Vil·la Cornelius

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Vil·la Cornelius
Vila Cornelius - L'Ènova (30525889351).jpg
Dades
Tipus vil·la i jaciment arqueològic
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaRibera Alta
Municipil'Ènova
Bé d'interès cultural
Modifica dades a Wikidata

Vil·la Cornelius és una vil·la romana, enclavada en el terme municipal de L'Ènova, a la comarca de la Ribera Alta, en una zona coneguda com "Els Alters". La troballa del jaciment es va deure a una casualitat, ja que es van trobar les restes de la vi·la quan, al setembre de l'any 2003, es van iniciar els treballs previs a la construcció del traçat de l'AVE Madrid-València.[1][2][3]

Es tracta d'una vil·la rural, d'entre 2600 a 3000 metres quadrats, situada molt prop de la Via Augusta (en una plana entre el riu Sucro (Xúquer) i el seu afluent el riu Magre) i de l'antiga Saetabis (Xàtiva), a la província Tarraconensis, pertanyent al patrici Publius Cornelius Iuniani (nom del qual va haver de donar lloc al topònim de la població posterior, Iunianus).[4][2][3]

La vil·la es va construir a la fi del segle I dC (concretament entre els anys 65 i 75) i va finalitzar el seu ús en el segon quart del segle V dC. Al llarg d'aquest període, en el qual la vil·la es va dedicar a l'explotació i el processament del lli, es van dur a terme diverses reformes tant a la casa com a la zona de producció.[5]

Es degué abandonar prou com perquè part de la teulada dels edificis residencials caiguessin i quedessin sobre els sòls (que contenien mosaics), segellant-los i permetent la seva conservació fins als nostres dies.[2]

Les restes han permès distingir clarament entre la zona que es destinava a l'ús residencial, la coneguda com pars urbana, i la destinada a l'ús productiu o de labor, anomanada pars rústica. Gràcies a l'estudi de les restes trobades, sobretot dels epigràfics, es va arribar a la conclusió que en la vil·la van haver d'habitar l'amo, la seva família i el personal de servei que estava compost fonamentalment per libertos i esclaus. De molts d'aquests personatges s'ha arribat a conèixer inclús el seu nom gràcies als epígrafs votius i funeraris.[6]

En el jaciment es van poder trobar mosaics policromats, unes termes d'ús domèstic, un temple privat en el qual destaca una escultura, una inscripció sepulcral d'un llibert romà, paviments de marbre (possiblement de les pedreres de Buixcarró, l'actual Barx), diverses monedes, restes de vidre i ceràmica, restes del vidre original d'una finestra, i fins i tot poden observar-se les carrilades de carro en la part que havia de constituir la Via d'unió entre l'actual Xàtiva (Saetabis) i Denia (Dianium), la qual passava per davant de la pedrera (considerada per alguns estudiosos, com l'arqueòleg Miquel Martí, com una de les més importants de la Península Ibèrica durant la romanització), situada a uns 500 metres de la vil·la, en una zona coneguda com a “Partida dels Francs”, que també va quedar al descobert en trobar el jaciment de Vil·la Cornelius.[2][3]

Després de la seva troballa es va realitzar una excavació arqueològica d'urgència, en 2004, estant responsabilitzats de la seva direcció els arqueòlegs Rosa Albiach, Elisa García-Prósper i Aquilino Gallego (els quals serien gairebé deu anys més tard els encarregats del comisariat de l'exposició anomenada “Vila Cornelius. La vida rural en l'època romana”, que es va dur a terme, en 2013, en el Museu de Prehistòria de la Diputació de València; en la qual es van mostrar moltes peces recuperades i posades en valor per la restauradora del Museu de Prehistòria de València, Trinidad Pasies).[7][8][9]

Actualment l'exposició 'Vila Cornelius. La vida rural en l'època romana', es va situar en el Museu de l'Almodí de Xàtiva, ja que segons la Llei de Patrimoni, li corresponia tenir en dipòsit aquestes restes, en tant ser el Museu més proper al lloc de la troballa.[10]

Per la seva banda el jaciment es troba enterrat de nou, de manera que encara que les vies del tren passen per uns ponts, en lloc de reposar sobre les ruïnes de la vil·la romana, per salvaguardar-les i permetre el seu accés i visita, el jaciment està soterrat.[11]

Referències[modifica]

  1. Albiach, García, Pasíes 2013, p. 11
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «VILLA ROMANA DE L ENOVA». [Consulta: 29 juny 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 Administrator. «L'ENOVA» (en es-es). [Consulta: 30 juny 2017].
  4. Albiach, García, Pasíes 2013, p. 24
  5. Albiach, García, Pasíes 2013, p. 30
  6. Albiach, García, Pasíes 2013, p. 24-26
  7. «La finca romana “Villa Cornelius” de L’Ènova (Valencia) recobra su esplendor», 13-10-2013. [Consulta: 30 juny 2017].
  8. ««Villa Cornelius»» (en es). [Consulta: 29 juny 2017].
  9. Levante-EMV «Villa Cornelius, la finca romana descubierta en l´Ènova, será la estrella del Museu de Prehistòria». [Consulta: 29 juny 2017].
  10. «La Villa Cornelius puede verse por fin en el Museo de Xàtiva» (en es-es). , 15-05-2016 [Consulta: 29 juny 2017].
  11. «La ensalzaron para volverla a enterrar» (en es-es). , 07-04-2016 [Consulta: 29 juny 2017].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]