Victor Puiseux

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaVictor Puiseux
Victor Puiseux par Pirou.JPEG
Dades biogràfiques
Naixement 16 d'abril de 1820
Argenteuil, França
Mort 9 de setembre de 1883(1883-09-09) (als 63 anys)
Frontenay (Jura), França
Alma mater École Normale Supérieure
Tesi Sur l'invariabilité des grands axes des orbites des planètes (1841)
Es coneix per Sèries de Puiseux
Activitat professional
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtiques, Astronomia
Organització Observatori de París
Universitat de París
Va influir a Georg Joseph Sidler
Obra
Estudiants de doctorat Camille Jordan
Spiru Haret
Dades familiars
Fills Pierre Puiseux
Modifica dades a Wikidata

Victor Alexandre Puiseux (Argenteuil, 16 d'abril de 1820[1] - Frontenay (Jura), 9 de setembre de 1883)[2] va ser un matemàtic i astrònom francès, gran aficionat al alpinisme.[3]

Vida i Obra[modifica]

El seu pare, recaptador d'imposts, va ser destinat a Pont-à-Mousson, on Puiseux va fer els seus primers estudis destacant com un alumne brillant. El seu germà, Lèon, va convèncer els seus pares que el deixessin anar a estudiar a París, on va estudiar al Collège Rollin on va tenir com a professor Jacques Sturm.[4]

El 1837, amb només disset anys, va ingressar a l'École Normale Supérieure en la que es va graduar el 1841. Aquest mateix any, és destinat com a professor al lycée de Rennes. Durant aquests anys a Rennes, continuarà amb els seus estudis de matemàtiques, però al mateix temps s'interessa per la botànica, col·laborant amb Saint-Hilaire i amb Jussieu i participant en algunes de les seves expedicions.[5] El 1845 és nomenat professor de la Facultat de Ciències de Besançon. Aquí va començar la seva gran afició per l'alpinisme:[6] el 1848 farà la primera ascensió al Mont Pelvoux al massís dels Escrinhs, adonant-se que aquesta muntanya no és la més alta del massís, sinó que ho és la barra dels Escrinhs.

La cara nord del Mont Pelvoux. La seva agulla més alta (3946 m) porta el nom d'agulla Puiseux.

El 1849 és nomenat professor de l'ENS; hi romandrà fins al 1855 en que passa a treballar a l'Observatori de París.

El 1850 publica al Journal de Liouville el seu article més celebrat: Recherches sur les functions algèbriques, on estableix una clara distinció entre els punts polars i branquials d'una funció i demostra l'existència del seu desnvolupament en una sèrie de potències fraccionaries.[7] Aquestes sèries s'anomenen avui en dia sèries de Puiseux.[8]

El 1859 és nomenat catedràtic d'astronomia matemàtica de la Facultat de Ciències de París en substitució del difunt Cauchy. Mantindrà aquest càrrec fins a la seva mort el 1883.

El seu fill Pierre, també astrònom reconegut, va publicar el 1928, un recompte de les fites alpinistes del seu pare en dos volums amb el títol genèric de Où le père a passé: (1er volum: Au berceau de l'alpinisme sans guide i 2n volum: L'education par les cimes).

Referències[modifica]

  1. «Arrété relatif aux congés qui pourraient être accordés aux instituteurs communaux et aux directrices des écoles mutuelles de filles, dans la ville de Paris». Bulletin universitaire contenant les décrets, règlements et arrêtes relatifs a l'instruction publique, Vol. 5, Núm. 117, 1837. [Consulta: 11 febrer 2017]
  2. Hughes, Stefan. Catchers of the Light: The Forgotten Lives of the Men and Women Who First Photographed the Heavens. ArtDeCiel Publishing, 2012, p. 1518. ISBN 978-1-62050-961-6.  [Consulta: 11 febrer 2017]
  3. O'Connor, J. J.; Robertson, E. F. «Victor Alexandre Puiseux». Biographies. School of Mathematics and Statistics University of St Andrews, Scotland. [Consulta: 11 febrer 2017].
  4. Bertrand, pàgina 229.
  5. Bertrand, pàgina 230.
  6. Geneslay, pàgina 48.
  7. Hassani, pàgines 365-366.
  8. Weisstein, Eric W. «Puiseux Series». MathWorld--A Wolfram Web Resource.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Victor Puiseux» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Taton, René. «Puiseux, Victor». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 febrer 2017].