Vesdre
Tipus | riu | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Continent | Europa | ||||
Entitat territorial administrativa | Rin del Nord - Westfàlia (Alemanya) | ||||
Localització | Konzen (Monschau) | ||||
Final | |||||
Localització | Ourthe a Chênée | ||||
Desembocadura | Ourthe | ||||
| |||||
Afluents | Hill (en) , Gileppe (en) , Ghete (en) , Magne (en) , Ry de Vaux (en) , Mosbeux (en) , Ruisseau de Baelen (en) , Ruisseau de Ruyff (en) , Mangombroux (en) , Hoëgne (en) , Ry Ponet (en) , Ruisseau de Geloury (en) , Havegnée (en) , Ruisseau du Fond des Trois Bois (en) , Ruisseau de Dison (en) , Ruisseau de Villers (en) , Bach (en)
| ||||
Conca hidrogràfica | conca de l'Ourthe | ||||
Característiques | |||||
Dimensió | 71 () km | ||||
Travessa | Província de Lieja Alemanya | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 710 km² | ||||
El Vesdre (en alemany Weser, en neerlandès Vesder) és un riu que neix a Konzen, prop de Monschau a l'Eifel (Alemanya) i que desemboca a l'Ourthe a Chênée prop de Lieja (Bèlgica). El nom Vesdre o Weser en alemany prové de dos arrels cèltics: "viz" que significaria segons certes teories vall i "ara" que significa aigua, riu. Hom troba aquests elements també als noms d'altres rius: l'Isar, l'IJzer, l'Isère i molt transformat en Oise. Rep els següents afluents:
Geografia
[modifica]El riu d'una llargada de 60 km rega Eupen, Dolhain, Limburg, Verviers, Pepinster, Sprimont, Olne, Prayon, Chaudfontaine, Vaux-sous-Chèvremont i Chênée. A Eupen s'ha construït una presa per a crear una reserva d'aigua potable.
L'aigua del Vesdre és força dolça i així molt idònia per a rentar la llana. Així la indústria tèxtil s'ha desenvolupat als seus marges. Antany, la ciutat de Verviers era considerada com a la «capital de la llana». Les tècniques modernes van tornar aquest recurs inútil, el que va contribuir a l'ocàs d'aquesta indústria. El riu va emportar la semença que es trobava a la llana importada d'Austràlia i així hom troba als seus marges vegetacions exòtiques que no es troben enlloc a Bèlgica.
El cabal mitjà, mesurat a Chênée entre 1995 i 2004 és de 11,4m³ per segon, amb un màxim de 14,7m³ el 2002 i un mínim de 6,3m³ als 1996.[1]
Galeria
[modifica]-
Presa d'Eupen
-
El Vesdre a Pepinster
-
El Vesdre al pont d'Ensival
-
Pescador al Vesdre a la vila de Limburg
-
Pont del Vesdre a Chaudfontaine
-
Pont ferroviari a Hauster (Vaux-sous-Chèvremont)
-
El Vesdre a Vaux-sous-Chèvremont
Referències
[modifica]
| |||
Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers) | |||
Vegeu també : • Mosa • França • Bèlgica • Països Baixos |