Vicent Marco Miranda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVicent Marco Miranda
Vicent Marco i Miranda.png
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Vicente Marco Miranda Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 març 1880 Modifica el valor a Wikidata
Castelló de la Plana (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
11 juliol 1931 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: València (província)
Governador civil de la província de Còrdova
17 abril 1931 – 20 maig 1931
← Manuel Salvadores de Blas – valor desconegut →
Escut de València.svg 1r Batlle de València
14 abril 1931 – 17 abril 1931
← José Maestre Laborde-BoixAgustín Trigo Mezquita →
Escut de València.svg Regidor de l'Ajuntament de València
12 abril 1931 – valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Valenciana (1935–1939)
Partit d'Unió Republicana Autonomista (1931–1934) Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsVicente Marco Modifica el valor a Wikidata

Vicent Marco i Miranda (Castelló de la Plana, 20 de març 1880-València, 23 de desembre de 1946) fou un polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Fou un destacat militant blasquista; des del 1905 formà part de la redacció d'El Pueblo, del qual Fèlix Azzati i Descalci el nomenà redactor en cap. Fou regidor i cap de la minoria republicana a l'Ajuntament de València fins a l'arribada de la Dictadura de Primo de Rivera.

En proclamar-se la República el 1931 fou escollit alcalde de València, però al cap de poc fou nomenat governador civil de Còrdova.[1] En les eleccions de 1933, fou elegit diputat pel Partit d'Unió Republicana Autonomista,[2] integrat en el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, que formà govern amb la CEDA. Tanmateix, disconforme amb el gir dretà del seu partit i impressionat per la repressió de la Revolta d'Astúries, el 1934 se'n va escindir i fundà Esquerra Valenciana amb Juli Just i Gimeno, Faustí Valentín i Torrejón i Vicent Alfaro i Moreno. Amb aquest partit republicà i valencianista, es presentà dins la candidatura del Front Popular a les eleccions de 1936 i tornà a ser diputat. Formà part de la minoria parlamentària d'Esquerra Catalana, a causa de les seves bones relacions amb Esquerra Republicana de Catalunya.

Durant la Guerra Civil Espanyola es va mantenir fidel a la Segona República Espanyola, i en acabar s'hagué d'amagar a Borriana, malalt, d'on marxà per a establir-se al barri de la Malva-rosa, València.

El seu fill, Vicente Marco Orts (València, 5 de març del 1916—Madrid, 30 d'agost del 2008), va ser periodista radiofònic, i del 1954 al 1982 fou conductor del programa Carrusel Deportivo de la Cadena SER.

Obres[modifica]

  • Las conspiraciones contra la Dictadura (Relato de un testigo). Madrid: Zeus, 1936.
  • Las conspiraciones contra la Dictadura. (1923-1936). Relato de un testigo. Pròleg d'Alfons Cucó. Madrid: Tebas, 1975.
  • Memorias de Vicente Marco Miranda. In illo tempore (1942). València: Consell Valencià de Cultura, 2005. Il·lustracions. Col. «Monografies».
  • Cuatro gatos (Memorias 1939-1942). «Nota previa sobre mi padre, Vicente Marco Miranda», per Félix Marco Orts; «Prólogo» per Vicent Franch Ferrer. València: Institució Alfons el Magnànim, 2008. Col. «Biblioteca d'Autors Valencians» 53.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José Maestre Laborde-Boix
Alcalde de València
Escut de València

Bandera de la Segona República Espanyola
1931

Succeït per:
Agustín Trigo Mezquita