Vicenç Llorca i Berrocal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVicenç Llorca i Berrocal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata

Vicenç Llorca i Berrocal (Barcelona, 23 de gener de 1965) és un escriptor català.[1][2]

Doctor en Comunicació Social per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb una trentena de llibres publicats, s'ha dedicat sobretot a la poesia, l'assaig i la novel·la. Es defineix "com un humanista del segle xxi, és a dir, una persona que intenta fer de la paraula literària i l'amor a la cultura una eina per fer créixer la llibertat i la sensibilitat humanes en el món."[3] Juntament amb la seva tasca creativa i intel·lectual, ha combinat professionalment la docència i la gestió cultural.

Com a professor, és catedràtic de secundària de llengua catalana i literatura, i ha realitzat diverses tasques de formació del professorat de llengua i literatura, especialment des del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i des del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. També ha impartit classes a la universitat com a professor associat i de màster a la Universitat Internacional de Catalunya.

Com a gestor cultural, ha defensat els drets professionals i morals dels escriptors com a secretari general de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1991-1996), com a membre de la Junta de l'European Writers' Council(1994-1996) i de l'entitat de gestió de drets reprogràfics Cedro. Així mateix, va realitzar una intensa tasca de gestió cultural des de l'administració pública al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el 1996 i el 2004. També és membre del PEN Català i l'AILLC.[1]

Col·laborador habitual en premsa i mitjans de comunicació, com a crític i columnista ha col·laborat en diaris i revistes com: La Vanguardia, Avui, El Punt, El País, Diari de Barcelona, El Sol, El Temps, Serra d'Or, Lletra de Canvi, Leer, Cultura o Faig.[2] Actualment, coordina la secció Tria personal de Serra d'Or i duu a terme el programa Quadern blau (nom del seu blog d'autor) de converses literàries a la plataforma digital de Ràdio Comerç de Barcelona.

Ha traduït autors de la literatura contemporània com Jean Craighead George, Carson McCullers, Jean Cocteau i Bernardo Atxaga. També els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

Ha participat com a jurat en diversos premis literaris. Entre el 2008 i el 2016 va presidir el jurat dels Premis Recvll de Blanes. En l'actualitat, presideix el jurat dels premis Marià Manent de poesia i Valerià Pujol de narrativa de Premià de Dalt, i és membre del premi de narrativa Vent de Port de Tremp.

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

  • Miscel·lània-6. Antologia, 1984. Pròleg de Màrius Sampere
  • La pèrdua, 1987. Pròleg de Jaume Vidal Alcover
  • Places de mans, 1989 (Premi Salvador Espriu de poesia jove, 1988). Pròleg d'Antoni Marí
  • L'amic desert, 1992 (Premi Ausiàs March de poesia, 1991). Pròleg de Xavier Pérez Torío
  • Atles d'aigua, 1995 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 1995). Pròleg de Xulio Ricardo trigo
  • Cel subtil, 1999. Pròleg de Josep Romeu i Figueras
  • Paraula del món : antologia 1983-2003, 2004. Pròleg de Susanna Rafart
  • Ciutats del vers, 2005 (Premi Benvingut Oliver 2004)
  • De les criatures més belles, 2006. Pròleg de Màrius Sampere
  • L'últim nord, 2008 (Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, 2007)
  • Les places d'Ulisses: poesia reunida (1984-2009), 2010. Pròleg de l'autor. Epíleg de Xavier Peréz Torío
  • Calendari d'instints, 2014. Pròleg de Francesc Parcerisas. Epíleg de Jordi Pàmias
  • Cos de poderosa llum, 2019. Pròleg d'Antoni Vidal Ferrando
  • La frase immutable. Poemes escollits (1987-2019), 2019. Pròleg de Josep Maria Ripoll. Epíleg d'Àngels Gregori

Novel·la[modifica]

Narrativa[modifica]

  • En absència de l'àngel, 2000
  • "Camins de Verdaguer", dins Els camins escrits del Pirineu, Editorial Salòria, 2022
  • "Un jardí vora el mar", dins Escrit al Maresme, Quaderns de la Font del Cargol/Cossetània, 2022

Assaig i estudis literaris[modifica]

  • Màrius Sampere: assaig de revisió del realisme històric, 1989
  • Salvar-se en la paraula: introducció a la novel·lística de Miquel Àngel Riera, 1995. Premi d'assaig Joaquim Xirau 1994
  • L'entusiasme reflexiu, 1997. Pròleg de Sebastià Alzamora
  • Panorama de la literatura catalana (amb Isidor Cònsul, Alexandre Broch i Huesa), 1998
  • Construir la transparència. Antologia de l'obra poètica de Miquel-Lluís Muntané, 2018

Manuals de llibre de text[modifica]

  • Literatura universal (Matèries Variables Tipificades), amb Susanna Rafart, 1999
  • Literatura universal (Batxillerat. Matèria de modalitat), amb Susanna Rafart, 2008

Biografies[modifica]

  • Petita història de Josep Maria de Sagarra, 1994 
  • Enric Monjo. La realitat de la figura, 2006

Descripció i viatges[modifica]

  • Quadres colomencs, 1986
  • Places de Catalunya, 2003

Investigació i divulgació[modifica]

  • Història dels ulls : la pintura de J.M. Puigmartí, 1996

Traduccions[modifica]

  • La terra que parla de Jean Craighead George, 1988.
  • Reflexos en un ull daurat de Carson McCullers, 1991.
  • Diari 1942-1945 (selecció) de Jean Cocteau, 1994.
  • Poemes & Híbrids de Bernardo Atxaga, 1994.

Musicacions[modifica]

  • Cel subtil, amb Xavier Baulies, DiscMedi, Barcelona, 2003.
  • Silenci i port, amb Salvador Pané, Bad Cat, Barcelona, 2017.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Vicenç Llorca i Berrocal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Llorca i Berrocal, Vicenç». Institució de les Lletres Catalanes (ILC) [Consulta: 19 octubre 2016].
  3. «Vicenç Llorca». [Consulta: 26 agost 2018].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Jaume Creus i del Castillo
Eros d'encesa fletxa
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
1995
Succeït per:
Josep Ballester i Roca
La mar