Via ciclista

Via ciclista, via ciclable o ciclovia és un terme genèric per a qualsevol infraestructura destinada a la circulació de bicicletes. Les vies ciclistes poden anar des de qualsevol carril d’una via pública que hagi estat senyalitzat adequadament amb aquesta finalitat fins a una via creada de manera independent on només es permet el trànsit de bicicletes.

Definicions tècniques

Independentment de les diferents denominacions que rebin a cada regió, des d’un punt de vista tècnic les vies ciclistes es poden classificar segons diversos criteris.

Segons la ubicació

La ubicació fa referència al suport on s’implanten, si es construeixen de manera independent o si s’utilitza la calçada.

• Independents. Construïdes de manera independent de voreres o calçades, solen estar envoltades de vegetació.
  • Pistes bici, si són vies exclusives per a bicicletes.
    • Autopistes per a bicicletes, concebudes com a vies ràpides, que cobreixen llargues distàncies i connecten diversos nuclis.
  • Senders ciclables, si estan compartides amb vianants.
    • Vies verdes, si són vies de tren reconvertides en sendes ciclables.

• 
  Pista bici
• 
  Pista ràpida per a bicicletes
• 
  Sendera bici
• 
  Via verda

• Integrades. Juntament amb voreres, calçada i jardins, són un element més del conjunt del carrer, destinant un espai exclusiu als ciclistes.
  • Carrils bici. Solen estar ubicats a la mateixa cota que la calçada, en la qual es destina un carril exclusiu per a les bicicletes.
  • Voreres bici. Estan ubicades a la mateixa cota que la vorera. No estan recomanades pels possibles conflictes amb els vianants.
  • Vorals bici. Vorals on es permet la circulació de bicicletes.

• 
  Carril bici
• 
  Vorera bici
• 
  Voral bici

• Compartides. Són espais destinats al trànsit d’altres mitjans de transport on es permet la circulació de bicicletes.
  • Ciclocarrer. Carrers d’un únic carril i sentit, on es prioritza la circulació de bicicletes sobre la resta de vehicles. En ocasions es pot integrar el doble sentit per als ciclistes incorporant carrils bici a contrasentit.
  • Ciclocarril. Carril d’un carrer amb més carrils on es prioritza la circulació de bicicletes sobre la resta de vehicles.
  • Carril bici-bus. Carril exclusiu per al transport públic i bicicletes.
  • Carreteres 2 menys 1. En què els laterals tenen prioritat ciclista, però són utilitzats per altres vehicles mentre no estiguin ocupats.
  • Zones compartides de prioritat per als vianants. Zones lliures de trànsit motoritzat on es pot permetre la circulació de bicicletes.
  • Convivència. Espais on es permet la circulació de vianants, bicicletes i, si escau, vehicles de motor.

• 
  Ciclocarrer
• 
  Ciclocarrer amb circulació a contrasentit
• 
  Ciclocarril
• 
  Carril bici-bus
• 
  Senyalització de carretera 2 menys 1
• 
  Sender ciclopedestre
• 
  Espai de convivència

Segons el sentit

Les vies ciclistes poden permetre la circulació en un o en dos sentits.

• Unidireccionals. Permeten la circulació de ciclistes en un únic sentit.
• Bidireccionals. Permeten la circulació de bicicletes en ambdós sentits.
  • Circulació a contrasentit. Es pot permetre la circulació en una direcció compartint l’espai amb altres vehicles i existint un carril bici exclusiu per al sentit contrari.

• 
  Unidireccional
• 
  Bidireccional
• 
  Doble sentit ciclista a contrasentit

Segons la protecció

Els elements de protecció i separació de la resta del trànsit garanteixen la seguretat dels ciclistes.

• Sense protecció. La via ciclista està separada únicament per pintura o per l’ús d’un paviment diferent de la resta del carrer.
• Amb resguard. La via ciclista té un espai de separació respecte de la resta de la calçada.
• Amb protecció discontínua. La via ciclista inclou elements de protecció separats, permetent la permeabilitat ciclista amb la resta de la via, però impedint la invasió per vehicles motoritzats.
• Protecció per banda d’aparcament. La protecció es deu a l’aparcament de vehicles.
• Protecció contínua. La via ciclista manté una separació contínua de la resta de la via.

• 
  Sense protecció
• 
  Amb resguard
• 
  Amb protecció discontínua
• 
  Protegida per la banda d’aparcament i espai de resguard per a l’obertura de portes
• 
  Amb protecció contínua

Segons la cota

La cota respecte de la calçada i la vorera pot determinar l’ús que se’n fa, promovent o no l’ús de zones per a vianants o la pacificació del trànsit.

• Plataforma única. La cota dels espais destinats a vianants, bicicletes i vehicles motoritzats és la mateixa.
• Cota de calçada. La cota de la via ciclista i la calçada és la mateixa, però diferent de la de la vorera.
• Cota intermèdia. La via ciclista està a una cota diferent de la calçada i diferent de la vorera.
• Cota de vorera (vorera bici). La via ciclista s’ha construït eliminant espai per als vianants, estant a la mateixa cota que la vorera. No està recomanada perquè genera conflictes amb els vianants, no pacifica el trànsit i no promou un canvi modal.

• 
  Calçada ciclista en plataforma única
• 
  Cota de calçada
• 
  Cota intermèdia
• 
  Cota de vorera

Segons la posició a la via

• Lateral. La via ciclista se situa en un lateral de la calçada.
• Central. La via ciclista se situa envoltada d’altres carrils.

• 
  Bidireccional lateral
• 
  Unidireccional lateral
• 
  Bidireccional central amb protecció
• 
  Unidireccional central sense protecció

Segons la durada

Algunes ciclovies poden ser permanents i altres poden ser temporals per a usos concrets.

• Permanents. Tenen una durada indefinida i solen haver requerit una obra.
• Temporals. Tenen una durada determinada.
  • Ciclovies emergents. Són d’implementació ràpida mitjançant urbanisme tàctic, per una necessitat o per avaluar-ne la permanència.
  • Ciclovies recreatives. Englobades dins del moviment internacional de «carrers oberts», són carrers lliures de vehicles motoritzats durant unes hores al dia o durant diumenges o festius.

• 
  Permanent
• 
  Desviament temporal
• 
  Ciclovia emergent
• 
  Ciclovia recreativa

Vegeu també

• Ciclabilitat
• Xarxa ciclista