Vicenç Llorca i Berrocal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaVicenç Llorca i Berrocal
Vicenç Llorca (per Anna Solans).jpeg
Naixement 1965 (1965-00-00) (51–52 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Ocupació poeta
Modifica dades a Wikidata

Vicenç Llorca i Berrocal (Barcelona, 23 de gener de 1965) és un escriptor català.[1][2]

Doctor en comunicació Social per la Universitat Pompeu Fabra, llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona i magíster en Literatura Catalana per la mateixa Universitat, s'ha dedicat a la docència i a la gestió cultural. Ha estat secretari general de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1991-1996), membre de la Junta del Congrés d'Escriptors Europeus (1994-1996), director de la Secretaria de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya (1996-2000), cap del Gabinet del Conseller de Cultura i director general de Promoció Cultural (2000-2004). També és membre del PEN Català i l'AILLC.[1]

Com a crític i columnista, ha col·laborat en diaris i revistes com: La Vanguardia, Avui, El Punt, El País, Diari de Barcelona, El Sol, El Temps, Serra d'Or, Lletra de Canvi, Leer, Cultura o Faig.[2]

Ha traduït autors de la literatura contemporània com Jean Craighead George, Carson McCullers, Jean Cocteau i Bernardo Atxaga.

Obres[modifica | modifica el codi]

Calendari d'instints (Editorial 3i4) de Vicenç Llorca

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • La pèrdua, 1987
  • Places de mans, 1989 (Premi Salvador Espriu de poesia jove, 1988)
  • L'amic desert, 1992 (Premi Ausiàs March de poesia, 1991)
  • Atles d'aigua, 1995 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 1995)
  • Cel subtil, 1999
  • Paraula del món : antologia 1983-2003, 2004
  • Ciutats del vers, 2005
  • De les criatures més belles, 2006
  • L'últim nord, 2008 (Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, 2007)
  • Les places d'Ulisses : poesia reunida (1984-2009), 2010
  • Calendari d'instints, 2014

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • Tot el soroll del món, 2011

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • En absència de l'àngel, 2000

Assaig i estudis literaris[modifica | modifica el codi]

  • Màrius Sampere: assaig de revisió del realisme històric, 1989
  • Salvar-se en la paraula: introducció a la novel·lística de Miquel Àngel Riera, 1995. Premi d'assaig Joaquim Xirau 1994
  • L'entusiasme reflexiu, 1997
  • Panorama de la literatura catalana (amb Isidor Cònsul, Alexandre Broch i Huesa), 1998

Biografies[modifica | modifica el codi]

  • Petita història de Josep Maria de Sagarra, 1994 
  • Enric Monjo. La realitat de la figura, 2006

Descripció i viatges[modifica | modifica el codi]

  • Quadres colomencs, 1986
  • Places de Catalunya, 2003

Investigació i divulgació[modifica | modifica el codi]

  • Història dels ulls : la pintura de J.M. Puigmartí, 1996

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • La terra que parla de Jean Craighead George, 1988.
  • Reflexos en un ull daurat de Carson McCullers, 1991.
  • Diari 1942-1945 (selecció) de Jean Cocteau, 1994.
  • Poemes & Híbrids de Bernardo Atxaga, 1994.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Vicenç Llorca i Berrocal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Llorca i Berrocal, Vicenç». Institució de les Lletres Catalanes (ILC) [Consulta: 19 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]