Vicente Escudero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vicente Escudero
Vicente Escudero VA.jpg
Monument a Vicente Escudero en la seva vila natal (Valladolid)
Naixement Vicente Escudero Urive
27 d'octubre, 1889
Valladolid
Mort 5 de desembre, 1980
Barcelona
Sepultura 41° 21.7′ N, 2° 9.3′ E / 41.3617°N,2.1550°E / 41.3617; 2.1550
Nacionalitat Espanya Espanya
Es coneix per Dansa flamenca
Ocupació Ballarí

Vicente Escudero Urive (Valladolid, 27 d'octubre de 1889 - Barcelona, 5 de desembre de 1980) fou un ballarí espanyol.

Fou una de les primeres figures de la dansa flamenca tradicional de tots els temps. Aconseguí ressonants èxits en els anys trenta i següents amb actuacions a Nova York, Chicago, Boston, Detroit, Filadèlfia, Washington i altres ciutats estatunidenques. Així mateix, a Londres, l'any 1925, un gran triomf actuant en un festival organitzat en memòria de la cèlebre ballarina russa Anna Pàvlova. Tingué una actuació memorable en la seva interpretació a Buenos Aires de El amor brujo del mestre Falla.

En distintes ocasions ballà fent parella d'Antonia Mercè i Carmita García. Artista d'una fonda arrel popular, Vicente Escudero fou sempre un implacable crític dels cultivadors del fals ball flamenc i, amb el seu sobri i elegant estil, revitalitzà la dansa flamenca tradicional, depurant-la de mistificacions i carrincloneries. Alt i magre, la seva figura de ballarí resultava d'un caient noble i varonil.

Tot en el ball d'Escudero era virilment harmònic i s'oferia desproveït de gests amanerats i feminoides. Intèrpret de vigorosa personalitat artística, afirmava de forma tallant:

« <yo no sigo al guitarrista, sinó que le obligo a que me siga a mi, le exijo que siga mis improvisaciones, ya que yo no reproduzco ritmos, sinó que los creo>. »

Escudero és autor d'un decàleg en el qual codifica les regles de recuperació de la puresa del ball flamenc seguint els punts següents:

  • 1.-Ballar en home;
  • 2.-Sobrietat;
  • 3.-Tornar a entrar les mans i els canells amb els dits junts, de dintra a fora;
  • 4.-No moure els malucs;
  • 5.-Ballar asentao i pastueno (amb majestat i nervi);
  • 6.-Vigilar la perfecta harmonia de peus, braços i cap;
  • 7.-No mistificar ni l’estètica ni la plàstica del moviment;
  • 8.-Ballar amb estil i accent;
  • 9.-Ballar amb la indumentària tradicional;
  • 10.-Produir els diversos sons amb el cos, mans i peus.

També va deixar un llibre (Mi baile, 1947) on manifesta que la seva consigna fou sempre, ballar amb fibra i sense desmai. Característica del seu art fou la recerca de la bellesa, la inquietud artística i intel·lectual i l'apertura a tot l'autèntic, fos nou o antic així mateix se li reconegué la seva gran espontaneïtat creadora i la riquesa personal de les seves idees i interpretacions. El poeta Gerardo Diego, digué d'ell que va saber assimilar el millor de la tradició bailaora gitana, andalusa i castellana, conjugant tot això amb el més pur de la dansa europea.

La figura d'Escudero resta com la d'un clàssic singular en la història de la dansa flamenca del segle XX.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]