Vicenç Altaió i Morral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaVicenç Altaió i Morral
Vicenç Altaió.JPG
Vicenç Altaió
Dades biogràfiques
Naixement 1954
Santa Perpètua de Mogoda
Activitat professional
Ocupació Exdirector d'Arts Santa Mònica
Gènere poesia i assaig
Modifica dades a Wikidata

Vicenç Altaió i Morral (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 1954) és un poeta i assagista català.[1] Poeta, assagista, traductor de teatre, crític d’art, articulista d’opinió i agitador cultural. Va ser director del centre KRTU i de l’Arts Santa Mònica. Ha estat comissari de nombroses exposicions de tema artístic, literari i científic, així com de l’Any Miró, de l’Any Pla i de l’Any Dalí. Entre les seves publicacions destaca, a més de la poesia, recollida a Massa fosca (Poesia 1978-2004) (Moll, 2004) i continuada a Santa Follia de Ser Càntic (Eliseu Climent, 2005), la sèrie Tràfic d’idees (Mall, 1986), una autobiografia intel·lectual i transversal ocupada per escrits sobre artistes i la renovació en art com a moral, dins la qual han aparegut recentment Desglossari d’un avantguardista (Destino, 2000), Els germans (Destino, 2002), El cervell i les venes (March, 2005), La consola de Cadaqués (Eumo, 2007) i Un sereno en el cementiri de l’art (Ass. Joan Ponç, 2011). També ha estat impulsor de diversos projectes multidisciplinaris, entre els quals destaquen les revistes Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis. Fidel a la seva trajectòria multidisciplinària, ha interpretat el paper de Giacomo Casanova en el film d’Albert Serra Història de la meva mort.[2]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Publicà els primers poemes a la revista de poesia Tarotdequinze. A Sabadell, va editar la revista Èczema entre 1978 i 1984.[1]

Va ser comissari de l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró en les temporades 1982-83, amb Glòria Picazo i Rosa Queralt, i 1985-86 i 1986-87, amb Glòria Picazo. També ha estat comissari de l'Any Miró 1993, coordinador general de l'Any Pla 1997 i assessor cultural de diverses institucions, entre les quals Fonds Regional d'Art Contemporain Languedoc-Roussillon i FRAC Midi-Pyrénees. Ha fet cursos a l'Escola Eina, ha muntat performances a Metrònom i ha organitzat exposicions per a la Fundació Miró i la Fundació La Caixa de Pensions. Membre de l'AELC, ha col·laborat a l'Avui i a El Mundo. Va ser director del centre KRTU i d'Arts Santa Mònica,[3] on substituí Ferran Barenblit després de la seva dimissió el 2008.[4] Participà en la pel·lícula Història de la meva mort d'Albert Serra interpretant Giacomo Casanova.[5] Vicenç Altaió és patró de la Fundació Joan Brossa. És familiar del famós anarquista català Mateu Morral i Roca.[6]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Groc, el ventríloc o La indignació de la veu, 1984
  • Tràfic d'idees, 1986
  • Porta d'aigua, 1989
  • La desconeguda., 1997
  • La dificultat, 1999
  • Desglossari d'un avantguardista, 2000
  • Els germans: retrats d'artistes, 2002

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • La poesia, és a dir la follia (amb Jaume Creus i del Castillo), 1975
  • Sempre som afany, 1979
  • Correspondències com conspiracions, 1982
  • Biathànatos o L'elogi del suïcidi, 1982
  • La dona és Mallarmé, 1982
  • Père-Lachaise, 1982
  • La llengua suspesa, 1986
  • Àfrica, 1989
  • Amor latent: ella era ell, 1990
  • La descoberta, 1991
  • L'art pot morir, 1993
  • Europa, 1994
  • Aqua et tempus, 1996
  • Massa fosca (poesia 1978-2004), 2004
  • Santa follia de ser càntic, 2005 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979) (amb Josep Maria Sala i Valldaura), 1980
  • L'escriptura sense llançadora, 1997
  • La consola de Cadaqués o somni d'un fill putatiu, 2007
  • Un sereno al cementiri de l'art, 2011[7]
  • Un traficant, d'idees a les fronteres de l'art, 2013[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Vicenç Altaió i Morral». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Vicenç Altaió i Morral». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
  3. Frisach, Montse. «"Santa Mònica no ha fet dispendis ni cultura espectacle”». El Punt Avui, 11-12-2027. [Consulta: 28 desembre 2011].
  4. «Barenblit dimite» (en castellà). El País, 12-07-2008. [Consulta: 12 abril 2013].
  5. Bernat Salvà, «Casanova i Dràcula ja són aquí», El Punt Avui, 10 d'octubre de 2013, pàgina 50
  6. Palau, Maria «Art per a Mateu Morral». El Punt Avui, 29-07-2014, pàg. 28.
  7. Edicions Poncianes publica ‘Un sereno en el cementiri de l'art' de Vicenç Altaió
  8. RIPOLL, Josep Maria, ''Cròniques sense fronteres'' El Punt Avui, 21/2/2014

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]