Vés al contingut

Vicenç Llorca i Berrocal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVicenç Llorca i Berrocal
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, acadèmic de la comunicació, catalanista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Lloc webhttps://quadernblau.wordpress.com/

Facebook: LlorcaBerrocal X: VicenLlorca Instagram: vicenc_llorca Modifica el valor a Wikidata

Vicenç Llorca i Berrocal (Barcelona, 23 de gener de 1965) és un escriptor i traductor català i catedràtic d'ensenyament secundari.[1][2]

Vicenç Llorca és llicenciat Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on posteriorment va fer un màster de Literatura Catalana. El 2015 es va doctorar en Comunicació Social a la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi Sota el signe de l'Odissea. El viaggio in Italia del cinema modern: de Rossellini a El menyspreu.[3]

Va començar a escriure als catorze anys en revistes escolars i literàries, i en la dècada de 1980 va obtenir els seus primers premis literaris. És autor d'una trentena de títols que abracen els gèneres de la poesia, l'assaig i la novel·la, i ha publicat nombrosos articles sobre cultura i literatura. Llorca es defineix «com un humanista del segle xxi, és a dir, una persona que intenta fer de la paraula literària i l'amor a la cultura una eina per fer créixer la llibertat i la sensibilitat humanes en el món».[4]

Entre els anys 1991 i 1996 va ser secretari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1991-1996) i membre de la Junta de l'European Writers' Council (1994-1996).[1] També va col·laborar en l'impuls de la societat de gestió CEDRO. Tot això li ha permès col·laborar en la defensa dels drets professionals i morals dels escriptors. De 1996 fins a 2004 va dedicar-se a la gestió cultural en el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[1]

Col·laborador habitual en premsa i mitjans de comunicació, com a crític i columnista ha publicat en diaris i revistes com ara La Vanguardia, Avui, El Punt, El País, Diari de Barcelona, El Sol, El Temps, Serra d'Or, Lletra de Canvi, Leer, Cultura o Faig.[2]

Obres

[modifica]
Poesia
  • Miscel·lània-6. Antologia, Editorial Laertes, Barcelona, 1984. Pròleg de Màrius Sampere
  • La pèrdua, Columna Edicions, Barcelona, 1987. Pròleg de Jaume Vidal Alcover
  • Places de mans, Edicions 62, Barcelona,1989 (Premi Salvador Espriu de poesia jove, 1988). Pròleg d'Antoni Marí
  • L'amic desert, Edicions 62, Barcelona, 1992 (Premi Ausiàs March de poesia, 1991). Pròleg de Xavier Pérez Torío
  • Atles d'aigua, 3i4, València, 1995 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 1995). Pròleg de Xulio Ricardo Trigo
  • Cel subtil, La Magrana, Barcelona, 1999. Pròleg de Josep Romeu i Figueras
  • Paraula del món: antologia 1983-2003, 3i4, València, 2004. Pròleg de Susanna Rafart
  • Ciutats del vers, Perifèric Edicions, València, 2005 (Premi Benvingut Oliver 2004)
  • De les criatures més belles, Edicions Proa, Barcelona, 2006. Pròleg de Màrius Sampere
  • L'últim nord, Edicions Bromera, Alzira, 2008 (Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, 2007)
  • Les places d'Ulisses: poesia reunida (1984-2009), Òmicron, Badalona, 2010. Pròleg de l'autor. Epíleg de Xavier Peréz Torío
  • Calendari d'instints, 3i4, València, 2014. Pròleg de Francesc Parcerisas. Epíleg de Jordi Pàmias
  • Cos de poderosa llum, Meteora, Barcelona, 2019. Pròleg d'Antoni Vidal Ferrando
  • La frase immutable. Poemes escollits (1987-2019), Quaderns de la Font del Cargol/Cossetània, Premià de Dalt, 2019. Pròleg de Josep Maria Ripoll. Epíleg d'Àngels Gregori
  • Cent poemes. Antologia 1984-2023, Base Editorial, Barcelona, 2023. Pròlegs de Montse Rubinat i de l'autor.
  • La llum mirada, Perifèric Edicions, València, 2023 (Premi Manel Garcia Grau. Universitat Jaume I de Castelló). Pròleg de Miquel-Lluís Muntané. Premi de Crítica Serra d'Or de Poesia 2024
Novel·la
  • Tot el soroll del món, Columna Edicions, 2011
  • Aquell antic missatge de l'amor, Columna Edicions, 2018
  • Simfonia de tardor, Columna Edicions, 2021
Narrativa
  • En absència de l'àngel, Columna Edicions, 2000
  • "Camins de Verdaguer", dins Els camins escrits del Pirineu, Editorial Salòria, 2022
  • "Un jardí vora el mar", dins Escrit al Maresme, Quaderns de la Font del Cargol/Cossetània, 2022
Assaig i estudis literaris
  • Màrius Sampere: assaig de revisió del realisme històric, Columna Edicions, 1989
  • Salvar-se en la paraula: introducció a la novel·lística de Miquel Àngel Riera, Edicions 62, 1995. Premi d'assaig Joaquim Xirau 1994
  • L'entusiasme reflexiu, La Magrana, 1997. Pròleg de Sebastià Alzamora
  • Panorama de la literatura catalana (amb Isidor Cònsul, Alexandre Broch i Huesa), 1998
  • Construir la transparència. Antologia de l'obra poètica de Miquel-Lluís Muntané, Témenos Edicions, 2018
  • Entenguem-nos per amor. Assaigs lírics sobre el Llibre d'amic e amat de Ramon Llull, Editorial Barcino, 2025
Manuals de llibre de text
  • Literatura universal (Matèries Variables Tipificades), amb Susanna Rafart, Editorial Castellnou, 1999
  • Literatura universal (Batxillerat. Matèria de modalitat), amb Susanna Rafart, Editorial Castellnou, 2008
Biografies
  • Petita història de Josep Maria de Sagarra, Editorial Mediterrània, 1994 
  • Enric Monjo. La realitat de la figura, Editorial Lunwerg, 2006
Descripció i viatges
  • Quadres colomencs, 1986
  • Places de Catalunya, Editorial Lunwerg, 2003
Investigació i divulgació
  • Història dels ulls: la pintura de J.M. Puigmartí, 1996
Traduccions
  • La terra que parla de Jean Craighead George, Alfaguara, 1988.
  • Reflexos en un ull daurat de Carson McCullers, Columna Edicions, 1991.
  • Diari 1942-1945 (selecció) de Jean Cocteau, Edicions 62, 1994.
  • Poemes & Híbrids de Bernardo Atxaga, Edicions Bromera, 1994.
Musicacions
  • Cel subtil, amb Xavier Baulies, DiscMedi, Barcelona, 2003.
  • Silenci i port, amb Salvador Pané, Bad Cat, Barcelona, 2017.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 «Vicenç Llorca i Berrocal». enciclopedia.cat. [Consulta: 8 desembre 2024].
  2. 1 2 «Llorca i Berrocal, Vicenç». Institució de les Lletres Catalanes (ILC) [Consulta: 19 octubre 2016].
  3. «Vicenç Llorca defensa la seva tesi 'Sota el signe de l'Odissea. El viaggio in Italia del cinema modern: de Rossellini a El menyspreu'». Universitat Pompeu Fabra, 03-11-2015. [Consulta: 8 desembre 2024].
  4. «Vicenç Llorca». Associació d'Escriptors de Llengua Catalana. [Consulta: 22 juliol 2025].


Premis i fites
Precedit per:
Jaume Creus
Eros d'encesa fletxa
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
1995
amb Vicenç Llorca
Succeït per:
Josep Ballester
La mar