Vicente Sol Sánchez

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaVicente Sol Sánchez
Biografia
Naixement 9 de setembre de 1890
Crevillent
Mort 29 de setembre de 1953(1953-09-29) (als 63 anys)
Santiago de Xile Xile
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
9 de juliol de 1931 – 9 d'octubre de 1933
Circumscripció Valladolid

24 de febrer de 1936 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Badajoz
Provincia de Badajoz - Escudo.svg  Governador civil de Badajoz
12 de juny de 1931 – 12 de setembre de 1931
Coat of Arms of Seville Province.svg  Governador civil de Sevilla
29 d'agost de 1931 – 5 de juny de 1932
Activitat
Ocupació Advocat
Partit polític Izquierda Republicana
Modifica les dades a Wikidata

Vicente Sol Sánchez (Crevillent, 9 de setembre de 1890Santiago de Xile, 29 de desembre de 1953) fou un polític valencià. Treballà com a ferroviari i milità a Izquierda Republicana.

Biografia[modifica]

A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou elegit diputat del Partit Republicà Radical Socialista per la província de Valladolid. El 1931 fou nomenat governador civil de la província de Sevilla en 1931. La presència de velles herències i inèrcies d'èpoques anteriors, sumades a la pretensió de mostrar al nou règim com a garant de l'ordre, suposarien el seu posicionament a favor del manteniment de l'ordre social tradicional.[1] Durant el seu mandat es produïren els Fets de Gilena.

El 8 de juny de 1932 fou nomenat Director General de Presons pel Ministre de Justícia d'Espanya Álvaro de Albornoz y Liminiana. Fou destituït el 29 d'abril de 1933.[2]

A les eleccions generals espanyoles de 1936 va ser escollit diputat dins les llistes del Front Popular com a membre d'Izquierda Republicana per la circumscripció de Badajoz amb 168.162 vots de 309.703 emesos, en un cens electoral de 409.878 electors, sent el quart candidat més votat de la seva circumscripció on va resultar vencedor

El 1931 fou nomenat governador civil de Sevilla i de Badajoz, càrrecs que deixà el 1932 quan fou nomenat Director General de Presons. No va revalidar l'escó el 1932 i a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat per Badajoz José Aliseda Olivares.[3]

En esclatar la guerra civil espanyola fou representant del Govern del bàndol republicà en la Columna Miaja quan el 20 d'agost de 1936 va estar a punt d'ocupar la ciutat de Còrdova. Fou nomenat novament Director General de Presons i va participar en la presa d'Almansa i en organitzar les forces que recuperaren Albacete, aleshores ocupada pel bàndol nacional.

En acabar la guerra es va exiliar a Xile i fou membre del segon govern d'Albornoz (1949-1951) com a ministre a América. Se tractava d'un gabinet de tarannà apartidista, la composició del qual no corresponia a cap acord entre partits.[4]

Referències[modifica]

  1. SERRALLONGA I URQUIDI, J.: El aparato provincial durante la Segunda República. Los gobernadores civiles, 1931-1939 en Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea, 7 (2007), p. 16
  2. , Gaseta de Madrid número 160 de 08/06/1932.
  3. Eleccions 16.2.1936 Consultat el 10 de febrer de 2012.
  4. Donato Barba Prieto,Milagrosa Romero Samper: La oposición durante el franquismo: El exilio republicano, pàgines 295 i 296.

Lectures[modifica]