Veronica chamaedrys
_Veronica_chamaedrys_-_Plant_Habit.jpg)  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Tribu | Veroniceae |
| Gènere | Veronica |
| Espècie | Veronica chamaedrys L., 1753 Veronica chamaedrys |
.svg){kind=icon}
La Veronica chamaedrys és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És uns espècie de distribució euroasiàtica que viu en boscos caducifolis, clarianes i prats més o menys humits. Als Països Catalans se la pot trobar al nord de Catalunya i en alguna població de l'interior del país Valencià.
Descripció
[modifica]Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, amb quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit, de color lilós, amb les venes tenyides de color més fosc, més o menys agrupades en un raïm. Uns dels caràcters bàsics que conve mirar per a determinar correctament cada espècie és la posició d'aquest raïm: (deixant de banda a les espècies d'ambients aquàtics en les quals no ens cal fixar-nos tant en aquest caràcter) V.aragonensis, V.aphyla, V.officinalis, V.montana, V.austriaca, V.chamaedrys i V.urticifolia presenten les flors reunides en un raïm que surt a l'axil·la de les fulles, de manera que l'eix principal de la tija acaba amb fulles i no amb flors.
Després, descartem les espècies que tenen les fulles el·líptiques, atenuades en un curt pecíol. V.austriaca (i les seves subespècies), V.chamaedrys i V.urticifolia tenen les fulles sèssils o gairebé.
La verònica camedris és una herba perenne amb la rabassa poc llenyosa que pot arribar a fer mig metre d'alçada, ramificada, més o menys reptant, finalment ascendent i amb tiges densament pubescents al llarg de dues de les seves cares oposades. normalment més a la part superior. Les fulles són oposades, sèssils, de 2 a 4 cm de llarg més o menys àmpliament ovades, més arrodonides que a V.urticifolia i dentades grollerament. Les flors es reuneixen en diversos raïms axil·lars. La càpsula resta inclosa dins del calze que és més llarg.[1][2]
Hàbitat i distribució
[modifica]És una espècie que viu en boscos caducifolis, clarianes i prats més o menys humits d'una gran part d'Europa i Àsia,[3]fent-se més rar només a les parts mediterrànies més seques. A la península Ibèrica es pot trobar principalment a la meitat nord, on és més o menys comuna[4]. Als Països Catalans es troba ben repartida per la part menys seca, a l'estatge montà i subalpí, o també a la part submediterrània. Tot al llarg del Pirineu i Prepirineu, davallant cap al Montseny, Sant Llorenç del Munt, el Montnegre i Corredor, el Moianès, el Berguedà i fins al Tibidabo[5]. Al País Valencià s'ha trobat al Maestrat i l'Alcalatén.[2]
raïms axil·lars i eix de la tija amb fulles.
càpsules menors que els sèpals.
fulles sèssils, el·líptiques grollerament dentades.
Taxonomia
[modifica]Veronica chamaedrys L. va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Mª Montserrat Martínez i José Ángel Sánchez. «19. Veronica L.» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 26 maig 2024].
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.453. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- 1 2 «Veronica urticifolia Jacq.» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 març 2026].
- ↑ «Veronica chamaedrys» (en castellà). Atlas de la flora de Aragón. Herbario de Jaca. [Consulta: 17 març 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca:Veronica chamaedrys». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 9 març 2026].
