Vescomtat de Llemotges

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.

Geografia[modifica]

S'estenia per la regió anomenada de l'Alta Viena, el nord del Dordonya, Mareuil, Saint-Jean-de-Côle, Thiviers, Nontron fins Auberoche, Hautefort, Condat-sur-Vézère i Payzac (incloent Excideuil que fou després un dels principals castells), i la part a l'oest del Corrèze (Masseret, Salon, Pompadour, Ayen et Yssandon, incloent el castell de Ségur, que fou la principal residència a partir del segle XV i per això se l'anomenà Vescomtat de Segur). En conjunt s'estenia entre Llemotges, Bribe i Perigueux. Els principals castells que van formar part del territori al llarg del temps foren Ségur, Excideuil, Aixe sur Vienne, Auberoche i Nontron.

Història[modifica]

El comtat del Llemosí havia estat donat per Carles el Calb a Ramon I de Tolosa vers el 850. Ramon el va transmetre a la seva mort vers 664 amb els seus altres honors al seu fill Bernat II de Tolosa conegut com a Bernat el Vedell. El 872 uns emissaris de Bernat Plantapilosa d'Alvèrnia van assassinar a Bernat el Vedell i Plantapilosa es va apoderar del comtat de Tolosa i potser altres comtats (Roergue, Carcí). Un germà del Vedell, Fulcoald, va mantenir el poder a Llemotges sense títol oficial però conegut com a vescomte de Llemotges. L'altra germà, Odó de Tolosa, casat amb la comtessa Garsenda d'Albi o de l'Albigès (i comte pel dret de la seva dona), li va disputar el poder però el rei Carles el Calb va reconèixer a Plantapilosa. En aquest moment ja el ducat d'Aquitània havia iniciat la seva fragmentació en gran nombre de feus menors.

Fulcoald va morir vers el 886. Mai no va agafar el títol de comte (ni de vescomte) però fou vescomte de fet del territori. El va succeir el seu fill Hildebert I que agafà el títol vescomtal. Un fill el va succeir i un nét (fill d'un altre fill) va rebre la part nord, fronterera entre Aquitània i França, que va esdevenir el comtat de la Marca o La Marche, generalment coneguda com a Marca Llemosina). El vescomtat va passar per diverses cases senyorials i fou incorporat a la corona francesa quan el vescomte Enric va ser proclamar rei Enric IV de França. Posteriorment el vescomtat fou donat com assignació a un príncep de la sang, Carles d'Artois al qual fou concedit el 1773, però l'hi fou retirat el 1776.

El 1661 el rei Lluís XIV de França va concedir a Francesc de Rochechourt, vescomte de Rochechouart de la branca dels Chandenier, senyor i comte de Chandenier (nascut el 1611 i mort el 1696) el dret a portar el títol de comte de Llemotges (no vescomte), merament honorífic.[1]

Llista de vescomtes[modifica]

Casa de Tolosa[modifica]

  • Hildebert 886- vers 904
casat amb Adaltruda emparenta a la mare de Gerald d'Aurillac
  • Hildegari 904-943, fill
casat a Tetberga
  • Gerald († 988), fill, 943-988
casat a Rotilda. El seu quart fill Aimeri, anomenat Ostofrancus, és considerat el tronc dels vescomtes de Rochechouart i un altre fill, Gerald d'Argenton és l'origen dels vescomtes de Brosse.
casat a Emma, filla d'Ademar, vescomte o castellà de Ségur
  • Ademar I (12 d'agost de 1036), anomenat el Tartamut, fill, 1025-1036 :
casat a Senegunda d'Aulnay, filla de Cadelon III, vescomte o castellà d'Aulnay
casada a Humberga, segurament de la casa de Périgord
  • Ademar III († 1139), anomenat "el Barbut", fill, 1090-1139
  • Guiu III († 1114), fill, 1090-1114

Branca de Comborn[modifica]

escut
  • Guiu IV, fill d'Arquimbald IV, vescomte de Comborn i de Brunissenda de Llemotges, filla d'Ademar III, 1139-1148
casat a la marquesa de la Marche (sense fills)
casat amb Margarita de Turena (tstimoniada entre 1143 i 1173), filla de Ramon I de Turena, vescomte de Turena
  • Ademar V, anomenat Bosó, († 1199), fill, 1148-1199
casat amb Sara de Cornualla (vers 1158 – † 23 de novembre de 1216), filla de Reginald de Dunstanville, comte de Cornualla
  • Guy V († 29 de març de 1229), fill, 1199-1229
casada amb Ermengarda
casat amb Margarita de Borgonya (vers 1239-† 27 d'agost de 1277), filla de Hug IV, duc de Borgonya
casada amb Artur II de Bretanya (1262 † 1312)

Casa de Dreux (capets de Dreux o Dreux-Bretanya)[modifica]

Escuts dels vescomtes des de Guiu VII.
casada amb Carles de Blois (1319 † 1364),

Casa de Blois-Châtillon[modifica]

casat a Margarita de Clisson
  • Guillem (1400 † 1456), fill, 1404-1456
casat a Isabel de la Tour d'Auvergne
casada à Alan d'Albret (1440 † 1522)

Casa d'Albret[modifica]

casat a Caterina I de Navarra
casat a Margarita de França (1492-1549)
casada a Antoni de Borbó

Casa de Borbó[modifica]

Genealogia simplificada de les branques originades en la casa de Llemotges[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Fulcoald de Llemotges
(†886)
vescomte de Llemotges
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hildebert de Llemotges
(† 914)
vescomte de Llemotges
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramnald de Llemotges
vescomte d'Aubusson
 
Arquimbald de Llemotges
vescomte de Comborn
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hildegari de Llemotges
(† 943)
vescomte de Llemotges
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Hélie de Limoges
comte de La Marche
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gerald de Llemotges
(† 988)
vescomte de Llemotges
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guiu I de Llemotges
(† 1025)
vescomte de Llemotges
 
 
Hildegari
(† 990)
Bisbe de Llemotges
 
Alduí
(† 1014)
Bisbe de Llemotges
 
Aimeri I de Rochechouart
Ostofrancus
vescomte de Rochechouart
 
Géraud
senyor d'Argenton
 
 
 
 
Branca d'Aubusson
Branca d'Aubusson
(extinta al segle XIX)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ademar I de Llemotges
(† 1025)
vescomte de Llemotges
 
 
 
Aimeri II de Rochechouart
vescomte de Rochechouart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Branca de La Marche
Périgord
(extinta al segle XIV)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guiu II de Llemotges
(† 1067)
Vescomte de Llemotges
vescomte de Llemotges
 
 
 
Aimeri III de Rochechouart
vescomte de Rochechouart
 
 
 
 
 
 
 
 
Branca de Brosse
Vescomtat de Brosse
(subsistent)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ademar II de Llemotges
(† 1090)
vescomte de Llemotges
 
 
 
Aimeri IV de Rochechouart
vescomte de Rochechouart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ademar III de Llemotges
(† 1139)
vescomte de Llemotges
Sense hereu mascle
 
 
 
Aimeri V de Rochechouart
(† 1170)
vescomte de Rochechouart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Brunissenda de Llemotges
Hereva del vescomtat de Llemotges
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guiu de Comborn
(† 1148)
vescomte de Comborn
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aimeri VI de Rochechouart
(† 1230)
Vescomte de Rochechouart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aimeri VII de Rochechouart
(1180-1243)
vescomte de Rochechouart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Branche de Comborn
Comborn
(extinta al segle XIV)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aimeri VIII de Rochechouart
(1206-1245)
vescomte de Rochechouart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aimeri IX de Rochechouart
(† 1288)
vescomte de Rochechouart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem de Mortemart
(† 1272)
senyor de Mortemart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Branca de Rochechouart
Rochechouart
(subsistent)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Branca de Mortemart (ducal)
Mortemart
(subsistent)

Referències[modifica]

  1. G. Le Laboureur, Bibliothèque de France

Bibliografia[modifica]