Vicent Usó i Mezquita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaVicent Usó i Mezquita
Vicent Uso.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1963 (53/54 anys)
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Modifica dades a Wikidata

Vicent Usó i Mezquita (Vila-real, 1963) és un escriptor valencià. Llicenciat en història contemporània, ha conreat el periodisme (com a crític literari, periodista cultural i columnista d'opinió) i els guions de cinema i televisió, i ha traduït i adaptat (amb Hadi Kurich) obres clàssiques de teatre. Però la seua activitat principal com a escriptor ha estat la narrativa i especialment la novel·la.

Trajectòria literària [cal citació][modifica | modifica el codi]

Les primeres obres[modifica | modifica el codi]

[1]El seu debut com a narrador es produeix el 1992 amb "La cançó de la terra estimada", una història que tracta sobre el retorn de l'exili amb la Guerra Civil al fons. Tres anys més tard, publica "I en els arbres i en el vent", on s'homenatja la infantesa de l'autor, el món rural de Vila-real i sobretot la figura de l'avi. Aquestes dues novel·les breus són guardonades amb el premi Ciutat de Vila-real. En 2002, l'editorial Brosquil [1]va reunir-les en un únic volum, "La memòria del vent".

De Buonarroti a la Guerra Civil[modifica | modifica el codi]

El 1995, publica "La mirada de Nicodemus"[2] a l'editorial 3i4. Es tracta d'una novel·la d'intriga al voltant de la construcció de la catedral de Sant Pere de Roma i que se centra en la figura de Michelangelo Buonarroti. Després, publica "Tan oberta com sempre", una novel·la que, encara que se situa de ple dins del gènere eròtic, utilitza elements de la novel·la d’intriga, de la novel·la psicològica i de la novel·la negra.[3] En 2000 apareix "Maig era un mes sense pluja",[4] però és amb "La taverna del Cau de la ÇLluna" que, en paraules de Manel García Grau, Usó es consolida com a narrador.[5]

Amb la següent novel·la -"L'herència del vent del sud"-, reprén el tema de la Postguerra amb un tractament coral i una trama que barreja les situacions còmiques amb la tragèdia més profunda.[6] La següent, "Crònica de la devastació", guanya el premi Andròmina de narrativa i suposa una incursió molt poetitzada sobre les raons profundes de totes les guerres.[7]

Finalista del premi Sant Jordi[modifica | modifica el codi]

En els anys 2004 i 2008 queda finalista del premi Sant Jordi de narrativa, amb dues obres, "Les ales enceses" i "El músic del bulevard Rossini", de registres molt diferents. En la primera, explica les peripècies d'un joglar que es guanya la vida explicant històries per les places dels pobles i ho fa en un registre que barreja un llenguatge elevat i la intenció de reflectir l'oralitat, alhora que mostra els recursos de què es valen els escriptors per a explicar les històries.[8] En la segona, explica la història d'un virtuós del violí que acaba en mans d'una màfia que l'obliga a guanyar-se la vida tocant al carrer, però ho fa a través d'un narrador que no es limita a exposar els fets sinó que apel·la al lector i fa reflexions sobre els fets que relata i els personatges.[9]

Novel·la negra[modifica | modifica el codi]

En 2011 publica "La mà de ningú" una novel·la que, amb una trama pròxima al gènere negre, parla de la brutalitat que s'amaga darrere de la vida quotidiana a partir d'uns personatges d'una gran humanitat.[10]

Les illes Columbretes[modifica | modifica el codi]

[11]En 2015 guanya el premi "València - Alfons el Magnànim" de narrativa amb "Les veus i la boira",[12] que publica Bromera. L'obra parteix de la investigació d'un periodista que pretén esbrinar per què el taüt de la seua àvia està buit i per què el seu pare va morir quan intentava investigar l'assumpte. Aquesta investigació el durà a trobar-se amb una série de personatges que li aniran descobrint no sols quina participació tingueren en aquella història sinó tot un rerefons tèrbol que, a la fi, constituirà un retrat del costat més fosc de la seua pròpia família. Un dels al·licients principals de la novel·la és la presència de les illes Columbretes, les més diminutes de les habitades a la Mediterrània, que són el veritable cor de la història.

En l'estiu de 2016, publica, dins la col·lecció "Llegir en valencià", de la Fundació Bromera, la novel·la breu "L'anarquista imprevist", centrada en la figura d'un fogoner del tren de vapor La Panderola que tan sols aspira a casar-se amb la seua promesa, però que es veurà involucrat en la lluita dels obrers anarquistes i fins i tot en l'intent d'assassinat d'una infanta reial.

Novel·la juvenil[modifica | modifica el codi]

"La retratista d'ànimes", publicada en 2016, suposa la primera incursió de Vicent Usó en la narrativa juvenil.[13] Explica una història ambientada en l'època de la Tercera Guerra Carlina, però se centra en la figura d'un retratista ambulant que, a més de fotografiar els vius, és capaç de retratar també les ànimes dels difunts. L'obra va guanyar el premi Vila de Catarroja de narrativa juvenil, 2015.

Unai Siset[modifica | modifica el codi]

A més de novel·les, també ha publicat contes en mitjans de comunicació i aplecs diversos, entre els quals destaca "Subsòl", del col·lectiu Unai Siset, que formen els escriptors Pasqual Alapont, Manuel Baixauli, Vicent Borràs, Esperança Camps,D Àlan Greus, Urbà Lozano i Vicent Usó.[14]

Crítica literària i docència[modifica | modifica el codi]

En 1999 comença a col·laborar de manera continuada amb el suplement Cuadernos del diari Mediterráneo, on s'ocupa de la divulgació de la literatura catalana. Publica entrevistes amb autors com Jaume Cabré, Joan Francesc Mira, Jesús Moncada, entre altres; ressenyes de les novetats que es publiquen tant de poesia, de narrativa com d'assaig; notícies, etc. Més tard, col·labora amb el diari Avui i amb les revistes Caràcters i Lletres Valencianes, també fent crítica literària.

Des de 2013, imparteix un Taller d'Escriptura Narrativa a través de la UNED.

Estil[modifica | modifica el codi]

Segons l'escriptor Vicent Pallarés, l'estil de Vicent Usó el configuren "l'originalitat dels arguments; l'agilitat trepidant amb què discorren els fets; la facilitat per a dibuixar els escenaris de l'acció, crear l’ambient que respira el lector i el clima per on transiten els personatges; l'estratègia que empra per presentar-los, gairebé mai mitjançant la descripció física exhaustiva, sinó tan sols amb breus pinzellades ben definides i obligant el lector a imaginar-se'n la psicologia, o la personalitat, a partir de les seves accions; i, sobretot, el domini del lèxic i de l'arquitectura narrativa".

Altres referències[modifica | modifica el codi]

És membre de l'AELC, de El Pont. Cooperativa de Lletres i de l'Associació Cultural Socarrats.

En febrer de 2017, l'Associació Cultural Socarrats li concedeix el premi Socarrat Major 2017.[15]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La cançó de la terra estimada (1992)
  • I en els arbres i en el vent (1995)
  • La mirada de Nicodemus (1997)
  • Tan oberta com sempre (1998)
  • La taverna del Cau de la Lluna (2001)
  • La memòria del vent (2002)
  • L'herència del vent del sud (2002)
  • Crònica de la devastació (2003) Premi Andròmina de narrativa.
  • Les ales enceses (2004) finalista del Premi Sant Jordi.
  • Els inconvenients de la felicitat (2006)
  • El músic del bulevard Rossini (2009) finalista del Premi Sant Jordi.
  • La mà de ningú (2011)
  • Les veus i la boira (2015), premi Alfons el Magnànim de novel·la.
  • L'anarquista imprevist (2016)
  • La retratista d'ànimes (2016), premi Vila de Catarroja de narrativa juvenil.

Premis literaris [cal citació][modifica | modifica el codi]

  • [16]Ciutat de Vila-real de narrativa, 1992: La cançó de la terra estimada
  • [17]Ciutat de Vila-real de narrativa, 1995: I en els arbres i en el vent
  • [2]Ciutat d'Elx de narrativa, 1995: La mirada de Nicodemus
  • [18]Premi de narrativa breu Amadeu Pi 1996 (ex-aequo), a Falset, pel conte "El protagonista".
  • [18]Premi de relats breus de Montroig 1996 pel conte "Blanca i bruna la noia".
  • [18]Universitat de Lleida de novel·la de gènere, 1997: Tan oberta com sempre
  • [16]Premi Rafael Comenge de narrativa breu 1998 pel conte "Susanna i els vells".
  • [19]Ulisses de narrativa, 2000: La taverna del cau de la lluna
  • Fiter i Rossell, 2001: L'herència del vent del sud
  • [18]Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002: La taverna del cau de la lluna
  • [20]Premis Octubre-Andròmina de narrativa, 2002: Crònica de la devastació
  • [21]Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa, 2003: Crònica de la devastació
  • [22]Finalista del premi Sant Jordi de novel·la, 2004: Les ales enceses
  • [23]Finalista del premi Sant Jordi de novel·la, 2008: El músic del bulevard Rossini.
  • [11]Premi València - Alfons el Magnànim de novel·la, 2015: Les veus i la boira
  • [24]Premi Vila de Catarroja de narrativa juvenil, 2015: La retratista d'ànimes

Obres en llibres col·lectius [cal citació][modifica | modifica el codi]

  • [25]El conte "Missatges", dins de Ciutadella i altres contes. Barcelona: La Busca, 1997
  • [26]La narració "Quadern de l'illa", dins Islas Columbretes. X Aniversario de la Reserva Marina, Castelló: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación i Ajuntament de Castelló, 2000.
  • [27]El conte "La fugida", dins de Portal de Cerdanya. Relats dels Pirineus. Barcelona: Proa, 2007.
  • [28]L'article "Celebrar les Normes", dins de Les Normes de Castelló fan 75 anys. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2008
  • [29]L'article "De què parlem quan parlem de fracàs?", dins de País Valencià, segle XXI. Noves reflexions crítiques. València: Publicacions de la Universitat de València, 2009
  • [30]L'article "L'element col·loquial en la meua llengua literària", dins de Els escriptors valencians i la llengua literària. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2009.
  • [31]Subsòl, d'Unai Siset (pseudònim del grup format per Pasqual Alapont, Manuel Baixauli, Vicent Borràs, Esperança Camps, Àlan Greus, Urbà Lozano i Vicent Usó). València: Edicions Bromera, 2010.
  • [32]El conte "La finca", dins Escriure el país. Benicarló: Onada edicions, 2015.

Narrativa breu [cal citació][modifica | modifica el codi]

  • "[33]El bes", dins Mediterráneo. Cuadernos, Castelló, 13 de febrer de 2000.
  • "[33]El nen de la mà esquerra", dins El País. Quadern, València, 1 de maig de 2003.
  • "[32]La finca", dins El País. Quadern, València, 23 de febrer de 2006.

Guions de televisió [cal citació][modifica | modifica el codi]

  • L'illa habitada, dirigit per Javier Martínez, 2000.
  • Columbretes. Paisatge humà d'unes illes, dirigit per Voro Corberà per a Noclafilms, 2006.

Adaptacions teatrals [cal citació][modifica | modifica el codi]

  • [34]Amb Hadi Kurich: Adaptació lliure en català del Tartuf, de Moliére, per al Centre Dramàtic de Vila-real. Estrenada a Vila-real, Auditori, 25 de maig de 2013.
  • [35]Amb Hadi Kurich: Adaptació lliure en català de Marguerite Gautier, la dama de les camèlies, d'Alexandre Dumas, fill, per al Centre Dramàtic de Vila-real. Estrenada a Vila-real, Auditori, 14 de març de 2015.

Guions teatrals [cal citació][modifica | modifica el codi]

  • València, llum del Mediterrani, per a Xarxa Teatre. Estrenat a València, Palau de la Música, 19 de desembre de 1996.
  • Paraules de Festus, per a Xarxa Teatre. Estrenat a Vila-real, Casal de Festes, maig de 1997.
  • Un lloc que ningú no coneix, per a Xarxa Teatre. Estrenat a Madrid, dins la Convenció de la CAM, novembre de 1997.
  • Què són, aquestes campanes?, per a Antonio Ferrandis iXarxa Teatre. Estrenat a Castelló, La Pérgola, 27 de febrer de 1999.
  • Què és la llum?, per a Xarxa Teatre. Estrenat a Castelló, Parc Ribalta, 8 març de 1999.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Usó, Vicent. La memòria del vent. Brosquil. 
  2. 2,0 2,1 Català, Manuel Alonso. «ELS PAPERS DE CAN PERLA: LA MIRADA DE NICODEMUS», dijous, 29 gener 2009. [Consulta: 11 agost 2017].
  3. Català, Manuel Alonso. «ELS PAPERS DE CAN PERLA: TAN OBERTA COM SEMPRE», dijous, 26 febrer 2009. [Consulta: 11 agost 2017].
  4. d'Escriptura, Portal. «Maig era un mes sense pluja. Vicent Usó», 07-05-2012. [Consulta: 11 agost 2017].
  5. García Grau, Manel «Ebris del bon vi literari». Avui, Suplement de Cultura, 05-07-2001, pàg. 1.
  6. Garcia Grau, Manel «Cercant l’herència del temps». Avui, Suplement de Cultura, 14-11-2002, pàg. 1.
  7. Puigdevall, Ponç «Un discurs tempestuós». El País, Quadern, 13-04-2003, pàg. 1.
  8. Navarro, Alexandre «L'obrer de les paraules». Caràcters, octubre 2005, pàg. 1.
  9. Calafat, Francesc «Entre dues passions». El País, Quadern, 14-05-2009, pàg. 1.
  10. Gínjol. «més content que un gínjol: LA MÀ DE NINGÚ, DE VICENT USÓ», divendres, 24 febrer 2012. [Consulta: 11 agost 2017].
  11. 11,0 11,1 Mediterráneo, El Periódico «Vicent Usó gana el Alfons el Magnànim 2015». El Periódico Mediterráneo.
  12. Rossell, Anna. «RESSENYA DE LA NOVEL·LA "LES VEUS I LA BOIRA", DE VICENT USÓ» (en es), 17-12-2015. [Consulta: 11 agost 2017].
  13. «Vicent Usó publica 'La retratista d'ànimes' | llibresvalencians.com». [Consulta: 11 agost 2017].
  14. «Esperança Camps - Dietari | Subsòl». www.ecamps.cat. [Consulta: 18 novembre 2016].
  15. «Vicent Usó és nomenat Socarrat Major de 2017» (en ca). Diari la Veu.
  16. 16,0 16,1 «Vicent Usó i Mezquita | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 11 agost 2017].
  17. «Vicent Usó i Mezquita | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 11 agost 2017].
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 «Vicent Usó « El Pont Cooperativa de Lletres». [Consulta: 11 agost 2017].
  19. associats, Partal, Maresma i «Tàndem edicions presenta la novel·la 'La taverna del cau de la lluna', de Vicent Usó» (en ca). VilaWeb.cat.
  20. Premi Andròmina de narrativa
  21. CATALANA, ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA. «Cronologia dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians | ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA» (en ca). [Consulta: 11 agost 2017].
  22. «Vicent Usó». [Consulta: 11 agost 2017].
  23. Premi Sant Jordi de novel·la
  24. «Catarroja presenta les obres guanyadores dels seus premis literaris 2015 | Valencia Extra» (en ca-es). València Extra, 01-12-2016.
  25. Magrinyà, Oriol. Ciutadella i altres contes (en ca). La Busca Edicions, S.L., 1997. ISBN 9788492257768. 
  26. Ambiente, Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio. «http://bdb.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=74941&idioma=V» (en ca-valencia). [Consulta: 11 agost 2017].
  27. PlanetadeLibros, ©. Portal de Cerdanya. | Grup62 (en ca-ES). 
  28. «Les Normes de Castelló fan 75 anys».
  29. «País Valencià, Segle XXI». [Consulta: 11 agost 2017].
  30. Casanova, Emili «L’element col·loquial en la meua llengua literària». Els escriptors valencians i la llengua literària, 2009, pàg. 252.
  31. «Unai Siset, Subsòl | Pere Calonge • Ex-Libris». [Consulta: 11 agost 2017].
  32. 32,0 32,1 «Escriure el país - Onada Edicions» (en ca-es). Onada Edicions.
  33. 33,0 33,1 Forner, Enric «La presència de Vila-real en la narrativa de Vicent Usó». Font, núm. 13, maig 2011, pàg. 228.
  34. «TARTUF, Centre Dramàtic Vila-real | Teatro de la Resistencia» (en es). [Consulta: 11 agost 2017].
  35. «"MARGUERITE GAUTIER" - Auditori Municipal de Vila-real - Valencia Teatros» (en es-es). Valencia Teatros, 02-03-2015.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]