Vicent Garcés i Queralt

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaVicent Garcés i Queralt
Dades biogràfiques
Naixement 1906
Benifairó de les Valls
Mort 1984 (77/78 anys)
València
Activitat professional
Ocupació Compositor
Modifica dades a Wikidata

Vicent Garcés i Queralt (Benifairó de les Valls, 1906 - València, 1984) fou un compositor valencià.

Biografia[modifica]

Nascut al si d'una família amb forta tradició musical, el pare era músic de la Banda de Faura, el seu germà Joan va dirigir les bandes Unió Musical de Llíria, Municipal de Castelló i Municipal de València i el seu cosí Enric Garcés les bandes Municipals de l'Alcúdia, de Terrassa i Barcelona.

Després de realitzar els seus estudis de Filosofia i Lletres a Barcelona, va completar la seua formació musical amb el mestre Manuel Palau amb qui va estudiar composició. Als vint-i-quatre anys donà a conèixer la seua primera obra, "Bocetos Líricos". L'any 1933 va ocupar la plaça de professor de Literatura Espanyola a l'Institut Ausiàs March de Gandia.

El 1934 s'integrà al conegut com Grup dels Cinc per signar el "Manifest del Grup dels Joves" que aspirava a «la realització d'un art musical valencià vigorós i ric a l'existència d'una escola valenciana fecunda i múltiple». Aquest grup estava constituït junt a Garcés amb Lluís Sánchez, Emili Valdés Perlasia, Ricard Olmos i Vicent Asencio.

L'esclat de la Guerra Civil espanyola el juliol de 1936 truncà la seua carrera musical, ja que tan sols una setmana abans de la rebel·lió militar va rebre la beca per estudiar composició durant nou mesos a França. Enmig del conflicte, el 3 de setembre de 1938, va acceptar la Direcció del Conservatori de Música i Declamació de València, institució on va restar fins a acabar el conflicte. Aquest nomenament li va suposar l'ostracisme durant la dictadura franquista.

En acabar la guerra començarà el seu segon període compositiu, amb la influència d'Amparo Garriguas i la composició d'un Concert per a Piano i Trompeta desaparegut. Entre l'any 1948 i el 1953 va residir a París ininterrompudament, on va establir contacte amb el Grup dels Sis, concretament amb Georges Auric amb qui va analitzar el seu ballet "Marinada". Va perllongar la seua estada a París almenys fins al 1958.

El 1977 la secció de cambra del Cor de RTVE sota la direcció de Pascual Ortega va estrenar "Retaule Coral". Els darrers anys de la seua vida els va passar afectat per una malaltia que li va impedir dedicar-se a la composició i el procés de depuració de la seua obra el va portar a destruir algunes de les seues composicions. Les seues despulles van ser traslladades el 30 d'abril de 1987 al cementiri de Faura.

Obra (llista no exhaustiva)[modifica]

  • Marinada
  • Balada del Dolçainer-Dimoni
  • Tres Poemes per a piano, clarinet i orquestra de corda
  • Nocturne
  • Cançó Amorosida per a soprano i orquestra de corda
  • Pantomima
  • Retaule Coral
  • Cantiga (premiada per l'entitat cultural Proa)
  • Bocetos Líricos

Referències[modifica]

  • Biografia a la web de l'Ajuntament de Benifairó de les Valls.