Vespres Sicilianes
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
Les Vespres Sicilianes fou un aixecament popular de l'illa de Sicília contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287. Les Vespres Sicilianes apareixen referenciades en l'himne de la moderna República Italiana, Il Canto degli Italiani.
Antecedents[modifica | modifica el codi]
Quan Manfred I de Sicília ocupà el tron del Regne de Sicília, el Papa Climent IV l'excomunicà per ser fill il·legítim de l'emperador Frederic II, esdevenint el regne un feu del Papat. El 1262 Constança de Sicília, filla de l'anterior es casa amb Pere el Gran, comte de Barcelona i rei d'Aragó. Aquesta situació d'acostament entre la dinastia Hohenstaufen i el casal de Barcelona, sent Constança l'hereva de Manfred, provoca l'antipatia del francès Climent IV que buscarà ajuda en Carles I d'Anjou, germà petit del seu aliat Lluís IX de França.
Les tropes de Carles d'Anjou entren a l'illa i batran Manfred I a la batalla de Benevent, mentre Carles és coronat rei de Sicília a Roma el 1266, establint la seva autoritat per la força després de la revolta gibel·lina de Conradí de Sicília 1268[1] i buscant la supremacia al Mediterrani va aliar-se amb el destronat Balduí II de Courtenay de l'imperi Bizantí contra Miquel VIII Paleòleg conquerint part de Morea el 1271 per coronar-se rei d'Albània. Va comprar el 1277 els drets com a Rei de Jerusalem a Maria d'Antioquia. Amb l'assistència de l'estol de la República de Venècia va preparar una croada per reconquerir Constantinoble el 1282.
Sota Carles d'Anjou, i posteriorment el seu fill Carles II, el nord es privilegia vers el sud, així la capital és traslladada de Palerm a Nàpols.
Revolta[modifica | modifica el codi]
La revolta incitada per Joan de Pròixida pren el nom perquè va començar a l'inici de la pregària de vespres de dilluns de Pasqua (30 de març de 1282) a l'Església de l'Esperit Sant de Palerm. Dos mil francesos i güelfs sicilians van ser massacrats aquella nit[2] i la següent, i molts altres en les sis setmanes següents, amb un recompte total de morts xifrat en quatre mil persones[3]
Conseqüències[modifica | modifica el codi]
Pere el Gran, amb el suport econòmic de l'emperador Miquel VIII Paleòleg[4] entrà en Sicília per Tràpani el 30 d'agost,[3] aixecà el setge de Messina, entrà a Palerm el 4 de setembre[5] i pocs dies més tard va destruir l'estol angeví al combat de Nicòtena: Després del Combat de Malta conquerí les illes de Malta i Gozzo.
De resultes d'aquest aixecament, es produeix la divisió del Regne de Sicília el 1282 en el regne de Sicília, peninsular o regne de Nàpols, sota domini angeví, i el regne de Sicília, insular, sota domini aragonès. L'incident va tenir conseqüències negatives per al Principat de Catalunya iniciant la Guerra de Sicília i donada la força política del papa, la Croada contra la Corona d'Aragó.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ La repressió posterior a la victòria va significar la condemna a mort de 150 barons
- ↑ Sicilian Vespers Enciclopèdia britànica, (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 H. J. Chaytor. A History of Aragon and Catalonia (anglès)
- ↑ 60.000 monedes d'or segons J. Harris a Byzantium and The Crusades
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV), planes 260-261. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vespres Sicilianes  |
- Steven Runciman, The Sicilian Vespers: A History of the Mediterranean World in the Later Thirteenth Century (anglès) ISBN 978-0-521-43774-5
- Michele Amari, History of the war of the Sicilian vespers. Earl of Ellesmere. Londres 1850 (anglès)
- H. J. Chaytor. A History of Aragon and Catalonia (anglès)
