Vicent Sanchis i Llàcer

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaVicent Sanchis i Llàcer
Vicent Sanchis i Llàcer.JPG
Vicent Sanchis, el 2009
Dades biogràfiques
Naixement Josep Vicent Sanchis i Llàcer
1961 (55/56 anys)
València
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona . periodisme Mostra inici fi|inici=|fi=}}
Activitat professional
Ocupació Professor i periodista
Ocupador RAC 1 Mostra inici fi|inici=|fi=}}
Televisió de Catalunya Mostra inici fi|inici=|fi=}}
El Punt Avui Mostra inici fi|inici=|fi=}}
Premis i reconeixements

IMDB: nm2377709
Modifica dades a Wikidata

Josep Vicent Sanchis[a] i Llàcer (València, 1961) és un periodista valencià, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.[2] Ha sigut vicepresident d'Òmnium Cultural[3] i secretari general de la Fundació Catalunya Oberta.[4] El 13 de març de 2017 va ser nomenat director de Televisió de Catalunya.[5]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, entre 1982 i 1984 va col·laborar en diverses publicacions i va ser corresponsal de la revista El Món a València.[2] És, a més, doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull amb la tesi Els assassins d'El Capitán Trueno, amb la qual va obtindre excel·lent cum laude. Des de llavors ha ocupat diversos càrrecs, com el de director del setmanari El Temps; director de la revista Setze, suplement en català de Cambio 16 (1988); director adjunt i director del diari El Observador (1990-1993), i director del diari Avui (1996-2007). Aquell any, Sanchis va ser nomenat president del consell editorial de la Corporació Catalana de Comunicació, nova empresa editora del diari.

El 2007 signà el Manifest Basset-Bausset per reivindicar la recuperació de les institucions anul·lades pel Decret de Nova Planta com a via per a assolir la sobirania nacional dels Països Catalans.[6] Un any després, el 2008, va ser nomenat director de continguts del Grup Cultura 03, on va treballar durant un any analitzant la possibilitat de fer un nou diari.[3] Durant un breu període va dirigir la revista Time Out Barcelona.[7] També ha estat director i guionista de diversos programes de Televisió de Catalunya, com Stromboli, Cosí Cosà i Pares i fills.[2] Entre gener de 2009 i 2010 va dirigir Barça TV.[2]

Ha comissariat diverses exposicions, entre les quals destaca Barcelona – València – Palma (2010), al CCCB, amb Melcior Comes i Ignasi Aballí.[8] El 27 de setembre de 2012 rebé el 33è premi Carles Rahola per un assaig sobre el País Valencià, 50 anys després de la publicació de l'obra de Joan Fuster, Nosaltres, els valencians.[9]

El 2012 va ser novament nomenat director del setmanari El Temps, així com director general de la Fundació Catalunya Oberta, succeint l'advocat Josep Maria Antràs.[10] Ha estat articulista de diversos mitjans, com El Punt Avui, Nació Digital i El Singular Digital i ha participat en tertúlies de programes com L'oracle, Els matins, Divendres o El món a RAC 1. El 2015 treballà en la identificació dels elements presents en col·leccions públiques i en l'àmbit privat de cara a donar forma al futur fons del Museu del Còmic.[11]

El 13 de març de l'any 2017 va ser nomenat director de Televisió de Catalunya, substituint Jaume Peral al capdavant de la televisió pública catalana.[5]

El 6 d'abril de 2017 tots els grups parlamentaris excepte Junts per Sí van reprovar-lo per considerar que la seva elecció havia estat partidista.[12]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Jaume Peral
Director de Televisió de Catalunya
2017 - actualitat
Succeït per:
en el càrrec

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Juan-Mompó, Joaquim. «Sanchis, no Sanchís». Núvol, 01-11-2014. [Consulta: 13 març 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Josep Vicent Sanchis Llàcer». Blanquerna - Universitat Ramon Llull. [Consulta: 14 abril 2015].
  3. 3,0 3,1 «Entrevista con Vicent Sanchis» (en castellà). UOC, 2009. [Consulta: 16 abril 2015].
  4. «La FCO presenta ‘Londres-París-Barcelona’, d’Enric Vila». Fundació Catalunya Oberta, 25-02-2015. [Consulta: 14 abril 2015].
  5. 5,0 5,1 «Vicent Sanchis, nou director de TV3». Diari Ara, 13-03-2017. [Consulta: 13 març 2017].
  6. «Signants del manifest Basset-Bausset», 30-12-2008.
  7. «Andreu Gomila, nou director de 'Time Out Barcelona'». Barcelona: Comunicació 21, 29 juny del 2010. [Consulta: 29 juny del 2010].
  8. «El CCCB explora la relación intermitente entre Barcelona, Valencia y Palma». Europa Press, 25-05-2010. [Consulta: 14 abril 2015].
  9. Notícia breu al Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, el 28 de setembre de 2012
  10. Notícia a Vilaweb, el 16 d'octubre de 2012
  11. «Mascarell: "Per acabar el Museu del Còmic falten entre 7 i 9 milions i no els tenim"». Ara, 10-04-2015.
  12. «El parlament reprova Vicent Sanchis com a nou director de TV3» (en ca). [Consulta: 6 abril 2017].
  13. C., M. «A l'ombra del poder». El Punt Avui, 28-10-2009.
  14. «"Enderrock", "Time Out" i "Cupatges", principals revistes guardonades pels premis APPEC 2008». 324.cat, 23-01-2009.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicent Sanchis i Llàcer Modifica l'enllaç a Wikidata