Hematites
 Hematites | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe₂O₃ |
| Epònim | sang i pedra |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.04 |
| Dana | 4.3.1.2 |
| Heys | 7.20.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic, en rosa, botrioide o tabular |
| Estructura cristal·lina | a = 5,038(2) Å; c = 13,772(12) Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Grup espacial | r3c |
| Massa molar | 159,854619 Da |
| Color | acer a negre de ferro en cristalls i menes metàl·liques massives, vermella quan els cristalls són molt petits, així com en masses terroses o materials de gra fi |
| Macles | macles de penetració en {0001} o amb com a pla de composició {1011} en seccions polides. |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | metàl·lica amb reflexos vermellosos, submetàl·lica, mat, terrosa |
| Color de la ratlla | marró vermellós, vermell |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,26 g/cm³ (mesurada); 5,255 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 3,150 a 3,220 nε = 2,870 a 2,940 |
| Birefringència | δ = 0,280 |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Ti, Al, Mn, H |
| Altres característiques | quan es presenta pura té un 70% de ferro. És feblement magnètica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971 s.p. |
| Símbol | Hem |
| Referències | [1] |
L'hematites o oligist és un mineral compost d'òxid de ferro (Fe₂O₃) que constitueix un important mineral metal·lífer de ferro, ja que en estat pur conté el 70% d'aquest metall; també pot presentar titani i manganès substituint part del ferro.[2]
És un mineral que per formar-se requereix un ambient oxidant, és comú a les roques volcàniques produïdes per solidificació de laves; també es forma en ambient sedimentari a partir de la diagènesi de la limonita (hidròxids de ferro) i es troba també en els productes de sublimació d'exhalacions volcàniques (fumaroles). Es presenta en cristalls generalment tabulars o formant rosetes. En masses reniformes amb estructura radiada.
Hi ha dos tipus d'hematites:
- Hematites especular de cristalls grans, que presenta un color gris de lluïssor metàl·lica a terrosa.
- Hematites de color vermellós constituït per cristalls més petits: taca la pell en tocar-lo, és soluble en àcid i se'n forma una solució groga.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hematites pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els minerals següents: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Etimologia i morfologia[modifica]
Deriva d'una paraula grega, haimatites, que significa 'sang', en al·lusió al color del mineral.
Combinacions de romboedres amb bipiràmides, molt freqüent en cristalls tabulars agrupats formant rosetes (roses de ferro) i també en forma massiva, reniforme i fibrosa. Els cristalls són aplanats i amb estries.
Usos[modifica]
- És un mineral d'ús industrial per a l'extracció de ferro
- És un agent per a polits industrials
- S'empra com a pedra ornamental
Jaciments[modifica]
Es troba pràcticament a tot arreu, n'hi ha importants jaciments a Suïssa, Brasil, Austràlia, Noruega, Regne Unit, Àustria, Itàlia...; dins de l'estat espanyol cal destacar els jaciments de Guadix (Granada), El Pedroso (Sevilla), Ortigueira (La Corunya) i Viveiro (Lugo). A Catalunya es troba, per exemple, a la Vall de Ribes (Ripollès), a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) o a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Altres[modifica]
Sovint l'acompanya la siderita, la magnetita, la limonita, la pirita i el quars. És feblement magnètica.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hematites |
- ↑ «Hematite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2019].
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.128. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].