Vieux Lyon

Plantilla:Infotaula geografia políticaVieux Lyon
Imatge

Localització
Map
 45° 45′ 47″ N, 4° 49′ 41″ E / 45.76306°N,4.82806°E / 45.76306; 4.82806
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióAlvèrnia-Roine-Alps
Col·lectivitat territorial francesa amb status especialmetròpoli de Lió
MunicipiLió Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població7.000 Modifica el valor a Wikidata (23.333,33 hab./km²)
Geografia
Superfície0,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1998 (22a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador872
Sector salvat
Data12 maig 1964

Barri de Saint-Jean, part del Vieux Lyon, amb la catedral de Saint-Jean des de la pujada des Chazeaux.
Carrer de Gadagne en el cor del Vieux Lyon.

El Vieux Lyon és el districte renaixentista més gran de Lió. El 1954, Vieux-Lyon, el districte més vell de la ciutat, es va convertir en el primer lloc a França en ser protegit per la llei Malraux que protegia els llocs culturals d'aquest país.[1][2] Cobrint una àrea de 424 hectàrees entre el turó Fourvière i el riu Saona, és un dels més grans barris renaixentistes d'Europa.[3] Hi ha tres zones diferents: Saint-Jean, Saint-Paul i Saint-Georges.

El barri de Saint-Jean a l'edat mitjana era el centre del poder polític i religiós. La Catedral de St Jean, seu del Primat de Gaul,[4] un títol encara conferit a l'arquebisbe de Lió, és un bon exemple d'arquitectura gòtica.[4] La Manecanterie, al costat de la catedral és un dels pocs edificis romànics de Lió. Anteriorment escola del cor, ara acull el museu dels tresors de la catedral. A Saint-Jean també hi ha el Museu de Miniatures i escenaris de cinema, en un edifici que va ser la Fonda de la Creu Daurada en el segle XV.[5]

El barri de Saint-Paul en els segles XV i XVI va acollir predominantment banquers i mercaders italians en sumptuoses residències urbanes aquí anomenades hôtels particuliers. El Hôtel Bullioud i el Hôtel de Gadagne en són dos exemples magnífics i l'últim ara acull el Museu Històric de Lió i el Museu Internacional de Titelles.[6] La Llotja de Canvi resta com a testimoni del període que les fires de comerç van fer rica la ciutat. L'església de Saint Paul amb la seva torre romànica i la seva espectacular agulla marquen l'extrem nord del barri.[7]

A Saint-Georges teixidors de seda van començar aquí el segle XVI abans de traslladar-se al turó de la Croix Rousse el segle XIX. El 1844, l'arquitecte Pierre Bossan va reconstruir l'església de St. George en els bancs del Saona en un estil neo-gòtic.[8] En l'Edat mitjana, quan hi havia només uns quants carrers paral·lels entre el turó i el Saona, es va construir el primer traboule.[9] Derivat del llatí trans-ambulare, passar a través de, els traboules són passadissos a través d'edificis i els seus patis, connectant un carrer directament amb un altre. Els visitants poden descobrir un patrimoni arquitectònic de galeries i escales de cargol en aquests passatges secrets, tant inesperats com únics.

Saint-Paul[modifica]

Sant-Paul és el barri que envolta l'estació de Saint-Paul, construïda el 1873, i l'església homònima. És el pol escolàstic de Vieux Lyon, amb dos grans instituts, els Maristes et les Lazaristes. L'església de Saint Paul va ser construïda per primer cop l'any 549 i reconstruïda els segles xi i xii.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]