Vestro principi divino

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióVestro principi divino
Canaletto - The Piazza San Marco in Venice - Google Art Project.jpg
Pintura del de Venècia de Canaletto (Piazza San Marco) c. 1723, obra contemporània d'aquest motet de Vivaldi.
Forma musical Motet
Tonalitat Fa major
Compositor Antonio Vivaldi
Creació

1715

  1. Vestro Principi divino
  2. O felix culpa
  3. Quid loqueris ad cor
  4. Alleluia
Gènere artístic Música sacra
Catalogació RV 633
Durada 9' [1]
Instrumentació contralt, violins I/II, violes i b.c.
Modifica les dades a Wikidata

Vestro principi divino, RV 633, és un motet compost per Antonio Vivaldi a partir d'un text anònim en llatí.[2] Està escrit en la tonalitat de fa major i dins l'habitual estil líric italià del barroc. Com en els motets introductoris, peces que precedien algunes grans obres de Vivaldi, els textos no són litúrgics, sinó versions lliures en llatí d'autor desconegut.[3] En aquest cas, la part del text d'aquest motet fa una paràfrasi del Salm 23 (24 en La Bíblia protestant) i cita una part del ritu de la Vetlla Pasqual (elogi de Pasqua amb la benedicció del ciri pasqual, expressats en les paraules "O felix culpa quae talem meruit habere Redemptorem"), durant la celebració de la Setmana Santa. Elements bibliogràfics suggereixen una data de composició cap a l'any 1715.[4]

Estructura i anàlisi musical[modifica]

Està escrit per a contralt solista. El manuscrit es troba en la col·lecció Giordano de la Biblioteca Nacional de Torí (volum 32).[5] Denis Arnold va proposar la frase "concert per a veu" per descriure aquests motets de Vivaldi.[6] En el manuscrit s'observa que Vivaldi va substituir més endavant la segona ària original "Quid loqueris ad cor", per una nova ària, "Prata, virete". Encara que ambdues presenten inflexions de ritme de ball, les dues àries són certament molt diferents: la primera és en forma de "sèrie" (amb tres seccions repetides, més una coda), mentre que la segona s'adhereix a la forma habitual de l'ària da capo.[4]

A l'època de Vivaldi, molts motets solistes eren "per ogni temps", és a dir, per a qualsevol època de l'any. Posar un text poètic que sigui prou general per adaptar-se a la majoria de les festivitats tenia l'avantatge de produir obres que podrien convertir-se obres de repertori que es podien repetir i, per tant, molt millor per al compositor i per a l'intèrpret. En aquest cas, pot ser interpretat en qualsevol acte litúrgic de qualsevol dia, per exemple, una missa o per les vespres.[7]

El manuscrit autògraf omet el nom del compositor –un fet poc habitual– i també la de la cantant per a qui va ser escrita l'obra. El caràcter i el tipus d'acompanyament per a la veu solista (contralt) fa pensar que molt probablement seria Geltruda (1684-1752), un dels cantants més destacades entre les noies de la Pietà en la dècada del 1710. Una digna "figlia di coro", Geltruda cantava i tocava bé la tiorba i la viola. Com a cantant, tenia un àmbit molt estret; la part vocal d'aquest motet RV 633 va només des del do central al re una novena superior. I també una veu més amb poc volum; de manera que el compositor havia de tenir cura que els instruments no tapessin la veu. Això explica per què la veu de contralt s'acompanya o només del baix continu o doblada pels violins.[4]

L'obra, en la tonalitat de fa major, té una estructura en quatre moviments i amb les següents característiques musicals:[2]

Moviment Instrumentació Forma Tempo Tonalitat
1. «Vestro Principi divino» contralt, corda i b.c. ària fa major
2. «O felix culpa» contralt i b.c. recitatiu ...
3. «Quid loqueris ad cor» contralt, violins I/II, violes i b.c. ària fa major
4. «Alleluia» contralt, violins I/II, violes i b.c. ària fa major

Text[modifica]

Els textos dels motets del segle XVIII poques vegades eren peces de fina poesia llatina; el viatger francès Pierre-Jean Grosley els va descriure com a ""una mala combinació de paraules llatines, on les barbarismes i els solecisme són més comuns que el sentit i la raó".[8] El text anònim, en llatí, és el següent:[9]

1. Ària.
Vestro Principi divino
portas aureas coeli extollite.
Resurgenti et uno et trino
voces laudis astra extollite.
2. Recitatiu.
O felix culpa, o culpa fortunata
quae talem meruit ac tantum
habere Redemptorem.
Mundo est orta per te salus et quies,
et refulsit per te sic fausta dies.
Quid loqueris ad cor,
o novum cor in me,
si gaudes intra te
de bene gesta re
otiosa non sit spes.
3. Ària.
Sed currat cor et pes
ubi serena fax,
ubi tranquilla lux,
ubi secura pax
regnare facit nos.
Dolores, poenae
suaves et amoenae,
deliciae Filii Dei,
laetitiae cordis mei,
non amo, laudo vos.
4. Alleluia.

Referències[modifica]

  1. «Antonio Vivaldi. Vestro principi divino, solo motet for voice, strings & continuo in F major, RV 633». Allmusic.com. AllMusic. [Consulta: 27 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 «Musique vocale. Oeuvres sacrées». Antonio Vivaldi. Catalogue RV. musiqueorguequebec. [Consulta: 22 setembre 2018].
  3. Kolneder, Walter. Guía de Vivaldi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089. , p. 121.
  4. 4,0 4,1 4,2 Talbot, Michael. «Antonio Vivaldi (1678-1741). The Complete Sacred Music». Hyperion, 2001.
  5. Kolneder, Walter. Guía de Vivaldi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089. , p. 185.
  6. Arnold, Denis. «Vivaldi's Motets for Solo Voice». A: Degrada, F. Vivaldi veneziano europeo (en anglès), 1980, p. 37-48. 
  7. Talbot, Michael. «Antonio Vivaldi (1678-1741). The Complete Sacred Music». Hyperion, 2002.
  8. En le text original en francès: «mauvais assemblage rimé de mots latins, où les barbarismes et les solécismes sont plus communs que le sens et la raison»
  9. «"Longe mala umbrae terrores", RV. 629». The LiederNet Archive. LiederNet. [Consulta: 22 setembre 2018].

Enllaços externs[modifica]