Vicenç Solé de Sojo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVicenç Solé de Sojo
Biografia
Naixement1891
Barcelona
Mort1963
Barcelona
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
7 desembre 1933 – 7 gener 1936
Circumscripció electoral: Barcelona
modifica
Activitat
OcupacióAdvocat i poeta
PartitLliga Catalana

Vicenç Solé de Sojo (Barcelona, 1891 - 1963) fou un poeta, advocat i polític català.[1]

Es llicencià en Dret i en Filosofia i Lletres. Treballà com a catedràtic de Dret Marítim a la Universitat de Barcelona, escriví poesia a El Poble Català influïda del parnassianisme i Gabriele d'Annunzio, i traduí les poesies de Baquil del grec al català. També fou secretari de l'Ateneu Barcelonès del 1926 al 1928.

Militant de la Lliga Regionalista (després Lliga Catalana), en fou elegit diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933.[2] En esclatar la guerra civil espanyola s'exilià a París, on col·laborà amb Joan Estelrich i Artigues en el Bureau d'Information Espagnole, oficina propagandística de suport al nou règim de Francisco Franco creada per Francesc Cambó.

Obres[modifica]

  • La branca nua (1927)
  • L'ombra dels marbres (1947)
  • Estances (1957)
  • Poema de Rut
  • El Principio de responsabilidad limitada en el derecho marítimo (1955)

Referències[modifica]

Vegeu texts en català sobre Vicenç Solé de Sojo a Viquitexts, la biblioteca lliure.