Victor de Tornaco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVictor de Tornaco

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marie Victor de Tornaco Modifica el valor a Wikidata
5 juliol 1805 Modifica el valor a Wikidata
Sterpenich (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 1875 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Voort (Bèlgica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  4t Primer ministre de Luxemburg
26 de setembre de 1860 – 3 de desembre de 1867
  Ministre d'Afers Exteriors
1860 – 1867
  Ministre d'Obres Públiques
1860 – 1864
  President de la Cambra de Diputats
Primer mandat
1855 – 1856
  President de la Cambra de Diputats
Segon mandat
1859 – 1860
Dades personals
NacionalitatLuxemburguesa
FormacióÉcole Polytechnique Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític
PartitIndependent
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDe Tornaco family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnne Marie Louise de Beghein (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsArnould de Tornaco (en) Tradueix, Charles de Tornaco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareCharles Baron de Tornaco Modifica el valor a Wikidata
Premis

Victor de Tornaco (Arlon, 5 de juliol de 1805 - Castell de Sanem, 26 de setembre de 1875), fou un polític i diplomàtic luxemburguès, fou el 4t primer ministre de Luxemburg durant set anys del 1860 al 1867, va ser com era habitual també a l'època ministre d'Afers Exteriors durant la mateixa data.

Biografia[modifica]

Els seus pares van ser Charles Auguste de Tornaco i Elisabeth de Berlo-Suys (1775-1856). Va estudiar a París a l'Escola Politècnica. Als anys posteriors a la Revolució belga de 1830 va donar suport a Guillem I, rei dels Països Baixos i Gran Duc de Luxemburg. De 1841 a 1848 va ser membre de l'Assemblea d'estats.[1]

Va ser escollit per representar el cantó d'Esch-sur-Alzette a l'Assemblea Constituent, el 1848.[2] De 1848 a 1856 va ser membre de la Cambra de Diputats, i des de 1857 fins a 1860 de la restablerta Assemblea d'estats.[1]

Després de la dimissió de Charles-Mathias Simons, el 26 de setembre de 1860 va ser nomenat primer ministre i ministre d'Afers Exteriors i fins a 1864 també ministre de Transports. L'11 de maig 1867 Emmanuel Servais va signar el Tractat de Londres, que va tenir conseqüències de llarg abast per a Luxemburg.[1]

El 3 de desembre 1867 el gabinet Tornaco va perdre una votació parlamentària. Havien estat acusats per l'oposició de prendre un paper massa passiu a les negociacions a Londres. Va ser succeït per Emmanuel Servais. Tornaco va ser del 3 desembre de 1867 fins al a 20 juny de 1872 membre del Consell d'Estat.[1]

Va viure i morir al castell de Sanem, que va pertànyer a la seva família des de 1753 a 1950.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Les gouvernements du Grand-Duché de Luxembourg depuis 1848. Le gouvernement de Tornaco» (en francès) p. 28-33. Gouvernement.lu. Arxivat de l'original el 2006-07-09. [Consulta: 13 agost 2015].
  2. «Mémorial A, 1848, No. 38» (PDF) (en francès/alemany). Service central de législation. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 13 agost 2015].