Via Postúmia
  | |
| Tipus | via romana |
|---|---|
| Recorregut | |
| Estat | |
La via Postúmia va ser una via romana que és coneguda només per una inscripció. Creuava els Apenins de Tortona a Gènova i els itineraris l'inclouen com a part de la via Aurèlia.[1]
Rep el nom del seu constructor, el cònsol Espuri Postumi Albí Magne, que la va obrir l'any 148 aC. Anava des de la costa de Gènova a través de les muntanyes fins a Tortona, Placentia (on s'acabava la via Aemilia), i Cremona, a l'est del punt on creuava el Po. Des de Cremona, el camí anava cap a l'est fins a Bedriacum, on es bifurcava, i un ramal anava a l'esquerra fins a Verona i d'allí a Brenner, i l'altre per la dreta fins a Màntua, Altinum i Aquileia. L'ocupació militar de Ligúria depenia d'aquesta carretera.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). «Via Postumia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 11 juliol 2022].
- ↑ The encyclopaedia Britannica a dictionary of arts, sciences, literature and general information: vol 22 Poll to Reeves.. Cambridge: Cambridge Univ. Press, 1911, p. 197.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Via Postúmia |