Vicenç Sardinero

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVicenç Sardinero
Biografia
Naixement 12 gener 1937
Barcelona
Mort 9 febrer 2002 (65 anys)
Activitat
Ocupació Cantant i cantant d'òpera
Veu Baríton
Instrument Veu

IMDB: nm0764990 Musicbrainz: 70e74d14-014f-48af-81a7-886509d32fd9 Discogs: 851413
Modifica les dades a Wikidata

Vicenç Sardinero i Puerto (Barcelona, 12 de gener de 1937 - Villafranca del Castillo, Madrid, 9 de febrer de 2002) va ser un baríton català, una de les millors veus de la seva tessitura en el tercer quart del segle XX.

Va ser alumne del mestre Jaume Francisco Puig. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1964-65 com a Escamillo a l'òpera Carmen de Bizet. L'any 1965 va guanyar el III Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, començant una brillant carrera per tot el món.

L'any 1967 debutà al Teatro alla Scala com a Enrico a Lucia di Lammermoor i també al Covent Garden de Londres. El 1968 debutà a la New York City Opera amb Il barbiere di Siviglia i Pagliacci, i el 1977, va cantar al Metropolitan Opera House de Nova York com a Marcello a La bohème, amb Ileana Cotrubas, Katia Ricciarelli i Renata Scotto, i Josep Carreras i Justino Díaz, dirigits per James Levine.

Va cantar nombroses representacions al Liceu i excel·lí en el repertori verdià i puccinià, a més de ser un dels grans barítons de sarsuela.

Entre els seus enregistraments, hi ha: L'amico Fritz (amb Luciano Pavarotti i Mirella Freni, Gianandrea Gavazzeni, 1968), Manon Lescaut (amb Montserrat Caballé i Plácido Domingo, 1971), Un giorno di regno (amb Jessye Norman, Fiorenza Cossotto i Carreras, 1973), La bohème (Georg Solti, 1973), Lucia di Lammermoor (amb Caballé, Carreras and Samuel Ramey, 1976), Edgar (amb Scotto i Carlo Bergonzi, 1977), a més de moltes sarsueles.

Morí després d'una llarga malaltia. Fou incinerat al cementiri de La Almudena (Madrid).

Enllaços externs[modifica]

  • [1] YouTube: Vicente Sardinero en La bohème, amb Josep Carreras (1980).