Veus distants
Distant Voices, Still Lives  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Terence Davies |
| Protagonistes | |
| Producció | Jennifer Howarth (en)  |
| Guió | Terence Davies |
| Música | Terence Davies |
| Fotografia | William Diver (en) i Patrick Duval (en) |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1988 |
| Durada | 85 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Tema | família |
| Lloc de la narració | Liverpool |
| Època d'ambientació | dècada del 1950 |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
         | |
Veus distants (títol original: Distant Voices, Still Lives) és una pel·lícula britànica estrenada l'any 1988. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[modifica]
L'acció es desenvolupa a Liverpool al si d'una famila obrera. El pare ha mort i, davant del taüt, la seva esposa i els seus fills comencen a recordar el passat. Reviuen anècdotes insignificants, petites alegries, episodis dolorosos. [2]
Repartiment[modifica]
- Freda Dowie : mare
- Pete Postlethwaite : pare
- Angela Walsh : Eileen
- Dean Williams : Tony
- Lorraine Ashbourne : Maisie
- Sally Davies : Eileen nen
- Nathan Walsh : Tony nen
- Susan Flanagan : Maisie nen
Premis i nominacions[modifica]
- Gran Premi de la Unió de la crítica de cinema (UCC)
- Nominada pel César a la millor pel·lícula de la Unió Europea a la 14a cerimònia dels Césars l'any 1989.
- Seminci: Espiga d'Or: Millor pel·lícula
- Festival de Toronto: Premi FIPRESCI
- Festival de Canes: Premi FIPRESCI
- Festival de Locarno: Leopard d'Or (millor pel·lícula)
- Premis del Cinema Europeu: Millor música
Crítica[modifica]
- "Una de las pel·lícules capitals dels anys vuitanta."[3]
Referències[modifica]
- ↑ esadir.cat. Veus distants. esadir.cat.
- ↑ «Distant Voices, Still Lives». The New York Times.
- ↑ Palomo, Miguel Ángel «Distant Voices, Still Lives». El País.
