la paraula grega antiga per "arc", toxon, la qual deriva de l'antic persa *taxa-, "una fletxa".[3][4][5]

Varietats[modifica]

Al llarg del món s'han creat verins a partir de diverses fonts:

Verins basats en plantes[modifica]

Strychnos toxifera, una planta usada per al curare
  • Curare és un terme genèric per a verins de fletxes que contenen tubocurarina. Sovint deriven de l'escorça de les plantes anomenades Strychnos toxifera, S. guianensis (famñilia Loganiaceae), Chondrodendron tomentosum o Sciadotenia toxifera (família Menispermaceae).
  • A les zones de jungla d'Assam, Birmània i Malàisia es fa servir verí per a les fletxes principalment dels gèneres Antiaris, Strychnos i Strophanthus.[7] Els ingredients actius, ja sia antiarina, estricnina o strofanthina ataquen el sistema nerviós central i donen paràlisi, convulsions i aturada cardíaca.[7]

Verins extrets d'animals[modifica]

La granota Phyllobates bicolor té la pell verinosa.
  • A Amèrica del Sud tribus com els Noanamá Chocó i Emberá Chocó de Colòmbia enverinen els seus darts amb el verí de tres espècies de granotes del gènere Phyllobates. Al Departament de Chocó s'utilitza Phyllobates aurotaenia al de Risaralda P. bicolor i al de Cauca P. terribilis. Normalment per obtenir el verí es rosteixen les granotes però en el cas de P. terribilis n'hi ha prou amb passar el dart per la pell de la granota sense haver de matar-la.
  • Al nord del Desert de Kalahari, elverí més usat deriva de les larves i pupes d'escarabats del gènere Diamphidia. La seva toxina és lenta i els animals caçats poden sobreviure 4-5 dies abans de morir .[11]

Preparació del verí[modifica]

A continuació es presenta un sistema xinès del segle XVII per enverinar les fletxes:

"Per enverinar les fletxes per caçar animals salvatges s'han de bullir en aigua els tubercles d'Aconitum silvestre. El líquid molt verinós i viscós s'aplica a les puntes de les fletxes. Aquestes fletxes poden matar persones o animals encara que la víctima només presenti una mica de sang."[12]


Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Curare». [Consulta: 9 agost 2006].
  2. Mayor, Adrienne. Greek Fire, Poison Arrows and Scorpion Bombs: Biological and Chemical Warfare in the Ancient World. Revised. The Overlook Press, 2009. ISBN 978-1-59020-177-0. 
  3. http://www.aarc.org/resources/biological/history.asp, A History of Biological Warfare from 300 B.C.E. to the Present, Retrieved August 7, 2012.
  4. http://www.etymonline.com/index.php?term=toxic, Online Etymology Dictionary, Retrieved August 7, 2012.
  5. http://www.thefreedictionary.com/toxic, The Free Dictionary, Retrieved August 7, 2012.
  6. «Definition of inee». Webster's International Dictionary, 1913. [Consulta: 9 agost 2006].
  7. 7,0 7,1 «Poisoned arrows». Victoria and Albert Museum. [Consulta: 10 agost 2006].
  8. St. George, George. Soviet Deserts and Mountains. Amsterdam: Time-Life International, 1974. 
  9. Peissel, Michel. The Ants' Gold: The Discovery of the Greek El Dorado in the Himalayas, 1984, p. 99–100. 
  10. Jones, David E. Poison Arrows: North American Indian Hunting and Warfare. University of Texas Press, 2007, p. 29. ISBN 978-0-292-71428-1 [Consulta: 24 gener 2009]. 
  11. «How San hunters use beetles to poison their arrows». Iziko Museums of Cape Town. [Consulta: 9 agost 2006].
  12. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Shiou-chuan