Vés al contingut

Vernonia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Vernonia (Oregon)».
Infotaula d'ésser viuVernonia Modifica el valor a Wikidata

Vernonia baldwinii Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
SubfamíliaCichorioideae
GènereVernonia Modifica el valor a Wikidata
Schreb., 1791
Tipus taxonòmicSerratula noveboracensis Modifica el valor a Wikidata

Vernonia és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives d'Amèrica del Nord, part de le Antilles, est del Brasil i nord d'Argentina, Àfrica, la península Aràbiga i les zones tropicals i subtropicals d'Àsia i el nord-oest d'Austràlia.[1]

Taxonomia

[modifica]

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1791 pel botànic alemay Johann Christian Daniel von Schreber (1739-1810) al segon volum de la vuitena edició de l'obra Species Plantarum que havia estat iniciada pel botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[2][3]

Espècies

[modifica]

Dins del gènere Vernonia es reconeixen les 333 espècies següents:[1]

Híbrids

[modifica]

S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]

  • Vernonia × concinna Gleason
  • Vernonia × georgiana Bartlett
  • Vernonia × guadalupensis A.Heller
  • Vernonia × vulturina Shinners

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims de Vernonia:[1]

  • Sinònims homotípics
  • Cacalia Burm. ex Kuntze
  • Seneciodes L. ex T.Post & Kuntze
  • Sinònims heterotípics
  • Achyrocoma Cass.
  • Alkibias Raf.
  • Aostea Buscal. & Muschl.
  • Centrapalus Cass.
  • Plectreca Raf.
  • Tecmarsis DC.
  • Vernoniopsis Humbert

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Vernonia Schreb.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 22 febrer 2025].
  2. «Genera Plantarum Eorumque Characteres Naturales Secundum Numerum, Figuram, Situm, & Proportionem Omnium Fructificationis Partium» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 22 febrer 2025].
  3. Schreber, 1791, p. 541.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]