Vesničko má středisková

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaVesničko má středisková
Vesnicko ma strediskova.JPG
Fitxa
DireccióJiří Menzel
Protagonistes
János Bán
Marián Labuda
Rudolf Hrušínský
Petr Čepek
Libuše Šafránková
Jan Hartl
Rudolf Hrušínský jr.
ProduccióZbyněk Hloch
Dissenyador de produccióZbyněk Hloch Modifica el valor a Wikidata
GuióZdeněk Svěrák
MúsicaJiří Šust
Dissenyador de soKarel Jaroš (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJaromír Šofr
MuntatgeJiří Brožek (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBarrandov Studio Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRepública Txeca
Txecoslovàquia
Estrena1985
Durada98 minuts
Idioma originaltxec
RodatgeKřečovice, Plaça de Venceslau, Hlubočepy (en) Tradueix i Háje (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0090257 Filmaffinity: 245586 Allocine: 2603 Rottentomatoes: m/770679560 Allmovie: v118587 TCM: 84410 Modifica el valor a Wikidata

Vesničko má středisková és una pel·lícula txecoslovaca de 1985 dirigida per Jiří Menzel.

Va guanyar el Premi Especial de Jurat i el Premi del Jurat Ecumènic del Festival Internacional de Cinema de Mont-real de 1986, va ser nominada per l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de 1987 i l'actor hongarès János Bán va guanyar el Premi al Millor Actor del Festival de Cinema de París de 1987.

En un enquesta elaborada el gener de 2007 pel servidor on-line de notícies Nivinky.cz, amb el 22,4% dels vots (amb aprox. 66.000 participants) la pel·lícula va ser proclamada la comèdia txeca més popular de la història.[1]

Argument[modifica]

Otík és un jove matusser una mica curt de gambals que treballa com a assistent de Pávek, un conductor de camió amb qui manté una estreta relació perquè, de fet, la família de Pávek es fa càrrec del jove Otík, que és orfe.

Un dia, cansat d'assumir la supervisió del jove pocatraça, les distraccions del qual no paren de provocar permanents catàstrofes, Pávek decideix desprendre's de l'estèril ajuda del jove i el traspassa a un altre camioner, el seriós i colèric Turk.

Otík, que es nega a treballar amb Turk, prefereix acceptar una oferta de treball a Praga però s'adona que la vida de ciutat pròpia de la capital txeca no està feta per a ell.

Quan Pávek descobreix que el traspàs d'Otík a Praga ha sigut un fraudulent estratagema ordit per un corrupte polític que volia obtenir avantatges sobre la gran casa heretada per Otík, dona una segona oportunitat al jove pocatraça, el qual abandona la ciutat per incorporar-se de nou al treball amb Pávek.

Tal com és propi en l'estil dels contes de Hrabel adaptats al cinema, l'argument central de la pel·lícula és paral·lelament acompanyat per històries secundàries com el romanç furtiu entre l'esposa de Turk i un jove veterinari; les tribulacions d'un accidentat però molt respectat doctor que gairebé té tants problemes amb els seus pessimistes pacients com amb el seu cotxe; i el desesperat comportament del fill adolescent de Pávek, que està bojament enamorat d'una atractiva professora del poble.

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Tant a la República Txeca com a Eslovàquia, la pel·lícula roman una comèdia de culte.

El crític cinematogràfic estatudinenc Roger Ebert la va valorar amb 3,5 estrelles sobre 4 i va afirmar sobre la pel·lícula que «a Vesničko má středisková, [Menzel] descobreix el sentit de l'humor afable i irònic que Forman ja havia trobat amb Hori, ma paneko. Utilitza la vida quotidiana com a instrument per atacar subtilment a la burocràcia i elaborar un divertit al·legat sobre la naturalesa humana. La pel·lícula és joiosa des del principi fins al final –un petit tresor, però de veritat».[2]

Repartiment[modifica]

Actor / actriu original Personatge fictici
János Bán Otík
Marián Labuda Pávek
Rudolf Hrušínský Skruzný
Petr Čepek Turek
Libuše Šafránková Turková

Premis i nominacions[modifica]

L'any 1987 va estar nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Referències[modifica]

  1. Dvořák, Stanislav. «Čtenáři: Nejlepší česká komedie je Vesničko má středisková» (en txec). [Consulta: 19 octubre 2009].
  2. Ebert, Roger. «My Sweet Little Village, 9 de gener de 1987» (en anglès). Chicago Sun-Times. [Consulta: 4 juny 2012].