Vespa comuna

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Vespula vulgaris)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaVespa comuna
Vespula vulgaris
Flying Vespula vulgaris.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Hymenoptera
Família Vespidae
Gènere Vespula
Espècie Vespula vulgaris
(Linnaeus, 1758)
Modifica dades a Wikidata

La vespa comuna (Vespula vulgaris) és un vèspid eusocial que construeix nius de paper gris dins o sobre d'estructures capaces de suportar-lo. És present a la major part d'Eurasia i ha estat introduïda a Austràlia i Nova Zelanda. Sota terra sol fer servir caus abandonats de mamífers. Presenta colors aposemàtics, groc i negre.

Identificació[modifica]

Les obreres adultes de les vespes comunes mesuren uns 12–17 mm (0.5–0.7 in) del cap a l'abdomen,[1] mentre que la reina fa uns 20 mm (0.8 in). Les vespes comunes presenten una taca en forma d'àncora o de daga a la cara i una sèrie de punts negres a l'esquena (terga gastral) que solen estar fusionats amb els anells negres.[2] Aquestes característiques permeten diferenciar la Vespa comuna (Vespula vulgaris) de la Vespa europea (Vespula germanica), en la qual podem trobar tres punts negres a la cara en lloc de la taca en forma d'àncora i punts negres a l'esquena sense fusionar amb els anells.

Niu i cicle vital[modifica]

Niu de vespa comuna al qual s'ha tret la part exterior per mostrar els nivells de cel·les separats per pecíols.
Cel·les larvals (les cel·les cobertes contenen larves en el procés de metamorfosi.

El niu és fet de fibres de fusta mastegades i barrejades amb saliva. Té cel·les obertes i una columna cilíndrica anomenada "pecíol" que uneix el niu al substrat. Les vespes produeixen substàncies químiques que repeleixen les formigues i la segreguen al voltant del pecíol per evitar la depredació. Una femella reina solitària comença el niu; construeix 20-30 cel·les abans de la posta d'ous inicial. Aquesta fase comença a la primavera, depenent de les condicions climàtiques. En aquest procés, la reina construiex el pecíol i una cel·la al final. Després afegeix sis cel·les al voltant de l'inicial, donant lloc a la característica forma hexagonal de les cel·les. Es deixa un ou a cada cel·la, i un cop es desclouen, cada larva s'aguanta verticalment estrenyent el seu cos contra les parets. Ara la reina dedica el temps a l'alimentació de les larves amb sucs i insectes mastegats i a l'ampliació del niu.[3] Un cop les larves assoleixen la mida final, cobreixen les respectives cel·les i inicien la metamorfosi: es converteixen en pupes i finalment en adultes. Quan les adultes emergeixen, s'encarreguen de la recerca d'aliment, de la cura de les cries i del manteniment del niu. La reina, que ara és alimentada per les obreres, concentra tota la seva energia en la reproducció.[3] El niu, que és esfèric, es construeix de dalt cap a baix, amb successives crestes de cel·les separades per pecíols.[4] Les larves de reina són criades a les cel·les més grans de les crestes inferiors.[4] El niu finalitzat pot contenir entre 5.000 i 10.000 individus[3]

Cada colònia inclou una reina fèrtil i diverses obreres estèrils. Les colònies normalment duren un any, i tots els individus menys la reina moren a principis d'hivern. Les noves reines i els mascles són produïts a finals d'estiu. Després de l'aparellament la reina hiberna en un forat o algun altre lloc protegit, de vegades en edificis. Els nius de vespa no es refusen d'un any a l'altre; tanmateix, en el clima suau de Nova Zelanda i Austràlia, unes poques colònies poden sobreviure l'hivern. En tot cas, això és més comú en la vespa europea.[1][5]

La vespa comuna caça insectes, incloent-hi erugues, per alimentar les seves larves; els adults es nodreixen de nèctar i fruita dolça. Les vespes comunes també envaeixen els nius d'abelles de la mel per prendre'n la mel; en tal cas les abelles intentaran defensar-se picant la vespa fins a matar-la.

Les vespes comunes estan subjectes a depredació per part de l'aligot vesper, que excava els nius per obtenir-ne les larves. El sírfid Volucella pellucens i espècies properes ponen els ous en els nius de les vespes, i les seves larves d'alimenten de vespes joves i adultes mortes. Les aranyes són també depredadores d'aquesta i altres espècies de vespa. Una espècie d'àcar paràsit, Varroa destructor jacobsoni, va ser trobada en les larves de vespa comuna a Polònia el 1988.[6]

Categoria de plaga[modifica]

Juntament amb la vespa europea i dues espècies de Polistes, la vespa comuna és considerada una plaga a llocs com Nova Zelanda, on competeix amb les espècies endèmiques pel menjar, com insectes i melassa.[7]

Imatges addicionals[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vespa comuna Modifica l'enllaç a Wikidata
Imatges relacionades amb Vespula vulgaris
Imatge augmentada amb microscopi del fibló d'una vespa comuna reina  
Micrografia electrònica d'un detall de la superfície de l'antena de V. vulgaris  
Reina tornant al niu  
Fotografia de la cara  
 

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «English Wasp (Vespula vulgaris)». OzAnimals.com. Australian Wildlife. [Consulta: 9 abril 2010].
  2. «Ecology of Vespula Vulgaris». Global Invasive Species Database. [Consulta: 13 febrer 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 Burton, Robert H.; Burton, Maurice. International wildlife encyclopedia. London: Marshall Cavendish, 2002, p. 2824–7. ISBN 0-7614-7286-X [Consulta: 19 juliol 2010]. 
  4. 4,0 4,1 Hunt, James G.. The evolution of social wasps. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 2007, p. 95. ISBN 0-19-530785-2 [Consulta: 19 juliol 2010]. 
  5. D. M. Leathwick & P. L. Godfrey «Overwintering colonies of the common wasp (Vespula vulgaris) in Palmerston North, New Zealand». New Zealand Journal of Zoology, 23, 4, 1996, pàg. 355–8. DOI: 10.1080/03014223.1996.9518095.
  6. M. Jeliński «Roztocz Varroa jacobsoni Oudemans, 1904 na larwach osy pospolitej Vespa (Paravespula) vulgaris L."[The mite Varroa jacobsoni Oudemans, 1904 on larvae of common wasp Vespa (Paravespula) vulgaris L.]». Wiad Parazytol, 36, 1–3, 1990, pàg. 55–8. PMID: 2256338.
  7. «Wasps» (PDF). Pest Animal Control. Environment Bay of Plenty, novembre 2004.(anglès)