Ducat de Cardona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Vescomtat de Cardona)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ducat de Cardona
Escudo de armas de los Cardona.svg
Primer titular Joan Ramon Folc IV de Cardona
Concessió Ferran II d'Aragó
1491
Llinatge(s) Cardona
Aragó-Trastàmara
Córdoba-Comares
Medinaceli-Cerda
Medinaceli-Córdoba
Guerrero-Burgos
Actual titular Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba

El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el segle XI i fins al segle XVI restarà en mans de la família Cardona. L'actual titular és la cordovesa Casilda Ghisla Guerrero-Burgos Fernández de Córdoba, de la Casa de Medinaceli.

Vescomtes de Cardona[modifica | modifica el codi]

Els vescomtes de Cardona eren descendents dels vescomtes d'Osona. La casa vescomtal va començar a deixar de banda aquestes terres en vendre's el castell de Cardona i el de Vic. La desvinculació serà definitiva quan, des de 1062, Ramon Folc I comença a intitular-se vescomte de Cardona,[1] donant inici, de fet, a la casa vescomtal de Cardona.

Casat amb Ermessenda de Girona, i pare d'Ermessenda de Cardona.
Casat amb Almodis de Barcelona (darrera vescomtessa enterrada a Casserres) i pare de Ramon Folc II de Cardona.
Casat amb Guillema, de la família comtal de Melguelh[4] i pare de Ramon Folc III de Cardona.
Casat amb Elisabet Sibil·la d'Urgell i pare de Guillem I de Cardona.
Casat amb Gueraua de Jorba-Alcarràs i pare de Ramon Folc IV de Cardona.
Casat amb Agnès de Tarroja i pare de Ramon Folc V de Cardona.
Casat amb Sibil·la d'Empúries i pare de Ramon Folc VI de Cardona.
Casat amb Maria Alvarez de Haro i pare de Hug I de Cardona.
Casat amb Beatriu d'Anglesola i pare de Hug II de Cardona.
Casat amb Beatriu de Luna i pare de Joan Ramon Folc I de Cardona.

Comtes de Cardona[modifica | modifica el codi]

El vescomtat va ser elevat a comtat el 1375 per Pere el Cerimoniós,[5] en agraïment a l'actuació d'Hug II durant la guerra contra Jaume III de Mallorca. Accedir a aquest títol li representà per al seu patrimoni, a més del castell de Cardona, les terres limítrofs amb el Berguedà, la Segarra, l'Anoia i la Noguera.

Núm. Titular Període
I Hug II 1375-1400
II Joan Ramon Folc I 1400-1441
III Joan Ramon Folc II 1441-1471
IV Joan Ramon Folc III 1471-1486
V Joan Ramon Folc IV 1486-1491

Ducs de Cardona[modifica | modifica el codi]

El 1491 el comtat de Cardona va ser elevat a ducat, en agraiment a Joan Ramon Folc IV de Cardona, pel suport donat als Trastàmara, amb els quals estava emparentat, i més concretament a Joan II, durant la guerra civil catalana, tot i que havia rebut ofertes de reialesa, per ser nét de Jaume II d'Urgell. Així, Ferran II el va recompensar amb l'elevació del comtat, i també amb la conversió del comtat de Pallars en marquesat, el mateix anys.[5]

Núm. Titular[6] Període Llinatge
I Joan Ramon Folc de Cardona 1491-1513 Cardona
II Ferran de Cardona i Enríquez 1513-1543 Cardona
III Joana de Cardona i Manrique de Lara 1543-1564 Cardona
IV Francesc d'Aragó i de Cardona 1564-1575 Aragó-Cardona
V Joana d'Aragó i de Cardona 1575-1608 Aragó-Cardona
VI Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba 1608-1640 Aragó-Cardona-Córdoba
VII Lluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba 1640-1670 Aragó-Cardona-Córdoba
VIII Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba 1670 Aragó-Cardona-Córdoba
IX Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba 1670-1690 Aragó-Cardona-Córdoba
X Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba 1670/76-1697 Aragó-Cardona-Córdoba
XI Luis Francisco de la Cerda y Aragón 1697-1711 Medinaceli-Cerda
XII Nicolás Fernández de Córdoba 1711-1739 Medinaceli-Córdoba
XIII Luis Antonio Fernández de Córdoba 1739-1768 Medinaceli-Córdoba
XIV Pedro de Alcántara Fernández de Córdoba 1768-1789 Medinaceli-Córdoba
XV Luis María Fernández de Córdoba 1789-1806 Medinaceli-Córdoba
XVI Luis Joaquín Fernández de Córdoba 1806-1840 Medinaceli-Córdoba
XVII Luis Tomás Fernández de Córdoba 1840-1873 Medinaceli-Córdoba
XVIII Luis María Fernández de Córdoba 1873-1879 Medinaceli-Córdoba
XIX Luis Jesús Fernández de Córdoba 1880-1949 Medinaceli-Córdoba
XX Casilda Fernández de Córdoba y Rey 1949-1998 Medinaceli-Córdoba
XXI Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba 1998-Act. Guerrero-Burgos

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Vescomtat d'Osona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Rodríguez Bernal, 2009, p. 28.
  3. Rodríguez Bernal, 2009, p. 34.
  4. Francesc Rodríguez Bernal, L’alta noblesa de Catalunya i la primera expansió catalana sobre el Midi (1112-1144), a Josep Mª FIGUERES (Ed.), Col·loqui d’Història Medieval Occitano-Catalana, S.L., Rúbrica Editorial, 2004, pp. 157-171.
  5. 5,0 5,1 «Comtat de Cardona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Fitxa del vescomtat, comtat i ducat de Cardona» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]