Vescomtat de Cabrera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vescomtat de Cabrera

Vescomtat

Bandera
1044 – segle XIX

Escut de Vescomtat de Cabrera

Escut

Capital Hostalric
Idioma oficial català
Religió Catolicisme

Període històric

Edat mitjana, Edat Moderna i Edat Contemporània
 • Establiment 1044
 • Dissolució segle XIX
Forma de govern No especificat
Vescomtat de Cabrera
Corona de vizconde.svg
Primer titular Gausfred de Cabrera
Concessió
1002
Llinatge(s) Cabrera
Enríquez
Montcada
Fernández de Córdoba
Actual titular Victòria Eugènia Fernández de Córdoba i Fernández de Henestrosa
Modifica dades a Wikidata

El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.[1] La capital econòmica i administrativa del vescomtat de Cabrera era Hostalric.

El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335, i comprenia la Vall d'en Bas i Riudaura, a la Garrotxa. El comtat d'Osona, que comprenia la plana de Vic, fou donat pel rei Pere III a Bernat III de Cabrera.[2]

El primer senyor documentat del castell de Cabrera és Gausfred de Cabrera l'any 1002.[1] El seu fill Guerau I de Cabrera es va casar amb Ermessenda de Montsoriu, filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu, amb què el vescomtat de Girona passava a vincular-se al llinatge dels Cabrera. Tot i que existeixen dubtes sobre qui era qui en aquest matrimoni, i algunes fonts situen Ermessenda com a filla de Gausfred i Guerau com a fill d'Amat.[1] Fos com fos, a partir d'aquest moment aquest vescomte es titulà de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu.

També van donar una dinastia al comtat de Mòdica, al vescomtat d'Àger i al comtat d'Urgell. La família heretava el comtat d'Urgell després de la mort d'Aurembiaix comtessa d'Urgell el 1231, fins al seu retorn al casal de Barcelona el 1314.

La Casa dels Cabrera es desvinculà del vescomtat del mateix nom quan aquest títol, en passar a mans de família política (els Enríquez), va ser venut als Montcada.

El títol seguí vigent, heretat primer amb la baronia d'Aitona i després amb el ducat de Medinaceli, fins a la dissolució de les senyories durant el segle XIX. A partir d'aleshores, consta només com a simple títol nobiliari, sense drets ni possessions.

Llista de vescomtes de Cabrera[modifica | modifica el codi]

Casa dels Cabrera
Casa dels Enríquez
Casa dels Montcada
Casa Dels Fernández de Córdoba

Amb la mort de Victòria Eugènia, cap de la casa ducal de Medinaceli, el seu nét Marco von Hohenlohe-Langenburg y de Medina, fill de la primogènita Ana de Medina, morta el 2012, reclamà i heretà els títols nobiliaris.[3] I si bé el títol principal de Duc de Medinaceli li ha estat atorgat, encara hi ha certa confusió pel que fa a la resta de la quarantena de títols de la casa, entre ells el del vescomtat de Cabrera.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Sobrequés, Santiago. «Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic». A: Els barons de Catalunya (en català). 3. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1806-X. 
  2. Gorini, Carles «Els dominis dels Cabrera». Presència [Girona], núm. 2019, del 5 a l'11 novembre 2010, p. 27-29.
  3. Verbo, Eduardo «Marco Hohenlohe reclama el ducado de Medinaceli». El Mundo, 10-06-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]