Via Francígena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:22, 13 juny 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Un cartell del camí, situat a Itàlia.

La via Francigena és un antic camí medieval que portava fins a la tomba de Sant Pere, a Roma, des de Canterbury. És un camí d'uns 1.700 km que passa a través d'Anglaterra, França, Suïssa (és obligat el pas per la Catedral de Lausana), pel coll del Gran Sant Bernat i Itàlia. A l'època medieval era una via important de pelegrinatge. Pels pelegrins que es dirigien al nord es deia via Francigena, per als que es dirigien cap al sud, via Romea.

El nom prové de camí dels Francs.

El pelegrinatge a Roma

"Tots els camins porten a Roma"

Roma, junt amb Terra Santa i Sant Jaume de Compostela, és un dels tres grans centres de pelegrinació cristiana des de l'Edat Mitjana.

La via Francigena va ser la principal ruta de pelegrinatge cap a Roma des del nord. Inclús actualment hi ha pelegrins que viatgen per aquesta ruta, però en menor nombre que el camí de Sant Jaume.

L'origen de la via Francígena es coneix d'ençà que l'arquebisbe de Canterbury, Sigeric el Seriós, que l'any 990 va fer la primera peregrinació a Roma, per a rebre el pal·li episcopal de mans del Papa Joan XV i va descriure les 79 etapes del seu viatge.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Via Francígena