Vic Dickenson

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaVic Dickenson
Xenia Ohio.jpg
Carrer principal de la ciutat de Xenia on va néixer Dickenson
Dades biogràfiques
Naixement Victor Dickenson
6 d'agost de 1906
Xenia, Ohio,
Mort 16 de novembre de 1984(1984-11-16) (als 78 anys)
Nova York,
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ètnia Afroamericà
Activitat professional
Ocupació Músic de jazz
Gènere Jazz
Instrument Trombó
Modifica dades a Wikidata

Victor «Vic» Dickenson (Xenia, Ohio, 6 d'agost de 1906 - Nova York, 16 de novembre de 1984) fou un músic de jazz americà especialitzat en el trombó.

Inicià els seus estudis musicals en una escola de la seva ciutat natal, aprenent a tocar l'orgue i el trombó, instrument aquest últim del que ben aviat se'n convertí en un gran especialista. Amb aquestes credencials, pels anys 1920 participà en nombrosos grups i bandes musicals, entre els quals cal destacar el de Speed Webb. Pels anys 1930 col·laborà amb orquestres d'intèrprets de jazz ja consagrats com Benny Carter, Sidney Bechet, Louis Armstrong, etc., alternant la interpretació del trombó amb la interpretació vocal, faceta aquesta última descoberta per Carter, el qual considerà que la veu greu i malmesa de Dickenson posseïa especials qualitats per al jazz. En aquest sentit com es pot apreciar per la seva discografia, la vocalització d'aquest músic es caracteritzava per una amplia sonoritat, pròpia d'un baix cantant, amb una gran habilitat per emetre frases curtes que sàvia empalmar amb greus prolongats.

A principis de 1960 s'instal·là a Europa, concretament a París, on es va fer cèlebre en els cafès del barri de Montmartre, el qual també era freqüentat per celebritats de la cançó francesa com Georges Brassens, Jacques Brel i altres, amb els que travà gran amistat. També va romandre per Itàlia i retornà als Estats Units, el 1971, rellançant de nou la seva carrera junt amb Bill Davison i Count Basie.

Les seves interpretacions es poden escoltar en gravacions com: Let me see, The world is mad, i My favorite blues.

Bibliografia[modifica]