Victimologia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Accident ferroviari a Montparnasse 1895

La victimologia és l'estudi de les causes per les quals determinades persones són víctima d'un delicte i de com l'estil de vida comporta una major o menor probabilitat que una determinada persona sigui víctima d'aquest. El camp de la victimologia inclou o pot incloure, en funció dels diferents autors, un gran nombre de disciplines o matèries, com ara: sociologia, psicologia, dret penal i criminologia. La victimologia és una ciència que estudia científicament la víctima i el seu paper en el fet delictiu.

Nombrosos autors s'ocupen de definir el concepte de victimología de diferents maneres. “Guglielmo Gulotta defineix victimología com una disciplina que té per objecte l'estudi de la víctima d'un delicte, la seva personalitat, característiques biològiques, psicològiques, morals, socials i culturals, relacions amb el delinqüent, i del paper que ha exercit en la gènesi del delicte” (Giner Alegria, 2011).[1] No obstant això, López Tàpia delimita el concepte de victimología com una disciplina que intenta trobar solucions per suprimir la delinqüència i restaurar el dany ocasionat a la víctima, a través de l'estudi dels actes il·lícits, policia, testimonis i episodis següents que va viure la víctima.

L'estudi de les víctimes és multidisciplinari i no es refereix només a les víctimes d'un delicte, sinó també a les que ho són per consegüent d'accidents de trànsit, desastres naturals, crims de guerra i abús de poder. Els professionals relacionats amb la victimologia poden ser científics, operadors jurídics, socials o polítics.

L'estudi de les víctimes pot realitzar des de la perspectiva d'una víctima en particular o des d'un punt de vista epistemològic analitzant les causes per les que grups d'individus són més o menys susceptibles de resultar afectades.

Comboi de la línia 1 de metro de València com el que va descarrilar el 3 juliol 2006 causant 43 víctimes mortals

L'estudi de la victimologia no es limita només a la víctima, de manera que s'han d'analitzar tres nivells:

El primer s'anomena individual, l'objecte d'estudi és la víctima, la seva personalitat i característiques. El segon nivell és el conductual, en el qual, s'estudia la conducta aïllada de la víctima amb relació a la conducta criminal. Finalment hi ha el tercer nivell, denominat general, en el qual s'ha d'estudiar el fenomen victimal, com a suma de víctimes i victimitzacions.

A partir de la dècada dels vuitanta del segle xx, i com a conseqüència dels Simposis Mundials de Victimologia, la naixent disciplina s'emancipa del mer èmfasi penal, i comença a advocar pels drets de les víctimes des d'una perpspectiva constitucional, el que implica posar més èmfasi en esdeveniments de macrovictimización, és a dir esdeveniments en els quals es victimitzen grans col·lectius.

Es parla de macrovictimizaciones per abús del poder, cosa que ja Benjamin Mendelshon havia esbossat, i comença adquir autonomia disciplinària per deixar de ser un apèndix del dret penal i de la criminologia, que és on es queda la reflexió victimodogmática i el tema dels drets de les víctimes dins del procés penal.

Concepte de victima[modifica]

“L'interès de la víctima s'ha vist incentivat per diversos avanços realitzats en el camp de les ciències socials, fonamentalment, en l'àmbit de la Criminologia i de la Psicologia social” (Ferreiro Baamonde, 2005).[2] A partir de les enquestes de victimització que van començar a elaborar-se als Estats Units a mitjan 1960, va permetre obtenir i descobrir gran quantitat d'informació important i necessària. Des d'aquest moment, la recerca criminològica va començar a inquietar-se per les víctimes.

“En la legislació espanyola no existeix un concepte únic de víctima, sinó que aquest és utilitzat en conjunció amb els de ofès, agraviat i perjudicat sense fer cap distinció sistemàtica entre ells […] pel que fa a la LEcrim i al CP” (Ferreiro Baamonde, 2005).[2] La cerca d'un concepte de víctima té una gran complexitat a causa que la Llei espanyola incorpora diferents definicions i la doctrina victimológica projecta altres conceptes vàlids per als objectius de la recerca.

Funcions de la victimologia[modifica]

La victimología té una sèrie de funcions entre les quals destaquen:

  1. Estudiar el paper de la mata en el iter criminis
  2. Donar assistència jurídica, moral i terapèutica a la víctima
  3. Detectar els temors a la victimització més arrelats en determinats grups socials
  4. Ressaltar la importància de la mata en el procés penal
  5. Examinar i elaborar

Objecte d'estudi[modifica]

El principal objecte d'estudi d'aquesta disciplina és la víctima i les seves característiques, així com la seva relació amb el delinqüent i el seu rol dins de la situació delictiva.

Concretament s'analitza el conjunt de factors que provoquen que la persona es converteixi en víctima, tant si la situació ha estat provocada per una segona persona o es deu a la pròpia actuació o atzar (com un accident laboral, per exemple), la relació dels fets amb la llei vigent i la possible reparació de danys i la relació entre els aspectes que poden provocar que una persona sigui víctima i l'ocurrència del crim. L'objecte d'estudi de la Victimología ha de ser analitzat des de tres plànols diferents:

  1. El plànol biopsicosocial on s'establiran aquells casos en els quals no existeix delinqüent i s'estudien els diferents factors que provoquen que existeixi una víctima.
  2. El plànol criminològic on s'inclouran aquells casos on existeix una mata que té relació amb el delinqüent. En aquest plànol criminològic també es tindran en compte els punts de vista terapèutics i preventius de les víctimes.
  3. El plànol jurídic és el plànol en el qual s'inclou la relació que té la víctima amb la llei penal o la llei civil incloent també els casos d'indemnitzacionsde danys i perjudicis. En aquest plànol s'engloba tant a víctimes com a delinqüents.

A més d'aquests tres plànols l'objecte d'estudi de la Victimologia analitza la víctima, la seva personalitat i les seves característiques biopsicosociales que englobaríem aquestes categories en un nivell més individual; el segon nivell constataria de les conductes de la víctima i la relació amb la conducta criminal; finalment, el tercer nivell general consisteix en el fenomen de la victimització.

Referències[modifica]

  1. Augusto, Gíner Alegría, César «Aproximación psicológica de la victimología» (en es). Revista Derecho y Criminología, Anales, 1, 2011. ISSN: 2174-6443.
  2. 2,0 2,1 Baamonde, Xulio Ferreiro. La víctima en el proceso penal (en es). LA LEY, 2005. ISBN 9788497255875. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]