Vigna subterranea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuVigna subterranea Modifica el valor a Wikidata
Vigna subterranea.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN170477 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuPhaseoleae
GènereVigna
EspècieVigna subterranea Modifica el valor a Wikidata
(L.) Verdc.
Nomenclatura
BasiònimGlycine subterranea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Arachis africana Burm. f.
  • Glycine subterranea L.
  • Voandzeia subterranea (L.) Thouars
  • Voandzeia subterranea (L.) DC.[1]

Vigna subterranea (en anglès també coneguda amb els noms comuns de Bambara groundnut, Bambara-bean,[2] Congo goober,[2] earth pea,[3] ground-bean,[2] o hog-peanut)[2] és una espècie da planta fabàcia similar al cacauet. És una planta nativa d'Àfrica Occidental. Vigna subterranea, com també ho fa el cacauet, madura les seves tavelles sota terra. Es cultiva a l'Àfrica i es poden menjar crus o bullits despés d'assecats.

El nom comú de Bambara prové de l'idioma Bamanankan de Mali.

Aspectes agronòmics[modifica]

Llavors de Bambara recent collides
Plantes de Bambara
Vigna subterranea

Les llavors de bamabara representen la tercera[4] llavor de lleguminosa més important en l'Àfrica semiàrida. “Resisteix les altes temperatures i és adequada per als sòls marginals on altres lleguminoses no podrien créixer”.[5] A més no són exigents en la fertilitat del sòl[6] i tenen un lat valor nutritiu amb un 65% de carbohidrats[7] i un 18% de proteïna[7] content.[6][8]

A l'Àfrica Occidental, les seves llavors es mengen com aperitiu torrades o saltades o Ibé bullides de forma similar a les altres lleguminoses.

Els sòls òptims han de tenir entre 50 i 100 cm de fondària,[9] amb una textura lleugera que faciliti l'autoenterrament de les tavelles.[9] la fertilitat del sòl pot ser baixa[9] i el pH més adequat lleugerament àcid entre 5 i 6,5[9] però no pot ser més baix de 4,3[9] ni més alt de 7.[9]

Respecte al clima ha de ser el tropical humit o sec,[9] i el subtropical d'estiu sec. La seva temperatura òptima està entre els 19 i els 30 °C.[9] Temperatures per sota dels 16 °C[9] i per sobre dels 38 °C[9] no li són adequades. És una planta molt resistent a la secada.[10] La pluviometria mínima anual és de 300 mm[9] i la pluviometria òptima entre 750 mm[9] i 1400 mm[9] i no ha d'excedir dels 3000 mm.[9]

Com que Vigna subterranea normalment es cultiva com conreu associat, normalment no rep fertilitzant addicional. Una collita de 1000 kg de llavors i de 925 kg de fulles extreu del sòl i de l'aire 55,7 kg de nitrogen,[11] 26,2 kg de potassi,[11] 25,1 kg de carboni,[11] 7.8 kg P[11] i 6,6 kg de magnesi.[11] Com que és una lleguminosa el fòsfor és l'element nutrient més important amb una aplicació de 60 kg/ha[12] de P2O5 recomanadaa Yola, Adamawa State, Nigèria.

La producció mundial de Vigna subterranea va ser de [13] 79.155 tones l'any 2005[13]

Fisiologia[modifica]

El cicle de conreu es troba entre 90–170 dies[9] les flors apareixen als 40–60 dies[10] després de sembrar. 30 dies[10] després de la pol·linització, la tavella arriba a la maduresa als 55 dies[10] les llavors estan completament desenvolupades als 30 dies posteriors.

És una planta autògama[10] (autofertilitzada i cleistògama[10]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vigna subterranea
  1. «The Plant List: A Working List of All Plant Species».
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «USDA GRIN Taxonomy».
  3. «Definition And Classification Of Commodities (Draft): 4. Pulses And Derived Products». Food and Agriculture Organization, 1994. [Consulta: 21 juny 2013].
  4. Ocran, V. K,. Seed Management Manual for Ghana. Accra Ghana: MOFA, 1998. 
  5. Yamaguchi, M. World Vegetables. New York: Van Nostrand Reinhold, 1983. 
  6. 6,0 6,1 Baryeh, E.A. «Physical properties of bambara groundnuts». Journal of food engineering, 47, 2001, pàg. 321–326. DOI: 10.1016/s0260-8774(00)00136-9 [Consulta: 3 maig 2011].
  7. 7,0 7,1 Doku, E.V.. Proceedings of the Workshop on Conservation and Improvement of Bambara groundnut (Vigna subterranean (L.). Harare Zimbabwe: University of Ghana, 1995. 
  8. Dance, A.; R. Vodouhe; P. Azokpota; et al. «Diversity of the Neglected and Underutilized Crop Species of Importance in Benin». The Scientific World Journal, 2012, 19-04-2012, pàg. 932947. DOI: 10.1100/2012/932947. PMC: 3349165. PMID: 22593712.
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 «Data sheet Vigna subterranea». Ecocrop. FAO. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 16 març 2011].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Nichterlein, Karin. «Vigna subterranea». Ecoport. [Consulta: 16 març 2011].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Mkandawire, Ceasar H «Review of Bambara Groundnut (Vigna subterranea (L.) Verdc.) Production in Sub-Sahara Africa». Agricultural Journal, 2, 4, 2007, pàg. 464–470. DOI: 10.3923/aj.2007.464.470 [Consulta: 16 març 2011].
  12. Toungos, M.D.; A.A. Sajo; D.T. Gungula «Recommended Fertilizer Levels on Bambara Groundnut (Vigna subterranea (L) Verde) in Yola Adamawa State, Nigeria». Agricultural Journal, 4, 1, 2009, pàg. 14–21. DOI: 10.3923/aj.2009.14.21 [Consulta: 16 març 2011].
  13. 13,0 13,1 «FAOSTAT». FAO. [Consulta: 2 febrer 2015].

Enllaços externs[modifica]