Vespres Sicilianes
| Guerra de Sicília | |||
|---|---|---|---|
  Vespres Sicilianes Vespres Sicilianes | |||
 Les Vespres Sicilianes de Francesco Hayez (1846) | |||
| Tipus | aspecte de la història  | ||
| Data | 30 de març de 1282 | ||
| Coordenades | 38° 06′ N, 13° 24′ E / 38.1°N,13.4°E | ||
| Lloc | Palerm | ||
| Estat | França | ||
| Resultat | Victòria de la Corona d'Aragó Annexió del Regne de Sicília | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants en cap | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
Les Vespres Sicilianes fou un aixecament popular de l'illa de Sicília amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287. Les Vespres Sicilianes apareixen referenciades en l'himne de la moderna República Italiana, Il Canto degli Italiani.
Antecedents[modifica]
Quan Manfred I de Sicília ocupà el tron del Regne de Sicília, el Papa Climent IV l'excomunicà per ser fill il·legítim de l'emperador Frederic II, esdevenint el regne un feu del Papat. El 1262 Constança de Sicília, filla de l'anterior es casa amb Pere el Gran, comte de Barcelona i rei d'Aragó. Aquesta situació d'acostament entre la dinastia Hohenstaufen i el casal de Barcelona, sent Constança l'hereva de Manfred, provoca l'antipatia del francès Climent IV que buscarà ajuda en Carles I d'Anjou, germà petit del seu aliat Lluís IX de França.
Les tropes de Carles d'Anjou entren a l'illa i batran Manfred I a la batalla de Benevent, mentre Carles és coronat rei de Sicília a Roma el 1266, establint la seva autoritat per la força després de la revolta gibel·lina de Conradí de Sicília 1268[1] i buscant la supremacia al Mediterrani va aliar-se amb el destronat Balduí II de Courtenay de l'Imperi Romà d'Orient contra Miquel VIII Paleòleg conquerint part de Morea el 1271 per coronar-se rei d'Albània. Va comprar el 1277 els drets com a Rei de Jerusalem a Maria d'Antioquia. Amb l'assistència de l'estol de la República de Venècia va preparar una croada per reconquerir Constantinoble el 1282.
Sota Carles d'Anjou, i posteriorment el seu fill Carles II, el nord es privilegia vers el sud, així la capital és traslladada de Palerm a Nàpols.
Abusos insuportables dels francesos ocupants[modifica]
La Sicília ocupada estava sotmesa a uns tributs abusius i un comportament de les tropes cruel i denigrant.
| « | «Coneguda sia a tots cells qui aquest scrit volran oir, com Carles, qui era senyor de Cecilia, feya quatre vegades lo any colta a les gents del regne de Cecilia; si que, al cap del any, los havia pres les quatre parts de ço que havien. E quant hi havia nul hom que no volgues pagar, havia hun seu balliu qui collia la colta, e aportava deu cadenes clavades al arço de tras la sella, e prenial, e metia li hu dels collars en lo coll, e amenaval a la preso. E puix havia hun ferre calent, e marcaven lo al front.
«L'altre capitol es, que venien sos ribauts e llurs soldaders ab llurs cavalls, e entraven en nostres alberchs, e prenien nostres mullers e nostres infants, e gitaven nos de fora malament e desonradament; e prenien nostres draps e tot ço que haviem en nostres alberchs, e guastaven ho a llur servir; e quant s'en anaven, portaven s'en ço que vols semblava. «L'altre capitol, que si null hom havia bella muller o bella filla, entraven en l'alberch, e puix feyen ço ques volien de sa muller o de sa filla; e si lo senyor ne parlas, donaven li tants de colps tro quel lexaven mig mort. «L'altre capitol, quens feya nodrir truges: e deyen: «Aquestes truges deven fer aytants porcells, e al cap del any es vos mester que de aytants nos responats». E quant venia al cap del any, ell venia a aquell hom e deya: «Hon son nostres porchs que has nodrits al rey?». E el hom era mester quels retes resposta de aytants com los havia dit, sino metien lo en preso e tolien li lo seu. «L'altre capitol, que feya moneda dues vegades l'any, e donavans de aquella moneda per alberchs, segons quel alberch era rich o pobre: «Aytal alberch val dos onces; aytal alberch tres, o aytal quatre». Segons que era donaven los cinquanta sols de aquella moneda nova, en que no havia sino aram, per hun sol d'or. E quant venia a quatre o a cinch jorns, anaven sis sols a teri, e a deu o a dotze sols a teri. E axi destroya les gents e los tolia tot quant havien». Encara de moltes altres empremies e malvestats, que longa cosa seria a recomtar. |
» |
| — Crònica de Bernat Desclot. Capítol LXXXVIII. Com los grans homens e totes les gents del regne de Cecilia trameteren llurs missatgers al rey En Pere d'Arago en Alcoyll. | ||
Revolta[modifica]
La revolta incitada per Joan de Pròixida pren el nom perquè va començar a l'inici de la pregària de vespres de dilluns de Pasqua (30 de març de 1282) a l'Església de l'Esperit Sant de Palerm.[2][3] Dos mil francesos i güelfs sicilians van ser massacrats aquella nit[4] i la següent, i molts altres en les sis setmanes següents, amb un recompte total de morts xifrat en quatre mil persones[5]
Conseqüències[modifica]
Pere el Gran, amb el suport econòmic de l'emperador Miquel VIII Paleòleg[6] entrà a Sicília per Tràpena el 30 d'agost,[5] aixecà el setge de Messina, entrà a Palerm el 4 de setembre[7] i pocs dies més tard va destruir l'estol angeví al combat de Nicòtena: Després del Combat de Malta conquerí les illes de Malta i Gozzo.
De resultes d'aquest aixecament, es produeix la divisió del Regne de Sicília el 1282 en el regne de Sicília, peninsular o Regne de Nàpols, sota domini angeví, i el regne de Sicília, insular, sota domini català. L'incident va tenir conseqüències negatives per al Principat de Catalunya iniciant la Guerra de Sicília i donada la força política del papa, la Croada contra la Corona d'Aragó.
Referències[modifica]
- ↑ La repressió posterior a la victòria va significar la condemna a mort de 150 barons
- ↑ Desclot, B. Crónica del rey En Pere e dels seus antecessors passats. Imprenta La Renaixensa, 1885, p. 152.
- ↑ Storia d'Italia narrata al popolo italiano: 1250-1314 (en italià). Poligrafia italiana, 1851, p. 256.
- ↑ Sicilian Vespers Enciclopèdia britànica, (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 H. J. Chaytor. A History of Aragon and Catalonia (anglès)
- ↑ 60.000 monedes d'or segons J. Harris a Byzantium and The Crusades
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV), planes 260-261. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vespres Sicilianes |
- Steven Runciman, The Sicilian Vespers: A History of the Mediterranean World in the Later Thirteenth Century (anglès) ISBN 978-0-521-43774-5
- Michele Amari, History of the war of the Sicilian vespers. Earl of Ellesmere. Londres 1850 (anglès)
- H. J. Chaytor. A History of Aragon and Catalonia (anglès)
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- En guàrdia! 10 - Les vespres sicilianes (català)
- Les Vespres Sicilianes -Sàpiens
| Campanya de 1282-1294 Corona d'Aragó contra la Casa d'Anjou | Vespres Sicilianes · Messina · Nicòtena · Malta · Golf de Nàpols · Croada contra la Corona · Serinhan · Agde · Augusta · Comtes |
|---|---|
| Campanya de 1296-1302 Corona d'Aragó i Casa d'Anjou contra el Regne de Sicília | |
