Viella

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Vielha)
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Viella (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaVielha
Ajuntament de Viella.JPG
Ajuntament de Vielha

Localització
Localització de Viella i Mitjaran respecte de la Vall d'Aran.svg
42° 42′ 08″ N, 0° 47′ 45″ E / 42.70234722°N,0.79581389°E / 42.70234722; 0.79581389
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Entitat territorial singular Aran
Municipi Vielha e Mijaran
Població
Total 3495 hab. (2016)
Geografia
Altitud 900 m
Modifica dades a Wikidata

Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran[1] i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro. El municipi de Vielha e Mijaran es va constituir el 1970 arran de la fusió de Vielha, d'Arròs e Vila, Betlan, Escunhau, Gausac i Vilac.

El seu nom significa vella, nom que es donava a la població principal d'una vall en els Pirineus occitans, que solia ser la més antiga. Altres exemples d'aquest cas són Vièla d'Aura i Vièla de Loron.

Té una situació central a la vall i s'aixeca a 980 m d'altitud, a la confluència de la Garona amb el seu afluent el riu Nere. Hi passa la carretera N-230 de Lleida a Eth Pònt de Rei, a la frontera francesa, a través del túnel de Viella, i en surt la carretera C-28, que comunica la vall amb el Pallars Sobirà a través de Salardú i el Port de la Bonaigua.

El 2005 tenia 3.156 habitants, que representaven més de la meitat de la població total del municipi. És el centre comercial i de serveis de la vall.

Centre històric[modifica | modifica el codi]

El Centre històric de Vielha és un conjunt que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La vila de Vielha, capital de la Vall, es troba situada a 974 m d'altitud, a la confluència de la Garona amb el riu Nere, que travessa de S a N el nucli urbà en un eixample de la vall. La seva situació en un cruïlla de camins s'ha mantingut fins avui, amb els dos grans eixos de comunicació (la N-230 del túnel de Viella a França, i la C-142 al port de la Bonaigua) que s'hi creuen[2]

La configuració del nucli urbà ha variat molt al llarg del temps. El nucli urbà originari (l'actual barri d'Eth Cap dera Vila) es trobava a banda i banda del riu Nere, mentre que l'expansió del segle XIX tingué com a eix el passeig d'Era llibertat, cap al N. D'aquesta manera els camins cap a l'E (cap a Aran) i l'W (França) prengueren una posició central, i al seu llarg es formaren petits ravals que determinaren l'estructura cruciforme de la vila, la qual restà lleument desfigurada amb l'obertura cruciforme de la vila, la qual restà lleument desfigurada amb l'obertura de la carretera que porta al túnel de Viella. El tracat de la variant de la N-230 per l'W, que canvià l'entrada a la vila dels pobles de migdia de la Vall (fins aleshores seguia l'eix del passeig), provocà un desenvolupamenturbà que descompensà aquest sector de ponent. L'eixample recent de Vielha,dels anys setanta, no ha tingut una planificació adequada i ha estat sotmès a les més descarada especulació i així s'ha desenvolupat només al llarg de les carreteres, ço que ha donat un allargament lateral a la població, que arriba a les portes dels pobles veïns de Betren (E) i Gausac (W), amb una sèrie de blocs i cases entre mitgeres que trenquen l'escala i la panoràmica[2]

Al nucli antic, centrat per l'església parroquial de sant Miquel, es conserven alguns interessants edificis civils dels segles XVI-XVII, com Çò de Fedusa, Çò de Rodés o la Tor deth Generau Martinhon.[2]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Imatge del partit judicial de Viella conservada a l'Arxiu Històric de Lleida

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «la Vall d’Aran». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Vielha». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2016].
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 132. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.76. ISBN 978-84-96779-45-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viella Modifica l'enllaç a Wikidata